dijous, 30 de març de 2017

Sobre... (19) Els silencis de l'amor

Amb veu de tro
—Avi, qui era o qui és el primer: nosaltres o l'amor?
—Veuràs. Un dia vaig anar a comprar claus a un magatzem molt gran. No hi havia ningú i potser per això, mentre m'endinsava passadís enllà, el silenci s'anava fent cada vegada més dens. Quan vaig retirar de la ungla de ferro d'on penjava la capseta amb els claus va fer tant soroll que em vaig espantar i em vaig quedar paralitzat a mig incorporar-me. En aquesta quietud absoluta em vaig girar de repent perquè m'havia semblat que algú, des de no sabia on, m’havia dit més o menys això: «He estat jo qui t’he atret». Com que no en vaig fer cas, ell va insistir i, sacsejant-me amb una veu de tro, m’ordenà: «Digue’m, parla’m, tracta’m de tu i explica-m’ho tot». Aleshores jo li vaig preguntar: «Però tu qui ets?». Ell em contestà: «Jo era un tresor amagat» 
L’amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer. 1 Jn 4