dimecres, 22 de març del 2017

Sobre... (13) L'amor i l'aigua

Aigua dient amor
—Avi, n’hi cap molt d’amor dins nostre? 
—A l’amor li passa com a nosaltres: que no arribem a ser del tot nosaltres fins que no vessem de nosaltres mateixos. L’amor és una font. Vessa el doll d’una font que fa vessar l’aigua d’un càntir. I d’aquesta aigua en diem coneixement perquè és tan transparent i cristal·lina que permet que ens coneguem quan ens hi veiem reflectits al mateix temps que ella també ens coneix. Però l’aigua no fa només això. A més de conèixer i de reflectir, també hi veu per ella mateixa perquè l’amor fa que tota ella sigui vidència. L’aigua no raja: l’aigua «veu» amor 
I el que demano en la meva pregària és que el vostre amor s’ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència. Fl 1