dijous, 16 de març de 2017

Sobre... (08) L'amor anant, venint i arribant

Un experiment molt interessant 
—Avi, per a què serveix aquesta capsa? 
—Per guardar-hi coses. 
—Doncs han de ser coses molt petites per la mida que té. 
—Tan petites com les paraules. És un cofre per guardar paraules. No has guardat mai cap paraula? Prova de fer-ho un dia, veuràs com t’agradarà. És fàcil. Mira, primer cal triar la paraula perquè una qualsevol no serveix. Un cop triada, abans d’agafar-la, destaparem el cofre —cal no fer-ho abans— i el prepararem perquè el sol il·lumini el seu vellut interior. Després de anirem on haurem deixat la paraula triada i curosament la traslladarem a l’arqueta amb no menys delicadesa que si fos una papallona viva. Després de tancar-la portarem la capsa a un lloc de casa que prèviament haurem triat. Ha de ser un lloc important com la capçalera del llit, l’escriptori on treballem o al mig de la taula de la cuina i, si pot ser, sota un tapet de punta. D’aquesta manera, durant els tres dies que haurà d’estar tancada, en un moment o altre sempre la tindrem a la vista. En aquests tres dies no podràs parlar d'això amb ningú, però tant la paraula com tu no deixareu de treballar intensament encara que no us vegeu perquè esteu en el secret. El tercer dia ja la podràs obrir. El tercer dia és el de la gran sorpresa. Veuràs com en obrir-la tota tu t’ompliràs de l’esclat de plenitud que ve de dintre i que tan sols arriba quan us torneu a trobar tu i la paraula que tan gelosament havies guardat. Aleshores sabràs. Prova-ho, ja ho veuràs, és un experiment molt interessant. 
Però en el qui guarda la seva paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell. 1 Jn 2