diumenge, 19 de març del 2017

Sobre... (11) L'amor i l'aurora

 Sobre el voler a seques de l'amor
—Avi, amor vol dir alguna cosa? 
—Tot i que en el «voler dir» hi hagi el fet de «significar» alguna cosa, també hi ha el fet que, efectivament, l’amor sempre ens vol dir alguna cosa però en primer lloc i abans que res hi ha el simple fet de voler, el voler a seques de l’amor. Aquest voler és l’encarregat de fer que ell —l’amor— s’assembli tant a nosaltres perquè vol de manera molt semblant a com volem les coses tu o jo. 
—Però avi, com vol l’amor? 
—L’amor ens vol tant i vol dir tant i vol tant que és difícil que les persones ho poguem imaginar. La força del seu voler mou tempestes que amb la força d’aquest voler inunden la terra fins a fer-la germinar. Res no donaria fruit sense un voler com el de l’amor. És un voler que té tanta força com per desvetllar l’univers sencer, de treure’l del llit amb aclamacions i cants de joia, és un voler que li estira les orelles i li treu d’una estrebada els llençols i la son i les lleganyes dels ulls i sobtadament l’univers es desperta i s’adona de l’esplendor d’allò o d’aquell de qui realment s’havia adormit. Aquest voler tan gran que té tanta pressa que fins i tot vol desvetllar l’aurora abans de l'aurora és l’amor. 
El meu cor se sent segur, Déu meu, se sent segur el meu cor. Tocaré i cantaré: desvetlla't, cor meu, desvetlleu-vos, arpa i lira meva, vull desvetllar l'aurora. Sl 57