«En vida teva»
Quan felicitàvem el pare que es deia Jaume, ell acostumava a dir: «En vida teva».
Aquesta frase, malgrat ser tan convencional, fa pensar...
Per exemple, fa pensar en una gran cortesia: «La meva felicitat és en la teva vida i, primer i abans que la meva felicitat, hi ha la teva vida a qui escau cedir cortesment el pas»Per exemple, en una relació entranyable: «La meva felicitat i la teva vida estan tan íntimament relacionades que si tu no tinguessis vida jo no tindria felicitat»Per exemple en una formulació per passiva: «La meva felicitat, puix està tan allotjada en la teva vida, que visquis serà la meva felicitat i que visquis també serà la meva vida.Dir «en vida teva» és dir un cant a la vida com si fos ella, la vida, que fes circular el seu alè pels nostres llavis, com si se celebrés i es cantés a ella mateixa amb molta alegria... en nosaltres!
1 comentari:
El que dius és ben dit i d'acord amb la nostra experiència quotidiana: en una relació entranyable (la mare, el pare, un filla, un fill, un germana, un germà, un cosí, un amic) tenim un vincle que fa cert i actual, cada dia, el que tu dius: la nostra felicitat i la nostra vida estan allotjades les unes en les dels altres.
Avui he llegit uns versicles de la Carta als Romans que, en la versió de l'Editorial Claret prenen un nou significat molt proper al de en vida teva:
«Així Ell serà el noi gran que modela tota la colla dels germans. Ell, que els ha escollit, els ha cridat també. Els ha cridat i també els ha fet amics seus. I, un cop se'ls ha fet amics, els fa participar, també, de la seva mateixa vida.» (Rm 8, 29-30)
Publica un comentari a l'entrada