dilluns, 3 de juliol del 2017

Sobre... La Mare de Déu

Simplement 
Què vol dir «poblar o deixar que els pobles que l'han de poblar poblin aquest interior en nosaltres»? En primer lloc vol dir que hi ha un territori a poblar que abans no hi era i que ara reconeixem en nosaltres. 
Et dóna possessió del teu domini; així redreçaràs el cap. Sl 109 
Però poblar fa referència més que a les feines de construcció —agrícoles, civilitzadores— a la construcció d’una ànima. Els pobles, poblant, construeixen una ànima que, en la plenitud dels temps —en la plenitud de l’ànima— magnificarà. 
Jesús, amb el seu naixement, «entra» —Mt 1 i Lc 3— en aquesta tradició que té l’interior per molt sagrat o que troba el més sagrat en l’interior, però a més Jesús n’és l’encarnació, com dient: «A partir d'ara ja no cal que us esforceu a entrar en cap altre interior perquè jo sóc l’interior de tots els interiors i tots els demés interiors existeixen gràcies a mi» 
«—Ah, així eres tu a qui perseguíem!»
L’immediat, en Jesús, és tan immediat que no cal parlar-ne perquè es veu, altrament no seria immediat. Per això, de l’immediat, no podem deixar de dir-ne veritat. La vertitat és immediata. L’immediat és veritat. Com podria no ser-ho si està passant? 
Jesús és tan immediat com un «sóc». No com un seré o un fou o un seria o un ser. No, no: Sóc! amb tota la contundència. Sóc, i no «significo». 
Amb la Mare de Déu passa el mateix. Algú podria preguntar: «Què diem quan diem la Mare de Déu?» No diem res perquè si la Mare de Déu «volgués dir» alguna cosa, si «signifiqués», no seria. La Mare de Déu simplement és. És... pura.
Festa de sant Tomàs