Sobre... L'imprescindible

Preguntes 

Preguntes: —Com s’hi va a aquest interior? —Quan s’és dins ¿es pot tornar a fora? —Així com l’interior sap coses de l’exterior ¿cal que l’exterior sàpiga res de l’interior? —Es relacionen entre ells? —Com?  

Les respostes en forma de relat podrien ser aquestes: 

Hi havia una vegada un país amb uns que vivien a fora i d’altres a dins. Un cop, quan els de l’exterior van saber que els de l’interior havien fugit quedaren trasbalsats i van dir: «Què hem fet? Hem deixat marxar els de l’interior que eren esclaus nostres». I van preparar sis-cents carros de guerra i molts tancs amb tres soldats a cada vehicle. S'obstinaren, doncs, a perseguir els de l’interior que havin fugit i, quan la cavalleria, carros, guerrers i tot l'exèrcit els aconseguien, els de l’interior eren acampats vora el mar. 

Aleshores el pànic s'apoderà d’ells en adonar-se que els de l‘exterior s'acostaven al seu darrera i al davant tan sols hi tenien el mar. Així, els de l’interior tot penedint-se d’haver marxat i quan ja sentien la remor dels perseguidors, se serviren de la «no-por» que era un remei que guardaven gelosament per casos excepcionals. «No tenim por perquè avui veurem els de l’exterior per darrera vegada» van exclamar després d'haver-lo pres. 

Aleshores, un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir i els de l’interior van passar a peu eixut pel mig mentre grans onades els feien de muralla a dreta i a esquerra. Els de l’exterior, però, malgrat tot hi volgueren penetrar.

En fer-se de dia el mar va tornar al seu lloc i els de l’exterior, que fugien, van precipitar al mig del mar. Les aigües tornaren, tot cobrint els carros i els guerrers de l'exèrcit que havia entrat al mar quan era eixut. No va quedar ni un sol home, però tan sols d’aquesta manera s’assabentaren del poder d’aquella gent que vivia a l’interior i que fins aleshores menystenien i desconeixien. Així van saber qui eren i com d'imprescindibles són.