Invitar-la a venir
—Avi, què vol dir «venerar»?
—Per entendre-ho, abans hem de saber què vol dir «acollir». Fixa’t com, d’una banda «acollir» fa pensar en allò que és acollit i, de l’altra, en qui l’envia perquè sigui acollit. Imaginem que qui l’envia és un pare que diu: «fill meu».
«Fill meu, si aculls el que et dic, si ho aculls dintre teu, si no de qualsevol manera et permets percebre com entra lentament en el teu acolliment això que et dic, si, com tot el que és sagrat perquè és dins, això també ho guardes com una riquesa i, aturant-te de tot, pots arribar a sentir alguna cosa a l’interior d’aquest tresor tan sols audible pel teu cor, la veu que hi sentiràs serà la de la saviesa a qui la teva intel·ligència haurà sabut convidar»
Ara sí. Ara, gràcies a aquesta petita conversa entre pare i fill, estem en condicions d’entendre alguna cosa. Per exemple, ara podem comprendre què vol dir «venerar» perquè d’allò que haurà sortit dels llavis d'aquesta veu únicament se'n podrà dir venerable i, d'aquesta manera, descobrint en nosaltres el coneixement que crèiem exclusiu de Déu, trobem la manera de venerar el Senyor.
Si crides la intel·ligència i la invites a venir Pr 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada