dimecres, 5 de juliol de 2017

Sobre... El fetge i el cor

Allò que em dóna vida
Hagués pogut triar entre veure, sentir, percebre, descobrir, notar, distingir, albirar, comprendre, conèixer, advertir, observar, parar esment, esbrinar, copsar, captar o capir. Probablement tots aquests verbs eren molt exactes pel que volia dir, però potser qui ho estava escribint sabia que n’hi havia un de millor i qui sap si no es pasà dies buscant-lo. Qui sap si, quan l’autor del salm 118 el trobà, escrigué satisfet: «Inclineu el meu cor a la vostra llei» perquè, efectivament, si es parla d’aquest i des d’aquest interior sagrat cal buscar una estranya que faci d’orella. Tan sols una entranya pot tenir orelles prou subtils per, recordant-la, arribar a sentir la veu del Senyor i tot això sense oblidar que la paraula cor està en el cor de la mateixa paraula recordar.
Això també passa amb el fetge. Fetge en hebreu és kabod. Al salm 108 trobem kabod indicant la interioritat de la persona: «el meu cor se sent segur Déu meu, tocaré i cantaré, cantarà el meu cor». On el català diu «cantarà el meu cor» l’hebreu diu «cantarà el meu kabod» i el grec diu «cantarà la meva doxa». En el salm 16 kabod indica la interioritat o totalitat de l’ésser quan el català diu «el meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo» i l’hebreu diu «el meu kabod en fa festa». En tots dos salms kabod es podria traduir també com el meu esperit, la meva força interior, el meu alè, allò que em fa ser o allò que em dóna vida.