dimarts, 18 de juliol de 2017

Sobre... La persecució

—Beneïu 
No podem pensar aquest interior del que estem parlant sense anar-hi d’alguna manera «real», sense arriscar-nos-hi o sense fer conscient allò que sabem que allà hi ha. 
Això és així. Si no ho fós, les coses que diríem serien un relat més, un universal general i extern a nosaltres, com un espectacle, un video o una religió. Tan sols ho deixen de ser des de la consciència que ens ve quan som en aquest interior sagrat. 
Que no són una cosa qualsevol ens en dóna idea el to de paraules com aquestes: 
Tan bon punt la veu m'hagué parlat, l'Esperit va entrar dintre meu i em féu posar dret. Aleshores vaig sentir el qui em parlava i em digué: —Vés a recloure't dins de casa teva. Ez 2
Hi ha pressa, persecució, risc, neguit i una gran inquietud en aquestes paraules: Ves, ves-hi, corre! Sí, amen, ja vinc!  
Senyor, quants n'hi ha que em persegueixen! Són molts els qui venen contra meu Sl 3 
Senyor, el món em persegueix furiós quan ha sabut que venia a recloure’m: 
Les nacions estaven furioses, però ara ha arribat el dia de la teva indignació; ha arribat l'hora de judicar els morts, de recompensar els teus servents els profetes, el poble sant i tots els qui veneren el teu nom, petits i grans, l'hora de destruir els destructors de la terra. Ap 11
Perquè efectivament, aquí, a l’interior, arriba l'hora, el temps s’ha acomplert i la comèdia s’acaba. «Un entra en un interior en el qual les hores realment arriben!» Així de simple, així de ximple, així d’inexplicable, així de gran.
És lògic que faci por aquest interior perquè és immens. Fa por que allà, tot el que sabem, hi sigui, passi, esdevingui, s’encarni, sigui realment una sola cosa amb nosaltres. Fa por la paraula que allà amb tota seguretat s’hi dirà —Jo sóc— perquè serà veritat. 
Si tinc persecució és perquè tinc interior. Si no tingués interior no tindria persecució.
La persecució és un signe, un senyal, un indicador.
La persecució és un estat.
La persecució és inevitable.
La persecució forma part de la vida: 
Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres. Jn 15
A efectes pràctics, doncs, el millor és donar per suposada la persecució en la nostra vida. Suposada, lògica, inherent, desitjable, integrant i inseparable de la vida mateixa: «Hola, germana persecució!»  
Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. Rm 12

2 comentaris:

Mingu Manubens ha dit...

Avui a l'hora de llegir l'Evangeli m'esperaven aquests versicles de Romans 5

«Ell [Jesucrist] ens ha introduït per la fe en aquesta situació de gràcia en la qual ens trobem, i ens fa sentir tot cofois amb l'esperança que Déu se'ns comunicarà íntimament. Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors.»

M'ha semblat una continuació un comentari adequat al que has escrit. Ens ha introduït en un lloc cofoi, un lloc d'alegria tot i els disgustos.

La versió del Nou Testament que tinc al Kindle és de l'Editorial Claret, que molt sovint fa servir expressions pintoresques. Avui, però, això de "cofois" m'ha semblat un encert :)

Santi Pau ha dit...

Tens raó. Fa pensar en moltes coses relacionades amb aquest espai interior sagrat del que anem parlant. Per exemple:
1. Ens ha introduït: En efecte, introdueix i no expulsa ni extreu. En efecte, introdueix en aquest espai interior sagrat. On sinó?
2. Situació de gràcia: Situació d’espai interior sagrat?
3. Ens trobem: Sòlidament ens hi trobem, com s’escau sempre que ens trobem en aquest espai interior sagrat
4. Fa sentir: L’Esperit és l’encarregat de fer-nos sentir coses en aquest espai interior sagrat. Seríem uns insensibles sense l’Esperit.
5. Cofois
6. Se'ns comunicarà: Sense interferències, amb tota nitidesa i de manera inconfusible ho sentirem en aquest espai interior sagrat
7. Íntimament: En la intimitat incomparable que es dóna en aquest espai interior sagrat
8. La persecució, la tribulació
9. Perquè sabem: I tan sols podem saber en veritat —ara ho sabem— en aquest espai interior sagrat
10. El seu amor i els nostres cors: Això és el que no enganya, el més preuat, allò que buscàvem amb tan desfici i que tan sols trobem en aquest espai interior sagrat
Aquests deu punts, que podrien ser moltíssims més, parlen amb nitidesa des d’un lloc tan concret que sembla visible i la descripció que fa l'autor sembla la de les breus però molt plàstiques paraules d’aquest salm: «Tenim una ciutat fortificada, amb muralles i baluards que la salven».