dissabte, 12 de desembre del 2015

Sobre... Vetllar

Quan diem vida...
Si dic: «la meva vida, el meu amor o el meu alè» podríem fàcilment arribar a pensar —el món ho fa— coses com: «que sigui viu no és cap novetat ni per mi ni per ningú. Això no em fa aixecar de la cadira. Tothom és viu. Quin avorriment»
Però si penso que la vida no és propietat meva les coses canvien
Algú vetlla. Algú la vetlla. Jo sóc la vetlla d’algú 
Tu m'has infós vida i amor, vetlles pel meu alè
Vetlles: t'ho portaves amagat Jb 10

1 comentari:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Avui, tercer diumenge d'Advent (diumenge-alegreu-vos), la Maria ens ha assignat qui serà el nostre Amic Invisible per a la nit de Reis. Ens l'ha assignat automàticament, de manera anònima, fent servir un programa que hi ha internet. Jo tinc d'amic... no es pot dir: és un Secret!

M'ha agradat la teva entrada. La recomanaré. Que ben trobada la cita del pobre Job!

Que no heu rebut pas un esperit d´esclavitud per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un esperit de filiació que ens fa clamar: «Abbà, Pare!» (Rm 8, 15)