diumenge, 27 de desembre de 2015

Sobre... Revestir-se

Per damunt de tot
Cada matí ens vestim. Això no és cap novetat. Ens vestim del vestit de normalitat que ens demana el dia i el món. Ens vestim. Seguim les pautes. Com tramvies. Tan sols anem: els carrils manen, ens deixem portar. És cert que sempre podríem sortir de la via però això voldria dir que hem descarrilat. No ens queda més remei que seguir, diem una mica descoratjats: les mateixes vies, els mateixos trams, els mateixos semàfors. És per tornar-se boig, tanta rutina. Però amb això tampoc no explicaríem aquestes ànsies que tenim a «sortir» de la via 
Sant Pau ens proposa que reflexionem el concepte de revestiment 
Considereu la possibilitat, sembla dir, no de descarrilar-vos sinó de revestir-vos. Agafar uns vestits que, a diferència dels de tramviaire, us siguin prou atraients com per posar-vos-els i portar-los posats i sentir-vos-hi còmodes portant-los. És clar que re-vestir-se —posar-se un vestit damunt l’altre— requereix cert grau de moral perquè cal aguantar un sobrepès però si tenim a la vista alguna imatge prou interessant les coses canvien. ¿Perquè no penseu de què us podríeu revestir que us en sentíssiu satisfets? Alguna cosa maca, alguna cosa bona, alguna cosa gran, alguna cosa que valgui la pena... 
Revestiu-vos dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d'humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, perdoneu-vos. Perdoneu també vosaltres. Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l'amor, que tot ho lliga i perfecciona  Col 3