Del bé
Posseir vol dir tenir alguna cosa com a pròpia gaudint-ne de l'ús o del fruit. El bé, per exemple, nosaltres no el podríem «posseir» mai: no el podem tenir exclusivament com a nostre. La possessió és contrària al bé. El bé és contrari a la possessió. En tota possessió, per activa o per passiva, sempre hi ha violència. El bé tampoc és pensable perquè tot pensament també té en més o menys grau voluntat de possessió... de coneixement. El bé només es pot donar. Però aquí també ens trobem que qui el dóna tampoc no el posseeix com tampoc no el posseeix qui el rep
Davant d’aquests arguments algú podria concloure que el bé no existeix. Arribaria a una conclusió així qui pensés que tan sols existeix allò que és posseïble
—Estem parlant de coses impossibles?
Per parlar d'això ho hauríem de fer confessant-nos: «Pare, he pecat greument perquè he “experimentat” el bé, perquè he sentit com es donava a mi, com m’abraçava “ple d'alegria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis” i jo només plorava perquè anava molt brut»
Perquè cap possessió és pacífica, perquè el bé no és posseïble, el profeta Baruc tingué l'impossible davant els seus ulls mentre escrivia: «Alçat! Tu tindràs per sempre aquest nom: “Possessió-pacífica-del-bé”» Ba 5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada