Plora?
Una cosa és escriure «tomisme» i l’altre és entendre què vol dir. Passa el mateix amb la Trinitat. Les paraules tenen això. Es fan unes de les altres. No sabem res més. El nostre processador processa paraules incessantment. El nostre sistema operatiu és així. No hi ha res fora de l’ordinador. I amb això ens busquem la vida. Plof, flof. Dia a dia, anem fent. No ens creiem quan ens diuen que fora de l’ordinador hi ha alguna cosa. L’ordinador —el seu llenguatge— no en pot ni n’ha de saber res. Les coses són així. Si fóssim ordinadors que volguéssim saber alguna cosa fora de nosaltres no seríem ordinadors pròpiament dits i quan ens diuen que «Un ordinador rep ordres» ens quedem tan tranquils perquè nosaltres tan sols som ordinadors i no ho sabem.
Pensa l’ordinador que hi ha un exterior a ell? Espera ordres? Demana? Parla? Plora? No ho sabem. No som ordinadors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada