divendres, 15 de setembre del 2017

Sobre... La raó

Evitar la catàstrofe
La raó és un lloc de treball. El saber i la raó són llocs específics de treball, però poden tenir un altre grau, una mena de més-que-raó si ens els imaginem il·luminats per alguna cosa fora d’ells com pot ser la fe. Una llum exterior a ells —la fe— els il·lumina engrandint-los. 
Però si alguna vegada a causa d'aquesta raó il·luminada ens quedéssim, per exemple, en allò que de Déu d’una manera o altra tots hem pogut constatar alguna vegada «de manera visible» en la nostra vida, ens estancaríem en la impossibilitat de comprendre-ho o de parlar-ne «raonablement». Tanmateix hi ha un camí de sortida per reconduir aquesta raó estancada, perquè allò que de Déu haurem pogut constatar, pel fet de ser diví també és dinàmic però d’una «acció conductora»: condueix la meva facultat de raonar per mitjà de la intel·ligència a algun lloc, evitant la catàstrofe que seria si aquest lloc no existís. 
Aquest lloc que «em salva» té la característica, però, de ser invisible. Aquest lloc que està preparat des de sempre per acullir la facultat de la meva pobra intel·ligència, no «es veu» per més segur que pugui estar-ne. Aquest lloc no és cap indret com una muntanya ja que és dinàmic, no estàtic o no abastable: és un lloc immanent i en processó.
Però tot això, per què ho vull entendre? Perquè tant l'entendre com l'estimar són coses pròpies de Déu. Déu vol que jo entengui i no vol de cap manera que em quedi sense entendre res, perquè entendre és propi de Déu. Ell diposita la seva confiança en allò que jo hauré pogut entendre, sigui el que sigui i quan sigui, perquè d’una banda sap que això és el millor per a mi i també perquè sap que aquest enteniment que em dóna, em conduirà de manera inefable a ell. Sap que aquesta és la meva felicitat.
M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència; al costat vostre, delícies per sempre Sl 15