divendres, 22 de setembre del 2017

Sobre... L'astorament de mossèn Rovira

Descobrir l'existència de Déu
per primera vegada
«Déu és!». Ho va dir perplexe i posant molt d'èmfasi en l'és, com si fos la primera vegada que ho pensés o que se n’adonés. Tenia els ulls lluents com els d’un nen petit esbalaït pel que estava veient i no trobava paraules per explicar-ho. Tan sols em va mirar i va dir obrint les pupil·les de sopresa com qui fins aleshores no havia caigut en allò que estava dient.
«Déu és», com qui diu una cosa portentosa i mai vista per ningú però que ell tenia davant seu. «Déu és» al marge del que en poguem dir o pensar, Déu existeix ens agradi o no. Ell és l’ésser que és!
Era admirable i, segons com, feia riure que un teòleg com ell digués això de manera tan conclusiva, com si no es pogués dir res més de Déu o com si ell no tingués res més a dir-ne o com si tot el que havia dit en la seva vida es resumís en això. Com un: «No, no! És que ell és allà. Ell és ell i pot fer el que vulgui i ni tu ni jo hi podem fer ni saber res perquè no cal i perquè ell és molt abans i molt damunt de tota cosa.
Fins i tot —seguia dient— la llevadora que m’ha atès aquesta nit quan m’ha dit: «Sabe, mossèn, yo no creo en Dios». Era tan clar que ella també en parlava o que Déu parlava per la seva boca! Si hagués estat veritat allò que la llevadora deia no ho hagués dit necessàriament.
Ell ho és tot i cal deduïr que nosaltres «d’entrada» som dins d’aquest tot i no hi podem fer res! Som dins seu i per això potser no en podem saber res. «Déu és» equival a les taxatives paraules de sant Francesc segons les quals als Evangelis no els cal cap glossa perquè ja parlen sols: són la mateixa paraula de Déu. Per què ens hi hem de ficar nosaltres? Probablement tan sols les embrutarem o, el que és pitjor, probablement pretenem que se senti més la nostra glossa que les seves paraules. En aquest sentit Déu no és bo, ni gran, ni res: Déu, simplement és! La seva ex-istència és fora de la nostra consideració.
Els israelites desanimats preguntaven a Moisés: «El Senyor ¿és o no és amb nosaltres?». Doncs bé, jo avui dic que abans que res, ells van dir: «El Senyor és». Això és tot. Això és gràcia!