dissabte, 9 de setembre del 2017

Sobre... El parlar de la relació

Confio, això és tot 
En tot interior hi ha una relació i en tota relació hi ha un parlar. Un «diàleg» que no calla. Les paraules que allà s’hi diuen valen el seu pes en or. Les paraules alimenten la relació. La relació alimenta les paraules. En la relació es dóna el misteri de l’encarnació de la paraula que no vol res més que això: parlar, no callar. Aquest relat sense principi ni fi simplement es fa, es va fent.
De vegades, però, aquest relat s’ha de desbrossar. Se li ha de fer espai, se n’ha de ser conscient. Aleshores, aquest diàleg passa a primer terme —un primer terme silenciós— de tots els altres possibles diàlegs que un pugui mantenir. Un ha de dir: «Sóc conscient que parlo, però com que «no puc» dir amb «qui» parlo, dic que parlo en la relació que mantinc amb ell i, com que això és asseverable en alt grau per part meva, hi confio i em mantinc en pau en la relació que m’és donada de tenir-hi. Ella és el meu paradís». El salm 139 diu: 
El meu cor no és ambiciós ni són altius els meus ulls i visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi. Em mantinc en pau, tinc l'ànima serena. Com un nen a la falda de la mare, la meva ànima és així. Confio, això és tot