Si em convé...
Era grassoneta. Això es notava especialment en les maniobres que cal fer per carregar la cadira a l’ascensor de la residència. Els diumenges a tres quarts de deu la passava a recollir. Sempre m’esperava al passadís empolainada i amb un mocador al coll. Quan érem baix, a la porta ens saludavem amb en Joan Lluís i anàvem cap als dominics. Després de missa ens estàvem una estona als peus de sant Martí per qui tenia molta devoció i a qui havia fet un parell de cistellets amb flors. Aquesta és la «Invocació a Fray Escoba» que el papa Joan XXIII resava sovint:
Oh Sant Martí, germà meu, escolteu-me! / En les penes i les tribulacions, consoleu-me / En els perills i les adversitats, socorreu-me / En les debilitats i les temptacions, protegiu-me / En les xacres i les enfermetats, afavoriu-me / Doneu-me la salut si em convé i allibereu-me de qualsevol mal de l’ànima o del cos, Amén.
Oh benigne i compassiu germà meu, escolteu-me! / En les angúnies de la pobresa, conforteu-me / En el deteriorament de les adversitats, salveu-me / En les angoixes i en els desànims, empareu-me / Ara i sempre amb el vostre exemple, ensenyeu-me a prendre cada dia la meva creu / i aconseguiu-me la gràcia divina i la glòria del cel, Amén.Després, pujàvem pel passeig de sant Joan i ens aturàvem una bona estona a contemplar les plantes de la floristeria que els diumenges lluien especialment espectaculars. De vegades em demanava que les fotografiés per fer-les servir de model en composicions que feia. Tenia molta traça. Quan arribava carnaval gairebé sempre guanyava el concurs de màscares que es feia a la residència. Mai s’oblidava del meu sant ni del de la meva dona i sempre ens feia un regal especial elaborat per ella mateixa.
Descansa en pau, estimada Conxita. T’estimem. L'equip de voluntaris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada