divendres, 1 d’abril de 2016

Sobre... Un regal

Sant Josep

Un dia em vaig trobar prop d'unes obres dos talls de ferro de forja. Quan els vaig tenir a la butxaca van topar entre ells descobrint el gran secret que amagaven: emetien un so agudíssim que aguantava la vibració durant molta estona. És una llàstima que els blocs no siguin sonors perquè ho comprovaríeu.
El dia dinou va ser el sant del Josep i el dia trenta el seu aniversari i per això vaig lligar el ferros amb un fil de cosir, els vaig embolicar amb paper de regal i els hi vaig regalar. Ahir vaig tenir una alegria inesperada: els té penjats al suport de l'orgue que es posa a tocar sempre que s'enrrabia quan veu que no pot intervenir en una conversa perquè, segons ell, ningú no li fa cas o no li explica mai res quan el fet és que ho oblida.

1 comentari:

Mingu ha dit...

com la boirina que s'aclofa
quan ve la nit,
o com la rima d'una estrofa
sense sentit;

com una cinta de coqueta
en un mirall,
o com el vol d'una oreneta
sobre la vall;

com una mica de musica
quan ve la son,
o com la molsa que a la pica
cria la font;

així t'escau la melangia
tan dolçament,
que per rendir-me no et caldria
més ornament

(Màrius Torres)