dimarts, 19 d’abril de 2016

Sobre... L'espera

Relat d’un peregrí sirià
A mida que ens apropàvem a la frontera recordàvem el que s’havia dit d’aquella ciutat: «S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos». Abans d’entrar, hi havia una sala d’espera al fons de la qual es podia veure com algú anava escribint els nostres noms, després els llegia en veu alta i amb un somriure i un cop a l’espatlla molt tonificant ens donava la benvinguda mentre deia: «Endavant, fill de Sió» i nosaltres responíem: «Que bé! Ja som ciutadans de Sió»
El Senyor té el palau a la muntanya santa, i estima més els portals de Sió que totes les viles de Jacob.S'han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos.«Compto Egipte i Babilònia entre els fidels que em coneixen. A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic: "Fills de Sió"».Diuen d'ella: «És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada; aquest i aquell altre són fills de Sió»El Senyor va escrivint al registre dels pobles: «Fill de Sió».I els cantors i els dansaires responen: «Ciutadans de Sió» Salm 86.