divendres, 22 d’abril de 2016

Sobre... Caminar poc a poc

Una fulla també 
Com deia, com que generalment tinc a dintre meu aquell amic o persona estimada, de vegades li parlo i li dic: «Mira, veus, jo ara miro i veig coses per a tu, perquè vegis pels meus ulls. Per això camino tan poc a poc. No es tracta de que jo vegi sinó que veig com fent un encàrrec. Tinc l’encàrrec i la gran responsabilitat de donar-te comptes d'allò que veuen els meus ulls que ja no ho veuen per a mi sinó per a donar-t’ho, per explicar-t’ho, per explicar-te la grandesa d’allò tant petit que estic veient i per explicar-te la grandesa que és veure alguna cosa i no no veure res i no és que tu no ho vegis ja que probablement tu també ho veus sinó que ho faig perquè em sembla que t’interessa molt la manera tan particular que tinc de veure les coses tal com jo les veig. Dius que això representa per a tu una gran novetat. Quan t’ho explico quedes com pasmat dient: «Ai caram» i em dones les gràcies i em somrius i jo dic: «No, gràcies a tu» i segueixo caminant només pendent de veure que no em deixi res per veure per a tu: una rajola mullada i una fulla també
 

1 comentari:

Mingu ha dit...

«Del patriarca Enoc ens diu la Sagrada Escriptura que "va caminar sempre en la presència de Déu", que el va tenir present en les seves alegries, en els seus cansaments i en els seus treballs. Tant de bo ens passés a nosaltres una cosa semblant! Tant de bo poguéssim caminar pers aquests mons amb Déu al nostre costat! Tan propers a Ell, sentint d'una manera tan viva la seva presència que ho compartíssim tot amb Ell. Aleshores, ho rebríem tot de la seva ma, cada raig de sol, [una rajola mullada i una fulla també], cada ombra d'incertesa que passés per la nostra vida; acceptaríem amb gratitud conscient tot el que ens enviés, obeint així a l’alè més lleuger de la seva crida» ~Ronald Knox~

«M’invento excuses a fi que els textos que més estimo siguin donats de nou…» ~Santi Pau~

Una bonica entrada, Santi