dimarts, 26 d’abril del 2016

Sobre... L'amic aquell

L'hivern ja ha passat 
Recordo un dia que no sabia com fer-m’ho per trobar-me amb ell. Ho havia intentat tot però no venia. Neguitós vaig anar a donar una volta. A les escales del metro em van donar un diari. El vaig plegar i me’l vaig posar sota el braç. A l’altra banda del carrer em vaig aturar. Vaig fer com si mirés l’hora a un rellotge que no tinc i vaig donar unes quantes passes. Em va semblar que passava desapercebut de tothom. M’havia camuflat d’algú anònim que estava esperant un altre algú també sense entitat. Vaig pensar que si jo veiés algú així m'ho semblaria; millor dit, ni el veuria. Vaig donar un parell de passos més i em vaig plantar. Va ser així com poc a poc vaig sentir la seva proximitat fins a percebre'n la veu. El meu estimat! El meu estimat és semblant a una gasela. Mireu-lo! És darrere la tanca. El meu estimat em diu: Aixeca't amic meu i vine. Mira, l'hivern ja ha passat.