dilluns, 18 d’abril de 2016

Sobre... La paciència

Paciència, va dir ell
Semblaven paraules que esperaven amb candeletes el moment de ser recitades de nou

El Josep Maria em va parlar de la paciència i de la impaciència. Està impacient per anar a Empúries i diu: «Però ha de ser demà mateix!»

Vaig mirar de fer-li entendre que demà encara no seria però qui sap si demà passat. Amb tot, per arribar a aquest «demà passat» primer calia arribar a demà

Paciència, va dir ell

Li vaig recitar, de santa Teresa:
Nada te turbe
Nada te espante
Todo se pasa
Dios no se muda
La paciencia
Todo lo alcanza
Quien a Dios tiene
Nada le falta
Solo Dios basta
A mida que anava dient aquestes paraules cada vegada em semblaven més fetes a mida per a ell i potser era per això que esperaven tant de ser recitades

1 comentari:

Mingu ha dit...

el meu nom

No vaig saber insistir
que em diguessin pel meu nom,
no pas doctor:
no hi ha res més docte
que el fer i sentir d’aquesta germana.
No pas mister ni senyor:
no tinc esclaus, ni terres, ni possessions.
Sóc un ésser humà entre els éssers humans,
i em tracteu com si fos un home necessari,
em salveu la vida, m’estimeu.
Què més vull?

Poema de Toni Turull a Bitllet de Tornada (Empúries)