Paciència, va dir ell
Semblaven paraules que esperaven amb candeletes el moment de ser recitades de nou
El Josep Maria em va parlar de la paciència i de la impaciència. Està impacient per anar a Empúries i diu: «Però ha de ser demà mateix!»
Vaig mirar de fer-li entendre que demà encara no seria però qui sap si demà passat. Amb tot, per arribar a aquest «demà passat» primer calia arribar a demà
Paciència, va dir ell
Li vaig recitar, de santa Teresa:
Nada te turbeA mida que anava dient aquestes paraules cada vegada em semblaven més fetes a mida per a ell i potser era per això que esperaven tant de ser recitades
Nada te espante
Todo se pasa
Dios no se muda
La paciencia
Todo lo alcanza
Quien a Dios tiene
Nada le falta
Solo Dios basta
1 comentari:
el meu nom
No vaig saber insistir
que em diguessin pel meu nom,
no pas doctor:
no hi ha res més docte
que el fer i sentir d’aquesta germana.
No pas mister ni senyor:
no tinc esclaus, ni terres, ni possessions.
Sóc un ésser humà entre els éssers humans,
i em tracteu com si fos un home necessari,
em salveu la vida, m’estimeu.
Què més vull?
Poema de Toni Turull a Bitllet de Tornada (Empúries)
Publica un comentari a l'entrada