divendres, 18 de març de 2016

Sobre... Pensar amb tot amor

Tot és gran de vista pobra

Un temps després que al Josep li van diagnosticar la malaltia va compondre aquesta cançó. El text diu:
Damunt del cor trastorna. 
Dins, la tristesa,
fugint del sol...
Ja tot és gran, gran de vista pobra.
Tot és un mirall vidrat.
Poc a poc fins que, arribat el misteri, 
amb tota la tristesa infinita, 
poc a poc, sense poder pensar 
amb tot amor
Sense poder pensar, vaig pensar, però aquí no es tractava d'un pensar qualsevol. Aquí es tracta d'un més-que-pensar, d'un «pensar-amb-tot-amor»

Penseu-hi i veureu 

1 comentari:

Mingu ha dit...

«un més que pensar»

Diria que el Josep va voler expressar una cosa semblant a la que va escriure Màrius Torres

(avui Sant Josep: felicita’l de part nostra!)

Sé que hauré d'oblidar, per poder-te comprendre,
les paraules que he après amb la carn d'aquest món,
o Déu silenciós, que de música i cendra,
ordenes un llenguatge darrera del meu front.

I és sols a mi mateix que em sembla cega i vana
com una àliga viva dintre d'un pou colgat,
aquesta opaca, estèril, borda paraula humana.
Tu tal volta comprens el jou que ens has donat.

Fràgil arpegi, acord de la teva arpa immensa!
Menysprear-la, potser seria més que un crim.
Però jo vull fugir d'aquests mots on morim,

i somniar la llengua d'una major naixença
on sigui cada sil·laba com el batec d'un cor
fent ritme en el torrent d'una sang que no mor.