dimecres, 23 de març de 2016

Sobre... Coses insignificants

Coses tan insignificants com tenir mans
Posem que tinc una mà, doncs
Tinc una mà i la poso, per exemple, al plat: al meu plat
Però aquesta mà també la puc posar a un plat que al mateix temps sigui d’algú altre
I també pot ser que en aquest plat que és compartit la mà d’aquest algú altre es toqui amb la meva si les posem l’una al mateix temps amb l’altre
Amb la mà podria agafar un bocí de carn i menjar-me’l però també la puc fer servir, no per prendre res del plat amb més o menys ansietat sinó per sucar-hi un bocí de pà
Tindríem dues mans, doncs, que molt probablement es tocarien en aquest mateix plat mentre suquen. Això és veritat. Aquesta seria la situació
Coses petites i insignificants: una mà, un plat, un sucar, un mullar se-li a un els dits, un contacte entre dues mans com dies enrrera eren uns cabells, uns peus, un perfum de nards
Aquesta és la situació i la situació és tant lenta, tant insignificant i tant veraç que costa de pensar-hi sense perdre del tot el seny i per això també voldríem dir-li al nostre pensament: «Fes més de pressa això que estàs fent»
Tots suquem, tots ens mullem, tots toquem aquesta altra mà, hi entrem en contacte. Tots: altrament estaríem morts
El decantar-se de la intenció d’una d’aquestes mans, però, pot ser d’una manera o d’una altra: també pot voler trair
Molt aprop i insignificant i subtilíssima ha de ser la diferència del gest en el brevíssim moment d'una o altra actitud i tots som o tenim sempre i en tot aquestes dues actituds
El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà Mt 26

Això és terrible com una paret