dimarts, 15 de març de 2016

Sobre... Estar davant de tot davant

En sentir això molts van creure
Estic davant la gran reivindicació del «ser del no-ser»: no sóc d’aquest món. Com si digués: «Ho veieu? Encara que passin coses terribles no passa res. Es pot ser d’aquesta manera. Es pot ser feliç. Es pot tenir coneixement de la veritat» 
Estic davant del «jo sóc» que no admet ni una paraula més 
Estic davant de l’«estar-ho dient» viu que si no es diu no diu res 
Estic davant d’una referència tan directa al Pare que m'estranya de no veure’l 
Estic davant el coneixement de la veritat que és el coneixement del ser que és el coneixement del «jo sóc» vivent 
Però no només això: aquest «algú» m'ensenya que tot consisteix a no fer res pel meu compte i amb aquest coneixement conec que no estic sol perquè ja tasto i veig per qui faig allò que li és plaent 
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Jo me'n vaig. Vosaltres em buscareu en va, i morireu amb totes les vostres culpes. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir». Els jueus comentaven entre ells: «Per què diu que nosaltres no podem anar on ell va? Que s'ha proposat de matar-se?» Jesús els deia: «Vosaltres sou d'aquí baix, jo sóc d'allà dalt; vosaltres sou d'aquest món, jo no sóc d'aquest món. Us he dit que morireu amb totes les vostres culpes perquè si no creieu que jo sóc, no us en podreu pas alliberar». Ells li preguntaven: «Qui ets tu?» Jesús els respongué: «Justament us ho estic dient. Tinc molt a dir i a condemnar de vosaltres; penseu que el qui m'envia diu sempre la veritat i jo, en aquest món, no dic sinó allò que li he sentit dir». Ells no entengueren que es referia al Pare. I els digué: «Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'envia és amb mi; no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li és plaent». En sentir això, molts van creure en ell. Jo 8