diumenge, 6 de març de 2016

Sobre... Miralls

Va somriure

Un dia, tornant cap a casa després de la passejada, el Josep de Vilanova em va reclamar l’atenció: «—Que ho veus això?».

Eren els vidres de l’entrada d'una empresa que en aquells moments estaven exercint de mirall per a nosaltres. El vaig convidar que s’hi apropés: «Una mica més. Així. Veus? Ara ja ens podem donar la mà els uns als altres: “Bona tarda senyor Josep, encantat de saludar-lo”». Una mica desconfiat del que li deia va apropar-se als vidres fins que va comprovar que era cert. Va somriure.

Quan vem arribar a casa li vaig ensenyar les fotos. No es recordava de res però també va somriure

Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor