Sobre... La plaça de les Glòries
Al Josep de Vilanova li agrada passejar. La calma del pas a pas l'ajuda a parlar. Solem anar a la Sagrada Família o a la plaça de les Glòries. Els comentaris que fa, sovint són per expressar la sorpresa de com canvien les coses. Havia treballat prop de la plaça i de vegades em demana que passem poc a poc pels carrers dels voltants per veure si reconeix algun indici de quan ell hi anava. L’altre dia, davant l’espectacle del túnel en construcció, em va aturar per dir-me, tot arrufant les celles i assenyalant amb el bastó una grua: «Caram, caram: no sé on anirem a parar. Tots són de fora. No hi ha ningú que sigui català. És terrible, terrible. Això és pitjor que un holocaust. Què serà de Catalunya?».
L’expressió de la cara se li congestionava perquè a la vista del que veia no li sortien les paraules o no en trobava cap que no estigués relacionada amb el terror
Les víctimes no us satisfan. Si us oferia un holocaust no me'l voldríeu
La víctima que ofereixo és un cor penedit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada