En el trasbals
«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
Un dia un rei, trasbalsat, pujà al pis superior del portal de la ciutat on hi havia els núvols i arrencà a plorar cridant entre sanglots: «Fill meu, fill meu, núvol de tots els núvols, on has anat? Qui se t’ha emportat d'aquesta manera de mi? Per què ho ha fet? Tant de bo hagués mort jo en comptes de tu, fill meu, fill estimat! Què ha passat? Qui ha passat? Només ell ens podia haver trasbalsat tant d’ell mateix, només ell!». Cfr. 2 S 18
2 comentaris:
«No tinguis por, Sió,
que les teves mans no defalleixin!
El Senyor, el teu Déu, el tens a dins.
Ell és poderós i et salva.
Per tu se sent joiós i alegre;
per l'amor que et té,
no et vol blasmar;
per tu està content i crida de goig» (So 3, 17)
És molt més que el millor que haguéssim pogut imaginar. Podíem imaginar-nos a nosaltres mateixos sentint-nos joiosos i alegres com solem sentir-nos de vegades els humans; saltant i cantant alegres, contents i cridant de goig com alguna vegada ho haguem pogut fer... quan ens hem sentit estimats.
Però que sigui Déu mateix, el nostre Déu, tant més gran i més bo que nosaltres... aquell que se'l suposa Immutable... que sigui ELL MATEIX qui se sent joiós i alegre, content i cantant de goig perquè ens estima... a nosaltres! Això és molt més del que mai haguéssim pogut imaginar!!
«Però que sigui ELL MATEIX... Això és molt més del que mai haguéssim pogut imaginar».
Simeó, un dia com avui, va pensar una cosa semblant quan va veure el que va veure —perquè ho va VEURE— i, com que no s’ho acabava de creure, va dir que no era ell qui ho havia vist sinó els seus ulls: «Els meus ulls HAN VIST!».
[Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es revela a les nacions i glòria del vostre poble Israel]
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada