El cel obert
Avui, mentre veia sortir el sol d'aquesta manera, en Josep anava cap al cel. Descansa en pau.
Déu meu, crec en vós i per això vull estimar-vos més. Us estimo creient, però, que sou molt més que totes les coses que han dit de vós els savis. Espero veure-us aviat. Perdoneu-me, Senyor, quan arribi al vostre costat.
—D'un full de la seva llibreta de telèfons—
Gràcies Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada