divendres, 26 de gener del 2018

Sobre... Poema[14]

En l'alè

«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
El poema notemps. I no és que no en tingui perquè té pressa. No en té perquè li és donat. N’és deutor. Reconeix la donació, el regal que per a ell és el temps. Què faria sense temps un poema? No existiria. Tot poema té el seu temps com el tenen els núvols. Si evoquem algun poema veurem que evoquem el seu temps. Els temps de tots els poemes tenen en comú que són donació o encarnació de temps. El temps no és seu. Els és donat. Això, el poema no ho desconeix. No desconeix aquell qui l'ha modelat, li ha insuflat una ànima activa i li ha infós un alè que fa viure. No, el poema no pot desconèixer coses com aquesta i és per a poder-les conèixer que li ha estat donat el temps.