Donar-se una hora
Sant Francesc de Sales té una frase que l’ha fet famós: «Doneu-vos una hora de silenci cada dia».
Atrafegats com anem ens imaginem el sant, fill primogènit d'una antiga família noble savoiana, assegut a la seva cadira de bisbe de Ginebre i pensem que l’església del segle disset anava tan folgada que es podia permetre el luxe de disposar d’aquesta manera del temps. Probablement les monges de l’orde de la Visitació a qui anaven dirigides aquestes paraules també tinguessin tant temps com ell perquè es passaven el dia resant. Però això no és cert del tot si pensem que les gemanetes, si bé pregaven i resaven, també tenien cura del malalts, del pobres i del orfes, fins al punt que la seva orde era una mena de monestir obert als quatre vents i la situació per a elles havia de ser bastant estressant.
«Doneu-vos una hora de silenci cada dia... tret que tingueu molta feina».
Sembla que amb aquestes noves paraules, el sant començava a ser una mica realista i es feia càrrec de la vida de les pobres monges perquè una hora de silenci o de recolliment al dia és molt de temps quan hi ha tantes coses a fer i les emergències no paren de trucar a la porta. Per això respirem una mica alleugerits pensant que la indulgència del sant, en casos com aquests, recomanaria que amb mitja hora o un quart ja n’hi hauria prou... però no. En aquests casos el consell del sant era: «Doneu-vos una hora de silenci cada dia tret que tingueu molta feina: llavors doneu-vos-en dues»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada