dissabte, 6 de gener del 2018

Sobre... Oriol Junqueras

Des del Gran Riu
Avui, quan he creuat el Passeig de Sant Joan i ha volat la gavina que podeu veure en la imatge, he pensat en Oriol Junqueras. He imaginat els seus desitjos més pregons des de la solitud de la seva cel·la, expressats amb aquestes paraules: 
Déu meu, doneu el vostre dret, doneu la vostra rectitud, que governin amb justícia, que siguin rectes amb els humils.
Que el benestar floreixi als seus dies i mesos i anys abundi la pau, que domini des d'un mar a l'altre, des del Gran Riu fins als Pirineus.
Que li portin obsequis les illes i els nobles li ofereixin presents, que li facin homenatge, que se li sotmeti tothom.
Que salvi els pobres que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor, que s'apiadi dels febles, que els salvi de la mort.
Són paraules extretes d'un salm. Coratge
 

1 comentari:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Aquells mags, aquells savis, com l'Oriol, havien vist una estrella.

"...l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa"

Eren bona gent, com l'Oriol. La seva Constitució no eren paraules escrites pels homes: era una estrella brillant del cel.