dijous, 18 de gener del 2018

Sobre... Poema[8]

En l'absència

«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
Ara recordo! El poema ve de quan algú sant Esteve veié el cel obert. Sense un fet tan insòlit com aquest no hi hauria poema. El poema arrossega una commoció i un trastorn grans com els del sant. El poema ve del cataclisme d’haver vist el cel obert. El «cel obert» de sant Esteve equival a les paraules del poema «només ell em podia entretenir tant d’ell mateix» que ara s'assemblen molt a aquest plany:
Ploreu, dones, ploreu per Saül, que us vestia d'escarlata i de teles fines, i us guarnia d'or els vestits. Ah, com han caigut en ple combat! Germà meu Jonatàs, que tant m'encisaves. Quina pena tinc per tu! El teu amor era més meravellós que el de les enamorades. Ah, com han caigut els valents
El poema ve d’una calamitat i d’un desastre com el de David. Jonatàs, germà meu, que tant m’encisaves! Què més dir? L’absència de Jonatàs és el retard del «només ell em podia entretenir tant d’ell mateix» que també és absència. D’ell, del que sempre tant m'entreté, santa Agnès va dir: «Tinc per espòs Jesús que els àngels adoren, i admiren la lluna i el sol. M'ha donat la fiança del seu anell i m'ha posat la corona d'esposa. Alegreu-vos, feliciteu-me perquè som a l'estança magnífica dels sants»
 

1 comentari:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

T'està quedant un poema polièdric. Em recorda el Rayuela, amb la seva portada de la setmana (i el cel a dalt) i amb els numerets a sota de cada capítol que permetien llegir amb diferents itineraris. Això és el menys important. Gràcies!