dimarts, 13 de setembre del 2016

Sobre... Una pregària per a cecs

Ningú

En temps d'Eliseu, el rei dels arameus va preguntar qui passava informació a Israel dels moviments de les seves trobes ja que sempre eren sorpreses per l'enemic. El rei, amb la sensació que tothora era vist però que no podia veure a qui el veia a ell, preguntà «Qui és?» i un dels oficials li respongué que era «Ningú»2R 6, 8-23  
Un Ningú tan sols pot ser un Algú a condició que no el vegem o que n'haguem quedat encegats perquè només en aquestes condicions de ceguesa els mortals tenim notícia de l’immortal i veiem, no veient-lo, l’invisible. Així, una pregària per a cecs podria ser aquesta:
Senyor vós que veieu el meu interior i que escruteu el cor que jo no veig, no permeteu que el cansament o el desànim vencin la meva fidelitat  
Senyor, vós a qui confio la meva sort, que poso a les vostres mans immortals el meu destí mortal, no permeteu que el confort o la comoditat m’enganyin en la recerca de la veritat  
Senyor, vós que deslliureu els pobres i desvalguts, guardeu-me de les meves febleses. No permeteu que enterboleixin la donació que he fet a vós de tot el que sóc  
Senyor, vos que sou mestre en esperança i en misericòrdia, doneu a cadascú d’entendre i d’acollir la música de la vostra crida en el clos de la seva consciència. Que tots siguem bons treballadors del vostre reialme. Amén
Gràcies Mingu!— 

1 comentari:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Agraït, il·lusionat, «quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me'n, Senyor»