dimarts, 20 de setembre de 2016

Sobre... Els gats

Diuen que els gats es fan seu —«marquen»— el territori on viuen. Aquest espai marcat és el seu món. Diuen que el gats quan són prop de la mort busquen un lloc on fer-ho. Aquest lloc diuen que sol ser més enllà d'aquest seu terreny conegut.  
Qui està acostumat a conviure-hi també diu que això és un signe de consideració envers les persones que n’han tingut cura per no fer-los patir: fugen, desapareixen, s’escapen i no se’n sap mai més res.  
Aquests últims dies solen passar-los deambulant per un mateix circuit que ronda la casa i s’aturen de tant en tant posant el cap contra les parets com si les vulguessin travessar per veure si a aquest més enllà s’hi va per allà. Arriben a fer-ne una presència d’aquest lloc que nosaltres anomenem «el» més enllà. 
Hi ha més coses a explicar però són massa subtils, silenciones i amagades. Coses espirituals, inaudibles però que parlen amb una exactitud que de matinada fa posar els cabells de punta. 
Seuen al teu costat quietíssims i de vegades, quan encara els queda esma per mirar-te, ho fan com qui sap, com dient: «Efectivament, és així. Aquí on som no hi ha engany. Ho sé jo i ho saps tu. Ho sabem perfectament». La seva mirada sap. Això es percep però no se’n pot dir res perquè tan sols Déu en té coneixement 


Dibuix: Marta Pau