dilluns, 26 de setembre de 2016

Sobre... Els acusadors professionals

El nom de la vida 
Un dia l'assemblea dels àngels s'havia reunit al voltant del Senyor. Hi havia entre ells també Satanàs, el qui té l'ofici d'acusar que digué al Senyor:«Gràcies a la vostra benedicció, Job té èxit en tot el que emprèn»
 

Acusar és un ofici i per això fa pensar en els practicants que s’hi guanyen la vida. N'hi ha de molt bons. El lema del seu col·legi professional és: La Culpa Sempre És De l'Altre. En efecte, després d’anys d’estudis aprenen a canalitzar l’atenció d’allò que faci el cas —per exemple Job— cap a alguna causa —per exemple que gaudeixi de la benedicció de Déu—. A tot gran home li és destinat un gran acusador —per exemple: ¿Tu ets el Messies?— i com que tots tenim dins nostre el gran home que també som, disposem d'un acusador o d'un inquisidor proporcional a la seva grandesa. D'aquest tipus d'acusador els qui s'hi dediquen en diuen «autoacusador». Hi ha acusacions d'aquestes que són terribles i desmesurades que de tan insuportables de vegades arriben a emmalaltir. Acusar ve de causa però no hi ha «causa» de res ni en res si no és la causa de totes les causes i com que a aquesta ningú no hi té accés solem quedar-nos a mig camí encausant coses menors i així l'acusació de l'acusant ens distreu fins al punt que posem més atenció en ell que en la causa que ell mateix assenyala amb el punter o l'espasa. Només d'aquesta manera Satanàs queda satisfet perquè davant una cosa tan monstruosa com la que acaba de dir tothom desvia l'atenció per mirar-lo a ell però aquesta actitud seva tan intimidadora tan sols és una fotografia que ell mateix es fa. I és que la causa de les causes —la causa de la vida— ningú no ens la pot prendre. Per això Job diu: «Sigui beneït el nom de la vida» 
De les entranyes de la mare vaig sortit nu i nu me'n tornaré. El Senyor m'ho havia donat, i ell m'ho ha tornat a prendre. Sigui beneït el nom del Senyor Jb 1