El nom de la vida
Un dia l'assemblea dels àngels s'havia reunit al voltant del Senyor. Hi havia entre ells també Satanàs, el qui té l'ofici d'acusar que digué al Senyor:«Gràcies a la vostra benedicció, Job té èxit en tot el que emprèn»
Acusar és un ofici i per això fa pensar en els practicants que s’hi guanyen la vida. N'hi ha de molt bons. El lema del seu col·legi professional és: La Culpa Sempre És De l'Altre. En efecte, després d’anys d’estudis aprenen a canalitzar l’atenció d’allò que faci el cas —per exemple Job— cap a alguna causa —per exemple que gaudeixi de la benedicció de Déu—. A tot gran home li és destinat un gran acusador —per exemple: ¿Tu ets el Messies?— i com que tots tenim dins nostre el gran home que també som, disposem d'un acusador o d'un inquisidor proporcional a la seva grandesa. D'aquest tipus d'acusador els qui s'hi dediquen en diuen «autoacusador». Hi ha acusacions d'aquestes que són terribles i desmesurades que de tan insuportables de vegades arriben a emmalaltir. Acusar ve de causa però no hi ha «causa» de res ni en res si no és la causa de totes les causes i com que a aquesta ningú no hi té accés solem quedar-nos a mig camí encausant coses menors i així l'acusació de l'acusant ens distreu fins al punt que posem més atenció en ell que en la causa que ell mateix assenyala amb el punter o l'espasa. Només d'aquesta manera Satanàs queda satisfet perquè davant una cosa tan monstruosa com la que acaba de dir tothom desvia l'atenció per mirar-lo a ell però aquesta actitud seva tan intimidadora tan sols és una fotografia que ell mateix es fa. I és que la causa de les causes —la causa de la vida— ningú no ens la pot prendre. Per això Job diu: «Sigui beneït el nom de la vida»
De les entranyes de la mare vaig sortit nu i nu me'n tornaré. El Senyor m'ho havia donat, i ell m'ho ha tornat a prendre. Sigui beneït el nom del Senyor Jb 1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada