Sobre... Moltes coses

Quantes coses! 

Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l'amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya't la vida eterna. És per a obtenir-la que vas ser cridat i la vas confessar noblement en presència de molts testimonis i davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió. Home de Déu, et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut 1Tm 6

1) «La justícia, la pietat, la fe, l'amor, la paciència, la mansuetud». Busca de practicar-ho li diu Pau a Timoteu però li ho diu com qui diu que és evident que ja ho fa. Li diu perquè recordi d’adonar-se de l’evidència que, fent això que ja fa, és la manera com es fa camí. Així ens trobem que una justícia primera obre la porta d'un univers on en primer lloc hi trobem la pietat. Cal deixar que la pietat s’esbravi. Això és bo. És terapèutic. La pietat és un fet «natural» de la naturalesa humana. La pietat «circula» com ho fa la sang o l’electricitat en els nostres circuïts neuronals. Que no circuli, que es coarti la pietat en nom del progrés o de qualsevol altra cosa és insà. Si la pietat no circula no tindrem accés ni a la fe ni a l’amor ni a la paciència ni a la mansuetud: no sabríem de què van aquestes paraules. Seria terrible.
2) «Guanya't la vida». La vida cal guanyar-la. Això vol dir que la vida no és que simplement sigui aquí i jo dins d'ella visquent-ne de renda sinó que és segon a segon que la guanyo... o no. No guanyar-la és un deixar de fer nefast perquè la vida i tot s’aturaria fins que aparegués la pregunta de si era això el que veritablement volies. I encara no hem parlat de la «vida eterna».
3) «És per a obtenir-la que vas ser cridat». L’explicació és simple —obtenir allò guanyat— però més que això és que és explicació: «Tens raó. Ara ja no està tot tan embrollat com abans que era una selva en la qual cada dia començava una odisea». Ara ja saps —o saps una miqueta—. Saps l’explicació que tots aquells neguits i angúnies foren per obtenir una cosa que no sabies quina era i que ara ja saps —o saps una miqueta— al mateix temps que també saps que tu ni feies ni fas res: hi eres —hi ets— cridat. Una veu, a fora, invisible i inaudible et crida i tu respons: Ah, ja sé!
4) «Vas confessar noblement en presència de molts testimonis». Noblement aquí és sinònim de no haver fet massa escarafalls: quan va ser el moment oportú entre la gent que aquell dia era allà com seguint o deixant-se portar de la manera més natural per un riu que és un fil de plata anomenat vida.
5) «Davant de Déu i de Jesús que donà testimoni amb la seva noble confessió». Jesús va ser el primer entre tots nosaltres. Va ser un capità d’equip fenomenal perquè sempre tenia paraules de coratge per a tothom ja que en tota ocasió sabia la veritat perquè l'era i perquè ens l’encomanava. Per això ens agradava tant de jugar al seu equip. Nosaltres, però, mai haguéssim tingut la gosadia de dir davant Pilat el seu tu ho has dit perquè era com dir el secret de tots els secrets que tots els homes porten en el més amagat del seu cor. Ell ho va dir en veu alta i a plena llum.
6) «Et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut». Et recomano o també t’exhorto o et recordo que sempre ho tinguis present com ja ho tens present, com sempre ho has tingut present però que ara pots comprovar de quina manera per a tu ha esdevingut inoblidable.
Quantes coses, oi?