divendres, 16 de setembre de 2016

Sobre... Els canvis de temps

Com un que neix fora de temps
 

Què vol dir néixer fora de temps?
Vol dir haver-ho fet abans o després o mai del temps?  
Els que porten rellotge al canell, per exemple, estan fortament arrelats al temps. Solen ser arrels pregones i sòlidament entrellaçades. Jo no en porto i em costa molt de parlar-hi perquè sóc fora del seu temps. Sense anar més lluny, ara fa un quart d’hora era en ple any 30. Vivia allà i vivia d’allò. Sempre he de fer un gran esforç per entendre les paraules que diuen tan a temps els que duen rellotge. O els seus planys que sempre són tan abans o tan després dels meus planys. O els seus plors. Els plors de la gent amb rellotge al canell són molt desconsolats 
Jo no havia nascut a temps i el temps se m'escapava i no tenia mai temps i, segons els que sí que en tenien, segons tots aquells que venien del gran plany que és el tenir temps, segons ells no haver nascut a temps era sinònim de no ser res o de no ser ningú com si ells fossin alguna cosa, com si ho fossin els seus planys 
Aquest temps meu, doncs, serà un temps perdut? Serà un no-temps? Perquè he de sentir tant fort en el meu cor els planys de tota la gent que amb tanta satisfacció diu que té tot el temps del món?  
Arribà un dia, però, que finalment Jesús s'apiadà de mi i se m’aparegué 
Eren les sis tocades
El vaig reconèixer quan em digué: «Jo sóc el temps» 
Finalment, com un que neix fora de temps, se m'aparegué fins i tot a mi 1C 15