Pensava
Quan la vida em cridà a judici vaig poder veure-la de prop. La vida era un fil de plata però també era un gresol d’or i era una gerra a la font però també era la corriola del pou. Llavors, quan m’hi anava acostant, quan arribaven aquells anys que no donen gust de viure, pensava què passaria o què em diria la vida en el judici abans que no s'apagués del tot el sol, abans que no vingués la gran nuvolada. Malgrat això jo seguia acostant-m'hi cada vegada més perquè una promesa feia llum als meus passos. Coh 12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada