divendres, 8 de gener del 2016

Sobre... L'Anna

Anna

Aquesta entrada que pràcticament és una repetició d'unes anteriors (feu clic aquí i aquí si les voleu veure i llegir-ne els comentaris) és per a recordar-te, «Anna-de-dotze-anys» 
Diuen de tu que tens tota la humilitat, tota la mansuetud i tota la paciència del món i que mai no escatimes cap esforç. Probablement és per això que, els qui et coneixen, et comparen amb aquest fresc del segle vuitè i d’autor anònim 
«El Senyor és a prop dels qui l'invoquen, dels qui l'invoquen amb sinceritat i satisfà el desig dels seus fidels, escolta el seu crit d'auxili i els salva. Tothom posa els ulls en el Senyor, mirant esperançat i, al seu temps sempre els dóna l'aliment» 
I ara, després d’aquestes paraules, farem com tu: ens posarem el dit als llavis. Tens raó: davant segons quines coses cal guardar silenci ! 
Ànims. Resem per vosaltres. Reseu per nosaltres

3 comentaris:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Doncs callarem i pregarem. Una altra bonica, preciosa entrada. Ànim, Anna

Santi Pau Bertran ha dit...

«Anna, per què plores? Per què estàs trista i no menges?»

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Anna, Annima. Si la parròquia amb el seu pastor era com la clau de volta d'aquest bloc, l’Anna de dotze anys n’és com l’ànima. Seguim pregant fort per tu, Anna. Que Déu Nostre Senyor, que tant t'estima, et guardi al seu costat, a tu i a la teva família