divendres, 15 de gener de 2016

Sobre... La candidesa (2)

Va estar tan content que...

Com la mare de Jesús:
1. La
2. meva
3. ànima
4. magnifica
5. el
6. Senyor
NO «una» sinó «la»: és única
NO «seva» sinó «meva»: «meva» de «jo sóc així»
NO «teoria» sinó «ànima»: «Recordo una font de Gualba. Tenia cinc anys i...» coses així. Això no obsta que no reflexionem o imaginem com devia ser la de santa Maria: ¿Quins records, quines cançons, quins salms devia cantar que ja cantaven els seus avis?
NO «pensa» sinó «magnifica»: o sigui «més del que es pensava», «més del que estimava», «més, molt més del que estava cantant»
NO «un» sinó «el»: això està clar
Tot això per arribar a Ell, al Senyor
Per dir això i per dir-ho en aquest ordre cal ser valent. Aquesta veu valenta arriba fins a nosaltres perquè és com la nostra: una ànima descobrint-se com a tal perquè acaba de trobar el seu Senyor. Se'ns fa estrany no sentir aquella veu que retruny —«Jo, el Senyor!»— i en canvi sentim la d’una nena que ens parla de coses tan intrascendents com poden ser els seus records d’infantesa. Aquesta veu que diu: «Aquesta veu que sents, Senyor, és la meva». Diuen que, en sentir-la, el Senyor va estar tant content que...