dilluns, 1 de juny del 2015

Sobre... Investigar

«Recórrer i investigar»: dos verbs que defineixen amb precisió alguns dels treballs de l’ànima.

Qui no ha recorregut o investigat les «èpoques» que ens han precedit? Quan érem joves, per exemple, quan menjavem aquelles carns tan suculentes que ens preparava la mare allà a Egipte?

Aquests dies estic endreçant la biblioteca*. És una bona feina per un jubilat. És com un repàs de la vida. Ho vaig començar amb por. Creia que no sobreviuria: els llibres llegits, els que no he llegit, els que ja no llegiré mai, els que com a mínim he llegit deu vegades, els que he llegit a mitges, els subratllats, totes les meves «èpoques», tota la meva «terra». El record dels nyanyos, dels bonys, de les ferides, de les cicatrius…
Recorre totes les èpoques que t'han precedit, des del dia que Déu creà l'home sobre la terra; investiga d'un cap a l'altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest, si mai s'ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu que li parlés d'enmig del foc, com tu l'has escoltada, i hagi continuat amb vida; si mai s'ha sentit dir que cap déu hagi intentat anar a treure per a ell un poble que vivia en poder d'un altre, combatent contra l'opressor amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i extraordinaris, com el Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls. Reconeix avui que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n'hi ha d'altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments que jo et dono avui, perquè siguis feliç amb els teus descendents, i visquis molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre
Aquest és el text [Dt 4,32-34.39-40] que l’Església ens proposa per a la festa de la Trinitat a partir de la qual comença el temps «ordinari». El temps pròpiament ordinari, doncs, el comencem amb la memòria de sant Justí. Comença un temps que a més d’ordinari —ordo, ordre, endreça, preparació— també el podríem qualificar de filosòfic

Li diu Isaïes al rei Malaquies: 
Això et fa saber el Senyor: Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs; la teva vida s'acaba.
La versió alemanya de Luter tradueix aquest «prepara-ho» tot per Bestelle dein Haus que vol dir: «endreça’t la casa»

Endreçar, preparar, recórrer, investigar: anem sumant verbs de la nostra ànima i poquet a poquet l’anem reconeixent

Però això no ho faríem si no hi hagués un fil conductor, un objectiu, un perquè més clar que tots els perquès coneguts fins al moment

En primer lloc perquè amb aquests verbs fem un primer i gran descobriment: el re-descobriment o re-coneixement de la nostra ànima que potser teníem una mica oblidada: «Ostres —diríem amb ganes— aquesta és la meva ànima. I doncs, sóc així!» Sí! Em reconec endreçant, preparant, recorrent, investigant!

En segon lloc perquè quan un comença a «investigar» alguna cosa és perquè, en el fons, ja l'ha trobada. O potser no l'ha trobada del tot, però en té una intuïció. O potser no és ell qui buscava aquesta cosa sinó que era la cosa qui el buscava a ell

Recorre totes les èpoques, tots els cels, totes les terres ànima meva! Sigues valenta! No tinguis por! Semblen paraules adequades per la boca de sant Justí

Justí saltà com una gasela per damunt dels estoics, dels peripatètics, dels pitagòrics o dels platònics, però també podríem dir que Justí, tot ell, era «un poble» que vivia en poder d’altres pobles

Justí no pogué evitar de reconèixer l’evidència dels «senyals, dels prodigis, de la mà forta, del braç poderós, dels fets esglaiadors i extraordinaris» de la seva vida

Justí «ho va veure amb els propis ulls» i ni pogué ni volgué fer-se enrrera

Justí aconseguí que la seva ànima fós pacificada, agraïda, perdonant i perdonada, per, finalment, magnificar el seu Senyor

Justí entengué aleshores perquè els fidels solien fer el senyal de la creu abans de cantar aquest càntic de la Mare de Déu

Justí «ho recordà sempre al seu cor» i per sempre més «va ser feliç»

ὁ φρονῶν τὴν ἡμέραν κυρίῳ φρονεῖ
Qui pensa el dia pensa pel Senyor
[Rm, 14-6]

Per l'Albert en un dia molt assenyalat: demà dimarts, cap a les vuit del vespre, al Seminari. Una abraçada