L'Empar ens desitja un bon estiu amb un detall en forma de tarja de visita. Un barca de vela amb el símbol de Vida Creixent...
El fet és que durant el trajecte la rodoneta del símbol V·C se li ha desenganxat. Era dins del sobre i m’ha dit que, en tot cas, quan arribés a casa ho hauria de... restaurar. Com l’estiu que serveix per restaurar forces! Com anar a un bon restaurant!
La paraula «restaurar» ve del llatí restaurare —fer reviure, reviscolar— però hi ha més: en el moll de l’os d'aquesta mateixa paraula hi trobem la paraula grega σταυρός —stavros, creu—
Així les paraules de Mateu, 11: Venite ad me omnes, qui laboratis et onerati estis, et ego vos restaurabo. «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar»: us... restauraré.
«Vine —em diu— aquí no has de demostrar ni posseir ni témer res en absolut. Amb que siguis com ets ja n’hi ha prou». I hi vaig. I en la pregària li parlo dels esforços que faig. De com no en sé més. I també li parlo dels vellets afeixugats que experimenten la vida com una gran fatiga i el cos com una càrrega insuportable. La mobilitat disminuïda, la por al futur, a la solitud: «Què serà de mi?»
Però «si hi vaig» experimento que la pressió de la meva ànima per tot això... cedeix
El seu consol em redreça: la força que de nou em pren i que de nou em fa mirar cap endavant l’hem comprada, però, molt cara: amb la seva mort en creu. Aquest va ser el preu que ell mateix va pagar per enfortir-nos i fer-nos renéixer: només Ell «restaura»
______________
Ah... no sé què seria de nosaltres sense els detalls de l'Empar !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada