Pericoresi
Que rar, que estrany, que curiós: la vida passant per la vida i la meva vida fent-li lloc a la vida. «Vine vida, vine: el meu lloc és per a tu». I la vida venia i venia i no parava de venir i em preguntava com era possible que jo pogués ser objecte d’un prodigi com aquest. Al carrer, la florida roja dels arbustos verds, la bicicleta carregada de capses: res que no fós habitual. Eren florides que també cedien el pas a la florida i que amb gran cortesia li feien lloc galanament: «Vine florida vine, el meu lloc és per a tu. Au va, vine que ballarem»
Recordant l'ermita de la Trinitat, a l'Espluga de Francolí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada