Sobre... La imatge i la forja

La forja i la imatge

«Forja una imatge». Ja n'havia parlat (aquí). L'expressió és tan contundent, però, que no m'he resistit a insistir. No sé si hi pot haver una definició més exacta d'allò que és una imatge.

Sobre... La consciència de conèixer la veritat

Encara no n'hem après

Conèixer no és què sinó com. No és què hagi de conèixer sinó com he de conèixer. Si pretenguéssim saber l'objecte del nostre coneixement cauríem en el bucle de voler adquirir-ne consciència. Seria com pretendre competir amb algú que alguna vegada ens hagués menystingut dient-nos «tu calla que no tens coneixement», seria com voler-nos-en venjar, com tornar-li la grolleria, com pagar-li amb la mateixa moneda.

Sobre... Tres paraules

«Abans tot eren vinyes, aquí»

PANORAMA
       La paraula panorama ve del grec παν (pan, tot) i ὅραμα (orama, vista). No significa, però, «tot allò que es veu» com podria semblar sinó «visió total o global o conjunta o visió de tot» perquè l'element rector d'un compost és l'arrel final de la qual depèn allò que va davant. Per això és «visió de tot o total» i no «tot allò que es veu». 

Sobre... Coloms

Tan a tocar

L'esglai pel frec del vent de les ales d'un colom que, com un tret i de manera sobtada, ha aixecat el vol directe cap a mi i que, quan era a un pam, s'ha desviat per fer-me sentir el gran esglai que de vegades provoca un simple frec de vent d'unes ales de colom tan a tocar d'orella.

Sobre… Una nova aplicació per a editors de textos

La predicació d'un absurd

Un dia, annexat a un correu electrònic, vaig rebre un document d'un centenar de pàgines on no hi havia res escrit. Vaig contestar a l'amic que me l'havia enviat per advertir-li-ho i per dir-li que probablement s'havia equivocat d'arxiu quan el va adjuntar al correu.

Sobre... L'esperit

Perquè siguem conscients

L'esperit és una aspiració però també és una espiració i una inspiració i una respiració i una suspiració i una transpiració que, formant part de la seva essència més íntima, desprèn algú o alguna cosa.

Sobre... Cridar a l'existència

Ah, si jo digués

Si jo digués: «Gràcies Senyor per haver-nos cridat a l'existència, per haver-nos elegit per proclamar el vostre amor fidel amb una vida sostinguda per l'esperança i guiada per la caritat» tindria el problema de no saber si entenc del tot el que acabo de dir perquè pensar cada una d'aquestes paraules demana temps.