tag:blogger.com,1999:blog-19321475996940248602024-03-14T13:33:35.159+01:00 A propòsit del Full Verdsantihttp://www.blogger.com/profile/01537305709113237939noreply@blogger.comBlogger707125tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-27491150290804691572022-05-17T13:16:00.001+02:002022-05-17T13:16:48.415+02:00Per si em voleu seguir<div style="line-height: 8px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: medium;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></span><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;">Dos blocs</span></div>
</div>
<br />
<div style="text-align: start;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana;"><span>Com deia una mica més avall, posteriorment a aquest bloc i coincidint amb el primer canvi de domicili, vaig fer una mena de dietari al bloc <b><a href="https://delbarridelcoll.blogspot.com/">Barri de Meravelles</a></b>. Poc després vaig anar contruïnt <b><a href="https://espaideprivilegi.blogspot.com/">Espais de Privilegi</a></b> que és on em podreu seguir.</span></span></blockquote></blockquote><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://espaideprivilegi.blogspot.com/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="582" data-original-width="2669" height="88" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8FVPE3hwvZZc6-66ib3roYTLeO4sV1H62BuqxXzEm53If9eC5EyIk-mg6Jwb4B9WPJbgpoAuPgWX73lel77kHypoqe7dZu4rAoMRHBz4BAkbiXNVCf3aZwjhn74BFWoUxwfpr0Z28U8dc6UyoCxyLV1kJ5gG6uiXLv2hUCoAyqq7TxuajgMVuB_3SPg/w400-h88/espaisde.png" width="400" /></a></div><p></p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://delbarridelcoll.blogspot.com/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="227" data-original-width="977" height="74" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7hlpaHGLsUYMtlfo07zhuxed2Bp56kfz4ivBgrSdlsY5doLyxu_AZIbMDuQI7NzDoM8_6HIHtCgH4ejC2I4H2-D98zJFCgihReP43wpbqEwt3vKJJ8dsLL-J2LG-w8GZXmgiRZev5-uFyM8fS5MDBGjwK7esOxpSzAuqkoNlc97ooDEezY41BhYMmbQ/s320/Meravelles2.jpg" width="320" /></a></div><br /> <p></p></div>Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-53292255847630869772018-10-11T18:35:00.000+02:002018-10-11T18:35:22.961+02:00Sobre... L'anyell<div style="line-height: 8px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: medium;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></span>
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;">Esborronament</span></div>
</div>
<br />
<div style="text-align: start;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="color: #cc0000;">L</span></b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">a primera vegada que la paraula <i>anyell</i> apareix a la Biblia diu: <i>Però pare, i l'anyell on és?</i><span style="color: #999999; font-size: x-small;"> </span><span style="color: #999999; font-size: xx-small;">Gn 22,7</span>. Abans, doncs, no hi havia anyells. No en sabíem res. Va ser un espant molt gran allò que li donà nom. </span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Va ser tan gran que ara encara ens ressona perquè qui va fer la pregunta ja sabia la resposta. Era un nen. Es deia Isaac i quedà profundament marcat. Arrosegà tota la vida el foc que no va arribar a cremar encès en el seu interior. Abraham, el seu pare, va estar a punt de matar-lo. Mentre el lligava a la foguera ell no parava de preguntar <i>L'anyell on és, l'anyell on és?</i> desesperat perquè no comprenia què hi tenia a veure ell amb tot allò. Diu el relat que el pare seguia la veu de Déu. Abans d'un fet tan espantós com aquest no hi havia anyells a la terra i perquè Isaac fou l'anyell, nosaltres diem anyell. «Mireu l'Anyell de Déu» va dir sant Joan quan va veure que venia el seu cosí Jesús. No és que l'escena es repetís. És que les coses són. Mireu. Sentiu l'espant d'Isaac i de Jesús. Com era aquest espant? Només els qui l'han sentit en saben alguna cosa però els qui no l'han sentit també el sabran. El mestre de Taüll el va saber pintar amb tot l'esborronament a la part més alta de l'absis.</span></blockquote>
</blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFbgT5iVkba1xL_m1qkO3eXPaB7u2NXAnnz97PNx68oDWs4rkzzPL59Aiqv2Pg_NXZOCnH4p9kUv_G8jfgDbL-3U1axSZ0RSf9QGaOt16NKJEHDr5v-rJuTQYys7tS2kW89_4nTFpD0maN/s1600/agnusdei_bloc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1528" data-original-width="1094" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFbgT5iVkba1xL_m1qkO3eXPaB7u2NXAnnz97PNx68oDWs4rkzzPL59Aiqv2Pg_NXZOCnH4p9kUv_G8jfgDbL-3U1axSZ0RSf9QGaOt16NKJEHDr5v-rJuTQYys7tS2kW89_4nTFpD0maN/s320/agnusdei_bloc.jpg" width="229" /></a> </div>
</div>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-53631204076111004542018-10-02T13:34:00.000+02:002018-10-11T18:35:54.578+02:00Sobre... Un bloc nou<div style="line-height: 8px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br class="Apple-interchange-newline" /> <style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 8px 'Lucida Grande'}
</style> </span><br />
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-small;"><span style="font-size: x-large;">Sobre el Carmel</span><style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style></span></div>
</div>
<br />
<div style="text-align: start;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://delbarridelcoll.blogspot.com/" target="_blank"><img border="0" data-original-height="227" data-original-width="977" height="92" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh41WTxi8YBZm_vBn-DJqozIAQChmhP3MkOixesDUuJCVap8TgImFN3xsmY_dzwIK6X1z_gPbwTha7MGOZN2k_edkcb046izQQhfHaJeIiQkka5k7GS3uALdhwgU-MI1Nf7ukNad-xZ63o/s400/Meravelles2.jpg" width="400" /></a><span id="goog_870728295"></span><a href="https://draft.blogger.com/"></a><span id="goog_870728296"></span> </div>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="color: #cc0000;">F</span></b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">a tres mesos que visc al Carmel. Les vistes, l'aire, la gent, els carrers, les botigues, la parròquia, la plaça, el metro, els arbres, les pujades, la cambra: aquí tot és nou. </span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"> Com si d'alguns d'aquests moments que m'ha estat donat de viure n'hagués pogut fer una instantània he anat fent el document. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> He treballat sobre la base d'un bloc del qual he eliminat moltes coses per fer més àgil la visualització. Així, amb el roleu del ratolí o amb el dit al mòbil es pot fer pujar o baixar amb facilitat i pren l'aire d'un quadern de notes que reflecteixen tan sols la sorpresa que és veure el que he vist i poca cosa més. Coses comuns a tothom i insignificants que m'ha semblat, però, que no m'haguessin perdonat mai que no n'hagués dit res.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Si el voleu visitar feu clic damunt la imatge.</span></blockquote>
</blockquote>
</div>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-25365431643424832082018-09-15T12:53:00.000+02:002018-10-02T12:31:07.881+02:00Sobre... La imatge i la forja<div style="line-height: 8px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br class="Apple-interchange-newline" /> <style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 8px 'Lucida Grande'}
</style> </span><br />
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: medium;"><span style="font-size: x-large;">La forja i </span><span style="font-size: large;"><span style="font-size: x-large;">la imatge</span></span><br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style> </span></div>
</div>
<br />
<div style="text-align: start;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">«</span><b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"><span style="color: #cc0000;">F</span></b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">orja una imatge». J</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">a n'havia parlat (<a href="https://apropositdelfullverd.blogspot.com/2015/09/sobre-una-imatge.html" target="_blank">aquí</a>). L'expressió és tan contundent, però, que no m'he resistit a insistir. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No sé si hi pot haver una definició més exacta d'allò que és una imatge.</span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No <i>què</i> és una imatge sinó <i>com</i> és. Una imatge és una forja de cops d'ull, de mall i de foc. Carbons roents. Pim pam.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> És un imperatiu. «Au va, a forjar! Forgeu un panorama, una imatge de tot, ja que dieu que el tot us ha picat verinosament</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">» </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">va dir Moisès al poble.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> La forja, però, seria impensable sense el factor </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">pregària. Si al forjador ens l'imaginem pregant mentre treballa veurem com s'engradeix considerablement la seva figura en el nostre interior.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Moisès va pregar perquè les imatges només venen pregant. No hi ha imatges de veritat sense l'exercici continuat —pim pam— de la pregària. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Una imatge sense pregària no seria imatge de veritat. Seria una altra cosa.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">«Et mano que forgis una imatge. Després veuràs com tenia raó perquè veuràs una imatge guarint, veuràs com ho fa una imatge per guarir, veuràs el procés de guarició»</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els cops de mall, l'escalfor de la forja, el bufador, el coure arroentat: per si sola aquesta és una </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">gran imatge amb gran poder </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">terapèutic.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Déu, amb les paraules que li diu a Moisès ens guareix amb una nova idea seva, una nova creació, un nou moment, una nova etapa històrica: la de la imatge. Encara en vivim. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Abans de Moisès —el Moisès del nostre ser— no sabíem què era imatge, però </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Déu <i>digué </i>imatge.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ara sabem que amb imatge guarim. Això ho sabia bé Freud. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">«Els qui hauran estat picats, si la miren —si miren la imatge— salvaran la vida». Salvar vides volia </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">el doctor.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Una mort de creu vol dir una mort <i>d'</i>imatge, <i>en </i>imatge, <i>amb </i>imatge o una <i>mortimatge</i>. Jesús no va morir d'infart, despenyat, apunyalat, ofegat o de mort natural. Va morir <i>in-signe</i>, en imatge, en creu. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Avui els monjos canten</span></blockquote>
</blockquote>
<div style="line-height: 15px;">
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;">
<blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #660000;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #660000; font-size: 12px;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Us adorem, oh Crist, i us beneïm, perquè per la vostra creu heu redimit el món</span></span></span></span></span></blockquote>
</blockquote>
</blockquote>
</div>
</div>
<blockquote>
<blockquote>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per poc que mai hàgiu </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">treballat cap imatge veureu que aquestes paraules no sonen de qualsevol manera en el vostre interior. Així és com imagino que les devia sentir Grünewald. </span></blockquote>
</blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg6ttQJlT1PAgGLXej0gDL6-90JJdxL_3qiIt8qdXkYUnotW8B0tO-Sw9ich_G9Q73jNtXjZnvLL85ch5gVyAvuZyYYuSeeUhn1Rma6GFFkvS715NAwgNDMuiGfCiCgUsvGPdRJgTb7PS9/s1600/Gru%25CC%2588newald_023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1049" data-original-width="1181" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg6ttQJlT1PAgGLXej0gDL6-90JJdxL_3qiIt8qdXkYUnotW8B0tO-Sw9ich_G9Q73jNtXjZnvLL85ch5gVyAvuZyYYuSeeUhn1Rma6GFFkvS715NAwgNDMuiGfCiCgUsvGPdRJgTb7PS9/s320/Gru%25CC%2588newald_023.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<blockquote>
<blockquote>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La creu com a signe de no signe. D'<i>in-significància</i>. En la fusió ella deixa de ser signe i tu deixes de ser tu. El dit de sant Joan.<br />
Creu silenciosa. Ningú no n'ha de fer ni en pot dir res.<i> Stabat.</i> És tot. Per això avui, un dia després d’ahir, és la festa de la Mare de Déu dels Dolors. </span><br />
<div style="line-height: 15px;">
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;">
<span style="color: #660000;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #660000; font-size: 12px;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Stabat Mater dolorosa Iuxta crucem lacrimosa Dum pendebat Filius.</span></span></span></span></span></blockquote>
</div>
</blockquote>
</blockquote>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-71110550612914699522018-09-13T13:20:00.004+02:002018-10-29T17:14:41.228+01:00Sobre... La consciència de conèixer la veritat<div style="line-height: 8px;"><div style="text-align: center;"><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br class="Apple-interchange-newline" /> <style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 8px 'Lucida Grande'}
</style> </span><br />
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: medium;"><span style="font-size: x-large;">Encara no n'hem après</span></span><br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style> </div></div><br />
<div style="text-align: start;"><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><span style="color: #cc0000;">C</span></b></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">onèixer no és <i>què</i> sinó <i>com</i>. No és <i>què</i> hagi de conèixer sinó <i>com</i> he de conèixer. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si pretenguéssim saber l'objecte del nostre coneixement cauríem en el bucle de voler adquirir-ne consciència. Seria com pretendre competir amb algú que alguna vegada ens hagués menystingut dient-nos «tu calla que no tens coneixement», seria com voler-nos-en venjar, com tornar-li la grolleria, com pagar-li amb la mateixa moneda.</span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’acte de conèixer només es dóna si hi ha un re-coneixement previ. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si no re-ssonés no seria coneixement verdader, no seria objecte de re-coneixement. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si alguna vegada ressona, però, no és que ressoni alguna cosa a partir del nostre coneixement sinó que és el nostre coneixement qui ressona d'ell. El nostre coneixement ve d'aquest ressò immens que és l'univers creat i en constant creació que és qui verdaderament ens coneix. Ell sí que és.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El reconeixement implica, doncs, algú que en algun lloc recull o acull o reconeix els actes de coneixement fets amb amor i sinceritat ardents.<br />
Sense aquest algú del ressò no hi hauria coneixement de res.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Déu re-coneix. </span></blockquote><div style="line-height: 15px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><blockquote><span style="color: #660000;"><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #660000; font-size: 12px;">Germans, la consciència de conèixer la veritat enorgulleix, mentre que l'amor edifica. Els qui s'han fet la il·lusió de conèixer alguna cosa encara no han après com han de conèixer. Déu només reconeix els qui l'estimen.</span><span style="color: #999999;"> 1C8</span></span></span></span></blockquote></blockquote></div></blockquote></div>Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-45605808821828270622018-09-11T13:17:00.000+02:002018-09-12T10:40:17.291+02:00Sobre... Tres paraules<div style="line-height: 8px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br class="Apple-interchange-newline" /> <style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 8px 'Lucida Grande'}
</style> </span><br />
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: large;"><span style="font-family: "lucida grande";"><span style="font-size: large;">«</span></span><span style="font-size: x-large;">Abans tot eren vinyes</span><span style="font-size: large;">, </span><span style="font-size: x-large;">aquí</span></span><span style="font-family: "lucida grande";"><span style="color: #cc0000; font-size: large;">»</span></span><br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style> </div>
</div>
<br />
<div style="text-align: start;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><span style="color: #cc0000;">P</span></b></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">ANORAMA</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
La paraula panorama ve del grec παν (<i>pan</i>, tot) i ὅραμα (<i>orama, </i>vista). No significa, però, «tot allò que es veu» com podria semblar sinó «visió total o global o conjunta o visió de tot» perquè l'element rector d'un compost és l'arrel final de la qual depèn allò que va davant. Per això és «visió de tot o total» i no «tot allò que es veu». </span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si, per exemple, diem «funàmbul» (<i>funus</i>, corda i <i>ambulare</i>, caminar) no diem «una corda que camina» sinó que parlem d'algú «que camina per una corda». Si diem «digitígrad» no ens referim a uns dits que caminen sinó a algú «que camina sobre els dits», si diem «pisciforme» no diem «un peix i la seva forma» sino alguna cosa que té forma de peix.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Perquè tot allò que es veu no hi cabria dins nostre però una visió de tot sí que la podem tenir i és just, aconsellable, saludable, propi de nosaltres i molt tonificant que la tinguem. <br />
No som tot però podem veure tot.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
Els cristians tenim en Jesús el panorama de la vida.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Aquí, des del Carmel, tot són panoràmiques. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Panorama amb vinyes, doncs, avui, aquí, al Coll del Carmel.</span> </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><span style="color: #cc0000;">C</span></b>OLL<br />
Del llatí <i>cŏllum</i>. Vinculada a l'arrel indoeuropea <i>*kwel-</i> (remoure o moure a l'entorn) en la idea que el coll és la part anatòmica més elevada que gira i permet dirigir el cap en distintes direccions. A la mateixa arrel s'associa el verb <i>colĕre</i> (habitar, cultivar, remoure la terra. D'aquí: colon, colònia, cultura, terrícola, etc) i κύκλος (cercle): cicle, cicló, bicicleta, encíclica, etc.</span> </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #cc0000;"><b>C</b></span>ARMEL<br />
«Al Carmel, abans, quan jo vaig venir, tot eren vinyes» em va dir un vell d'ulls molt blaus i cabells blanquíssims. El Carmel, abans d'abans, també. <i>Carmel</i> vol dir «jardí» (<i>Karmel</i> en àrab) o «vinyes de Déu» (<i>Karem El</i> en hebreu) perquè abans la muntanya era plena de vinyes, famoses per la seva fertilitat. La història diu que allà —aquí— hi van passar grans coses. </span></blockquote>
</blockquote>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-mXKJKQ6L7v9tNj9vmZWEtVQq7L-lBWky8D_8s-kY4eSRr-EvhPnVBba0kyRVa6z6kQGY1M4UwWxgBhz-ZUlPdVcmBU68cxat-Z09ehvwim4QbR8DmxSQkIi8ktLhdLIKK2qQbuo_J1eO/s1600/20180911_083106-PANO2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="439" data-original-width="1600" height="100" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-mXKJKQ6L7v9tNj9vmZWEtVQq7L-lBWky8D_8s-kY4eSRr-EvhPnVBba0kyRVa6z6kQGY1M4UwWxgBhz-ZUlPdVcmBU68cxat-Z09ehvwim4QbR8DmxSQkIi8ktLhdLIKK2qQbuo_J1eO/s640/20180911_083106-PANO2.jpg" width="460" /></a></div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-16067945458649151332018-09-09T17:25:00.001+02:002018-09-11T13:18:07.784+02:00Sobre... Coloms<div style="line-height: 14px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br class="Apple-interchange-newline" />Tan a tocar</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<div style="text-align: start;">
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><span style="color: #cc0000;">L</span></b></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">'esglai pel frec del vent de les ales d'un colom que, com un tret i de manera sobtada, ha aixecat el vol directe cap a mi i que, quan era a un pam, s'ha desviat per fer-me sentir el gran esglai que de vegades provoca un simple frec de vent d'unes ales de colom tan a tocar d'orella.</span><br />
<a name='more'></a></blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoUb-SHSd0pT_rTX1D8tyrkxxRugevV0iv9eoYQH-VK_cu94b_Po5iiz9aLtKjts_0vYaR5TLs1etTFvhMzuh6MFCN05GHFlAVi4ATCtwyL1-UUszMriInvBYclEKKMTMTZDXFEGjcfsWl/s1600/Coloms.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="1600" height="80" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoUb-SHSd0pT_rTX1D8tyrkxxRugevV0iv9eoYQH-VK_cu94b_Po5iiz9aLtKjts_0vYaR5TLs1etTFvhMzuh6MFCN05GHFlAVi4ATCtwyL1-UUszMriInvBYclEKKMTMTZDXFEGjcfsWl/s320/Coloms.jpg" width="320" /></a> </div>
</blockquote>
</blockquote>
</div>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-56723531623948619032018-09-08T13:03:00.002+02:002018-12-02T18:58:02.746+01:00Sobre… Una nova aplicació per a editors de textos <div style="line-height: 14px;"><div style="text-align: center;"><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br class="Apple-interchange-newline" />La predicació d'un absurd</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></div><div style="text-align: start;"><br />
<blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><span style="color: #cc0000;">U</span></b></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">n dia, annexat a un correu electrònic, vaig rebre un document d'un centenar de pàgines on no hi havia res escrit. Vaig contestar a l'amic que me l'havia enviat per advertir-li-ho i per dir-li que probablement s'havia equivocat d'arxiu quan el va adjuntar al correu.</span><br />
<a name='more'></a><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Em va respondre que no era cap equivocació i em va explicar que com que es tractava d'un text molt espiritual calia que no tan sols es <i>parlés</i> de l'esperit sinó que es <i>practiqués </i>una verdadera escriptura espiritual invisible com el mateix esperit. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El meu amic havia observat com tot el que escrivim, tard o d'hora va a parar a la paperera i que tota la saviesa i els signes prodigiosos amb els quals ens havíem expressat amb tant d'afany, aviat quedaven desacreditats i en ridícul perquè en el fons, quin més quin menys, no eren espirituals del tot.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per això es va inventar una aplicació que actuava en paral·lel amb l'editor de textos mitjançant la qual, després d'una estona, s'esborrava automàticament tot allò que s'hi escrivia i així l'escriptura s'espiritualitzava desapareixent.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Aquesta estona podia ser més o menys llarga i es podia controlar fent que esborrés les paraules després d'un any, d'un mes, d'un dia o d'un segon. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No cal dir que la resposta em va sorprendre molt.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span>Em va fer riure pensar en una novel·la escrita d'aquesta manera —perquè, efectivament, hauria estat escrita— i en l'editorial que la publiqués: un llibre en blanc!</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En certa manera el meu amic havia inventat l'absurd que és l'escriptura desapareixent en el mateix acte d'escriure mentre s'immergeix tota ella en la saviesa de Déu com escriu sant Pau</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">:</span><br />
<div style="line-height: 15px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><span style="color: #660000; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 12px;">L'Escriptura diu: «Desacreditaré la saviesa dels savis, eclipsaré la intel·ligència dels intel·ligents». On són els savis? On són els lletrats? On són els qui discuteixen qüestions d'aquest món? </span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 12px;">L'obra de Déu ha deixat en ridícul la saviesa del món. Ja que el món, immergit tot ell dins la saviesa de Déu, no ha arribat, per la saviesa, a reconèixer Déu, Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d'aquesta mena d'absurd. Perquè els jueus demanen signes prodigiosos, i els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. </span></span></blockquote></div></blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vaig pensar moltes més coses. Tantes que em vaig passar la nit tan en blanc... com el document</span></blockquote></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Ms6JGj8tnOmcONbU-ieaJOhr8VzUqUvKm8uiiXexwiZqt-YNx9kLq8UH4Wr_0vfN6Xcc_vmX1V5Zc2focr8Q2b_CEPvO-JvA86uit-lfWZsfy1wI43fJGNqn1fwOxDJR8fkqgnU5BJPT/s1600/Sense+nom.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="649" data-original-width="849" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Ms6JGj8tnOmcONbU-ieaJOhr8VzUqUvKm8uiiXexwiZqt-YNx9kLq8UH4Wr_0vfN6Xcc_vmX1V5Zc2focr8Q2b_CEPvO-JvA86uit-lfWZsfy1wI43fJGNqn1fwOxDJR8fkqgnU5BJPT/s200/Sense+nom.jpg" width="200" /></a></div><div style="text-align: center;"><br />
</div></div>Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-49791134471683582802018-09-05T12:32:00.000+02:002018-09-05T19:04:21.461+02:00Sobre... L'esperit<br />
<div style="line-height: 14px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;">Perquè siguem conscients</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<div style="text-align: start;">
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><span style="color: #cc0000;">L</span></b></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">'esperit és una aspiració però també és una espiració i una inspiració i una respiració i una suspiració i una transpiració que, </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">formant part de la seva essència més íntima,</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> desprèn algú o alguna cosa.</span><br />
<a name='more'></a><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Per això l'esperit és qui pot conèixer o qui de fet coneix millor el seu emisor. Ningú, ni el pare, ni la mare ni l'amic més íntim mai no ens coneixeran tant. Si ho pensem bé veurem com en res més que a arriscar-nos a conèixer i a ser coneguts per l'esperit invertim gran part del temps de la nostra vida.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'esperit no és cap cosa passiva davant la qual un hagi de romandre, per exemple, extasiat o en contemplació. Al contrari, per estrany que sembli, la facultat principal de l'esperit és la de conèixer. L'esperit és un gran treballador que no descansa mai d'elaborar consciència. L'esperit és </span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">el </i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">coneixedor per excel·lència i per això té la categoria de Persona. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> El problema el tenim, però, quan ens posem a escoltar-lo i en volem parlar o volem saber què diu o què coneix l'esperit. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ens trobem que si en parlem hem de fer servir paraules de carn, paraules sortides del nostre cos que per experiència sabem que són molt lluny de les que diu l'esperit. Les nostres són paraules feixugues, egòlatres, que encara no han après a donar-se i a sortir d'elles mateixes com tan generosament fa l'esperit quan exhala. <br />
Potser per això i per la seva gran proximitat en nosaltres partim de la base que l'esperit hauria de poder parlar-nos amb un llenguatge planer i clar com la seva essència. Un llenguatge espiritual comprès per d'altres esperits amb la mateixa longitud d'ona espiritual. Un llenguatge silenciós i envolvent com el mateix esperit.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sant Pau ho explica millor:</span><br />
<div style="line-height: 15px;">
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;">
<span style="color: #660000;"> <span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu. Qui coneix un home sinó l'esperit mateix d'aquell home? Igualment ningú no coneix Déu sinó l'Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l'esperit del món, sinó el que ve de Déu, perquè siguem conscients dels dons que Déu ens ha concedit. I no parlem d'aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l'Esperit de Déu, perquè tot allò que ve de l'Esperit cal exposar-ho amb el llenguatge de l'Esperit. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El que té mires purament humanes no admet res que vingui de l'Esperit de Déu; li sembla un absurd i no ho entén, perquè només ho podria penetrar amb els ulls de l'Esperit. Però els qui són plens de l'Esperit ho penetren tot, mentre que a ells ningú no els pot comprendre.</span></span></span></span></blockquote>
</div>
</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sant Pau porta al límit aquesta </span><span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">«</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">lògica</span><span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">» </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">espiritual </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">parlant de fins a quin punt podem conèixer Déu penetrant (!) el més profund del seu ésser que és la suavitat de les suavitats.</span></blockquote>
</blockquote>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKodsevWIt8GHz5UAW06K-LoBq44fm0FGm_EHKPR0jAhc1wjy_vQWrzLnf8eBSV_QiQ7H0W-rs2NvymHurif7eD7IUV876_cOYiUS6h7XZfFD8PkzGB7dbkzt38clpui-rJiLeUT_FtR_i/s1600/04_07_2.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKodsevWIt8GHz5UAW06K-LoBq44fm0FGm_EHKPR0jAhc1wjy_vQWrzLnf8eBSV_QiQ7H0W-rs2NvymHurif7eD7IUV876_cOYiUS6h7XZfFD8PkzGB7dbkzt38clpui-rJiLeUT_FtR_i/s200/04_07_2.jpg" width="200" /></a> </div>
</div>
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style><style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style>Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-14629432315008367172018-09-02T20:21:00.000+02:002018-09-03T17:23:55.652+02:00Sobre... Cridar a l'existència<div style="line-height: 14px;"><div style="text-align: center;"><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br class="Apple-interchange-newline" />Ah,</span><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-small;"> </span><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;">si jo digués</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div></div><div style="text-align: start;"><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span style="color: #cc0000;">S</span></b>i jo digués: «<span style="color: #660000;">Gràcies Senyor per haver-nos cridat a l'existència, per haver-nos elegit per proclamar el vostre amor fidel amb una vida sostinguda per l'esperança i guiada per la caritat</span>» tindria el problema de no saber si entenc del tot el que acabo de dir perquè pensar cada una d'aquestes paraules demana temps.</span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span> <span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Per exemple el crit. Una crida és una ordre, un imperatiu que diu i ordena, un «Sigues!», un «Existeix!»</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> El crit és personal. Algú crida algú altre per comunicar-li personalment alguna cosa de la qual els demés no n'han de fer res. El crit elegeix i separa —santifica— la persona cridada. Només ella l'haurà sentit. Només ella en pot ser responsable.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> El crit és dinàmic i no s'acompleix si no és en l'acció de proclamar o practicant l'exercici de la proclamació. Quan el practiquem veiem que justament és això —la proclamació— allò que sosté la nostra vida. Fa vertigen de pensar-hi perquè ens remet al contrari: que no fóssim elegits o que ho fóssim per no proclamar res.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> El crit ens porta a les portes del <i>pur dir </i>del <i>proclamar</i>. El crit, per tant, ens purifica perquè només purs podem tenir coneixement de l'amor i, saber quina cosa és l'amor, no és poc.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> La vida que contempla tot això no és, però, una vida <i>pròpia </i>—la «meva» vida— sinó que és una vida «sostinguda». La vida sostinguda! Imagino uns fils que la sostenen.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Qui els sosté? Té nom? Hi puc parlar? Jo em pensava que prou feina tenia a viure-la, la vida.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> El seu nom és «esperança».</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Però quan diem esperança ens referim a algú en particular o a alguna cosa? L'esperança és una persona?</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Persona: <i>quan la Trinitat fou, tot fou persona</i>. Tot és, des d'aleshores, personificant, personificable, personificat i personificació.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Aquest és un tresor en forma de pensament que caracteritza el cristianisme: la personificació de tot, de tothom i de totes les paraules sense exclusió. Esperança, Caritat, Alè, Llavis, Pare, Fill, Esperit són persones i per això s'han d'escriure en majúscula.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Així, si jo digués el que acabo de dir, encara m'agradaria seguir dient el mateix que va dir un monjo un dissabte a l'ofici de laudes a Montserrat:</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> «<span style="color: #660000;">Vós que conduïu amb amor el vostre poble, concediu-li un cor humil i sincer capaç de reconèixer els seus pecats per progressar en la virtud fent seva la vostra misericòrdia</span>».</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> «<span style="color: #660000;">No us oblideu Senyor dels qui us ignoren, dels que han oblidat el seu baptisme o trencat els seus compromisos de fidelitat. Revifeu en ells la llum de l'esperança i el sentit de la fe</span>»</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> «<span style="color: #660000;">Vós que amb la vostre mare Maria ens doneu un exemple de tendresa i de fermesa espirituals feu que amb la seva protecció ens sapiguem sostenir els uns als altres en la gràcia de l'Evangeli</span>». </span></blockquote></blockquote></div><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Ah si jo digués, quantes coses no diria!<span style="text-align: center;"> </span></span></blockquote></blockquote>Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-78138516967159163182018-08-31T13:21:00.001+02:002018-08-31T13:21:54.329+02:00Sobre... Una carta de sant Pau<div style="line-height: 14px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br class="Apple-interchange-newline" />El nom del carrer de la vida</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: start;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<b><span style="color: #cc0000;">L</span></b>a vida és un canvi de domicili. Allò que valia en l'anterior, en aquest no val. Les coses que hi havia en l'anterior, en aquest no hi són. Com era el domicili anterior? Amb prou feines recordo res. Faig esforços per evocar-les però no en trec res. Si aconsegueixo algun resultat probablement serà dubtós i no em servirà.<br />
<a name='more'></a> <br />
La vida és en aquesta banda, doncs? La vida té dues bandes? Potser en té més. Allò que li serveix a la vida, però, és aquesta banda. Ni l'anterior ni la posterior valen per a res. <br />
És que hem perdut moltes coses, exclamem dolguts. Però la lamentació tampoc serveix. Els carrers són nous. Hi ha pujades i baixades i desplaçaments. Abans no hi eren<br />
La vida dóna la certesa de la vida amb aquesta afirmació: en tens prou amb saber que la vida és un canvi de domicili: aquest. Si vols viure, aquest és el nom del carrer en qual t'has empadronat. Com era l'anterior? Pràcticament no recordo el nom. El temps que perdria en provar de recordar-lo seria un minvament de la vida d'aquest carrer, dels costums d'aquesta gent que no conec però que em saluda i a qui jo, content, els torno la salutació.<br />
Per aquesta notícia és lògic pensar que hi haurà en el futur un nou domicili però pensant-hi no en trauré res, tot i que hi ha gent que diu que són experts coneixedors d'aquests indrets. Com podem veure, amb aquests raonaments no fem més que desplaçar-nos de la vida pròpiament dita.<br />
L'obra de Déu —<i>la vida</i>— ha deixat en ridícul la saviesa del món —<i>allò anterior i allò posterior</i>—. El món —un paquet d'<i>abans</i> i <i>després</i>— éstà immergit tot ell dins la saviesa de Déu —<i>un ara</i>— perquè no havia arribat, per la saviesa, a reconèixer Déu.<br />
A més d'aquestes, sant Pau diu coses molt interessants a una carta que va escriure als cristians de Corint (1C 1,17-25)</blockquote>
</blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVvk5kQYfX-GjDrjPV6MvDuCfBoMY28pVE9Tmk9TjY07gWSC6xZRP3jFAsU6hYmqSeFVIgmIwJc6jmmYiHcIPKGo8ABgF06UnKtMjJUOr_-VurMYgB1qaKDPn_j_lB4rFkjK-5nfy6SvL0/s1600/Passat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1104" data-original-width="976" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVvk5kQYfX-GjDrjPV6MvDuCfBoMY28pVE9Tmk9TjY07gWSC6xZRP3jFAsU6hYmqSeFVIgmIwJc6jmmYiHcIPKGo8ABgF06UnKtMjJUOr_-VurMYgB1qaKDPn_j_lB4rFkjK-5nfy6SvL0/s200/Passat.jpg" width="175" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-55937419732499582282018-08-28T12:57:00.001+02:002018-09-02T15:56:28.811+02:00Sobre... Un jove que va fugir<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;">Tant s'hi assemblava?</span></div>
<div style="text-align: start;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<div style="line-height: 14px;">
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #660000;"><br />
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-size: 12px;">El seguia un jove cobert només amb un llençol i el van agafar. Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu. </span><span style="color: #cccccc; font-size: xx-small;">Mc 14</span></span></span></div>
</blockquote>
</div>
</blockquote>
</blockquote>
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "lucida grande";"><span style="color: #cc0000;">※</span></span><span style="color: #9fc5e8;"> </span></span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span></div>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: start;">
<b><span style="color: #cc0000;">A</span></b>questes paraules ens donen notícia d'un jove que probablement tenia el costum de visitar algú a qui una nit van assaltar i que en l'emboscada també el prengueren a ell.<br />
<a name='more'></a><br />
Anava vestit amb poca roba com correspòn als joves però tot i això també el van agafar.<br />
«Ja et tenim» van exclamar.<br />
El confongueren? Tant s'hi assemblava? El van prendre per un dels seus?<br />
El jove no ho entenia. Les coses no es corresponien. Van equivocats amb mi, pensava. El pànic s'apoderà d'ell. Va ser un pànic tan gran que li ho ho feu entendre tot de cop sobrepassant-li l'enteniment.<br />
La força del braç que l'agafava per l'espatlla ho deixava ben clar. Fugir d'això, pensava, fugir d'aquí, fugir d'aquests. Jo no he fet res. He vingut com cada vespre a escoltar-lo una estona, això és tot. M'agradava molt com parlava. (Hi anava, i l'endemà hi tornava).<br />
Quan va notar que la mà del soldat que l'agafava es va bellugar una mica va aprofitar l'oscil·lació per escorre's sota el llençol que el cobria.<br />
Nu, és veritat, vaig nu. Tothom em veu, va pensar mentre corria, però sobretot va veure com el van mirar els ulls d'aquell que acabaven d'agafar amb ell. Tan sols d'ell es va sentir veritablement nu.<br />
Recordava molt poques coses més. No fou un vespre qualsevol. Va quedar nu i net de tota significació per sempre.<br />
Quedar absolutament nu vol dir percebre el frec de l'invisible en tu. La teva pell només fa de testimoni d'aquest frec i els vestits són impediments.</div>
</blockquote>
</blockquote>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: orange; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: orange; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: orange; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "lucida grande";"><span style="color: #cc0000;">※</span></span><span style="color: orange;"> </span></span><span style="color: orange; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: orange; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: orange; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span></div>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: start;">
<b><span style="color: #cc0000;">E</span></b>n la nuesa, el coneixement es fa a flor de pell.<br />
Aquest sóc jo. Aquestes paraules de sant Marc em resumeixen i expliquen sintèticament i amb un gran silenci què pot voler dir ser cristià.<br />
Ser cristià: seguir algú sense cap requisit previ. Seguir-lo i prou. Ser obedient a una crida silenciosa.<br />
Ser cristià: ser fràgil com un jove.<br />
Ser cristià: anar cobert amb els mínims impediments.<br />
Ser cristià: ser <span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">«</span>descobert<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">»</span> cristià, ser atrapat de manera inexorable i sense pietat com si això fós el més abominable del món.<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style> <style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style> Ser cristià: confiar sempre en un últim «però» (<i>Però </i>ell es va desfer...) Un <i>però</i>, però, de tots els <i>peròs</i>: Déu m'estima.<br />
Ser cristià: saber desfer-se i saber fugir de tot i de tothom.<br />
Ser cristià: estar disposat a viure sense ni un llençol que et cobreixi, nu i desposseït de tot.<br />
Ser cristià: nu per dintre i nu per fora.<br />
Ser cristià: ser pres per Crist. Res d'hàbits ni costums ni pensaments ni reflexions. La crida és personal. La crida me la fa la vida a mi personalment. És Crist que crida. Jo no faig res.<br />
Ser cristià: perdre el cap per la vida com fan tots els joves. Res d'equivalències, de comparacions ni significacions.</div>
</blockquote>
</blockquote>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000;"><span style="font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span></span><span style="color: orange; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: "lucida grande";"><span style="color: orange;">※</span></span><span style="color: orange;"> </span></span><span style="color: #cc0000;"><span style="font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span> </span></div>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: start;">
<b><span style="color: #cc0000;">A</span></b>questa escena la relata sant Marc quan prenen Jesús a Getsemaní. No és un moment qualsevol. Marc parla d'<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">«</span>esglai<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">»</span>, d'<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">«</span>abatiment<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">»</span>, de <span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">«</span>tristor de mort<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">»</span>, de <span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">«</span>deixar-se caure a terra<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">»</span>, de dir que <span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">«</span>tot s'ha acabat, que ha arribat l'hora<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">»</span>, de veure apareixer de repent gent armada amb espases i garrots, de veure com tothom fuig. És tot això que aquí es respira avui, un dia que per al jove havia de ser tan agradable com els anteriors.</div>
Trobar-se vestit només amb un llençol en una situació així a causa de la paraula i de la vida és el tema.<br />
Sant Marc, amb aquestes vint i cinc paraules ens convida a pensar el cristianisme fixats en res que no sigui la persona de Jesús. Ens convida que valorem fins a quin punt a nosaltres també ens confonen o no amb ell com fou el cas del jove: insignificants, nus de tota significació. No és una cosa qualsevol ser cristià.<br />
O no parlen també de la <i>co-fusió</i> de tres persones tots els tractats sobre la Trinitat?</blockquote>
</blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpKZ1IpLQQVZtk2CAnfT38mX8z2BFw0TH_GahjC18ohysnRWFfl0u0TZc_yFCgwyK1ArjHU6q0j7tOxkrB5VUaFP4bqyTz7odFeN4nr8DLCzs6Q6LGMke2WtVm_6EpjSBodQPIGzAKX6zY/s1600/03_bc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="846" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpKZ1IpLQQVZtk2CAnfT38mX8z2BFw0TH_GahjC18ohysnRWFfl0u0TZc_yFCgwyK1ArjHU6q0j7tOxkrB5VUaFP4bqyTz7odFeN4nr8DLCzs6Q6LGMke2WtVm_6EpjSBodQPIGzAKX6zY/s200/03_bc.jpg" width="123" /></a></div>
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style><style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style>Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-53287226517294932572018-08-24T19:45:00.000+02:002018-08-28T12:58:23.321+02:00Sobre... Un tic-tac<div style="line-height: 14px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br class="Apple-interchange-newline" />Del <i>tic</i> al <i>tac</i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: start;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
—<b><span style="color: #cc0000;">A</span></b>vi, entre el<i> tic </i>i el <i>tac</i> d'un rellotge hi ha alguna cosa? Què hi ha? Com s'ho fa el <i>tic</i> per arribar al <i>tac</i>? Quina força l'impulsa? Com és que sempre hi arriba? Podria no arribar-hi?<br />
<a name='more'></a><br />
—Tens raó, aquesta possibilitat existeix. La contemplem perquè a l'inici, al començament de tot, el dia que el<i> tic </i>va arribar al món, ningú no el va banyar ni el va faixar amb bolquers ni va fer festes per ell i, de fàstic que feia, el llençaren al camp. El <i>tic </i>quedà tirat i brut de sang fins que algú el va acollir.<br />
Va ser tot passant que un vellet el va veure movent-se i li va dir: «Viu, <i>tic</i>, t'ho mano, ho vull. Viu i creix com la vegetació salvatge».<br />
I el<i> tic </i>va créixer i es va fer gran fins que arribà a ser un petit i bonic soroll —<i>tic</i>— però no tenia vestit.<br />
Era el temps d'enamorar-se i el vellet el va cobrir amb el mantell, es va comprometre amb jurament i va fer aliança amb ell.<br />
El va banyar per rentar-lo de la sang, el va ungir amb oli, li va posar un vestit brodat, unes sandàlies de pell, una faixa de lli i un mantell de seda.<br />
El va engalanar amb joies precioses: braçalets, anells, arracades, un collaret i una diadema magnífica al front. Quedà engalanat amb joiells d'or i plata i vestit de lli, de seda i de teles brodades. <br />
El va alimentar amb flor de farina, mel i oli i es tornà d'allò més bonic i arribà a regnar. La fama de la seva bellesa s'escampà entre les nacions, ja que l'esplendor amb què l'havia ornat el vellet era perfecta.<br />
Quin goig que feia el <i>tic </i>aleshores!<br />
Arribà un dia, però, que el tic, conscient de la seva bellesa i de la seva anomenada, es prostituí i es donà a tots els qui passaven i és que el<i> tic </i>encara no sabia que estava buscant algú anomenat<i> tac.</i> <br />
Però com que el vellet no havia oblidat el compromís de jove, ara va fer amb ell una aliança eterna, perquè es recordés de tot el que l'havia perdonat, i que, de tant avergonyit, no gosés dir ni paraula. Fou així, en ple silenci que, sense adonar-se'n al<i> tic </i>li fou donat el <i>tac</i>.<br />
<br />
—Avi, això és impossible. Tantes coses no poden passar entre un<i> tic </i>i un <i>tac</i>. No hi caben!<br />
—Això ens ho sembla per mandra, però tots els espais i els temps estan plens per més petits que siguin. Desborden de vida. La vida és aquesta sobreabundància abassegadora que ens arrabassa, se'ns queda, se'ns apropia, ens pren. Té una força descomunal. Tot ho pot amb la tendresa i la sensualitat dels amants.<br />
El vellet no va oblidar mai el compromís que havia assumit de fer arribar el<i> tic </i>fins al <i>tac</i>. El vellet li deia al <i>tic</i>: <span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">«</span>Vull que mai no deixis de voler arribar al teu <i>tac</i><span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">»</span>.<br />
Aquesta podria ser la història d'un petitíssim fragment de vida: la que va d'un<i> tic </i>a un <i>tac</i> d'una àncora de rellotge de corda. La vida està tan impregnada d'amor que prefereix amagar-lo en espais tan petits com aquests que són invisibles de tan insignificants. La vida convenç i captiva el<i> tic </i>amorosament. Li parla a cau d'orella, al coll. Exhala de tal manera les seves paraules que res ni ningú s'hi pot resistir.<br />
<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">«</span>Els seus llavis, el meu coll<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">».</span> Això és tot el que sabia dir el<i> tic.</i></blockquote>
</blockquote>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0aEuZUocR4M99AXRGFgFMpe0b2fDSj55a1r3aJULD24ojpsJpCxDUUhe9kEy2_zWnOehrSfBg4qQ-zOlGoPc59qZpr7ZWjK386BZ8u_pSBIl-elqsplmDTj07Q6ElDK2kYOj6Eqs2l2LB/s1600/Rellotge.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="540" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0aEuZUocR4M99AXRGFgFMpe0b2fDSj55a1r3aJULD24ojpsJpCxDUUhe9kEy2_zWnOehrSfBg4qQ-zOlGoPc59qZpr7ZWjK386BZ8u_pSBIl-elqsplmDTj07Q6ElDK2kYOj6Eqs2l2LB/s200/Rellotge.jpeg" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">(Vegeu Ez, 16)</span></div>
</div>
</div>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-47140613355160537892018-06-03T19:20:00.000+02:002018-08-15T16:10:14.881+02:00Sobre... El santuari del Coll<div style="line-height: 14px;"><div style="text-align: center;"><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br class="Apple-interchange-newline" />Matinar d'entrada</span><br />
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br />
</span> <span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4woVv2g7PtswFE_cDM1r7CaiW-n8EOQGIL977HJe4pKXf3_A5_ZH3tVm-NDgPul6zZIpucQKVkn2skm6-lSCZA_0rPi6zH-rqXZNebV9Tk4CxtSr7FG0xIvrClWEyHwvDNuqXLI53pp2r/s1600/Sorto%25CC%2581s.jpg" imageanchor="1" style="font-family: Times; font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1032" data-original-width="1600" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4woVv2g7PtswFE_cDM1r7CaiW-n8EOQGIL977HJe4pKXf3_A5_ZH3tVm-NDgPul6zZIpucQKVkn2skm6-lSCZA_0rPi6zH-rqXZNebV9Tk4CxtSr7FG0xIvrClWEyHwvDNuqXLI53pp2r/s320/Sorto%25CC%2581s.jpg" width="320" /></a></span></div></div><div style="text-align: start;"><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 14.0px 'Lucida Grande'}
</style> <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14px;">«</span>D'entrada matinar<span style="font-size: 14px;">»</span> diu el frontispici del santuari de la Mare de Déu del Coll. D'entrada matinar i després esperar i després trobar. Trobar vida en coses tan simples com matinar i esperar i trobar, no és poc.</span><br />
<a name='more'></a></blockquote></blockquote><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpO8yuI491uQJwPrVvfh10nGgnOWdXq7RhnUy51bGpTMXBRnGA0qINuzPiXVXqwMc_25nnXXf_z4mpYHWbMQXzXZjtWFW1ISAEleEfqu-B-eEh6XvzjK5X4zA5OmTESUw1m31jZRtMr3YK/s1600/Sorto%25CC%2581s_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="1306" data-original-width="1600" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpO8yuI491uQJwPrVvfh10nGgnOWdXq7RhnUy51bGpTMXBRnGA0qINuzPiXVXqwMc_25nnXXf_z4mpYHWbMQXzXZjtWFW1ISAEleEfqu-B-eEh6XvzjK5X4zA5OmTESUw1m31jZRtMr3YK/s200/Sorto%25CC%2581s_2.jpg" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWRmE5MuwKXPvpbZOJmCyeJi1HJOuKqKUhEBar888r6IZGPljoqpRbjJem1xK5GZNAAUFRRzXh6Q8s9YE_xCjmc0m75CQnEkBUPlsXqOjaP4hi9gZ0dE0Qzg3ntVAn0tqCDT8DW-nAPYq7/s1600/Sorto%25CC%2581s_3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 0em; margin-right: 0em;"><img border="0" data-original-height="617" data-original-width="428" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWRmE5MuwKXPvpbZOJmCyeJi1HJOuKqKUhEBar888r6IZGPljoqpRbjJem1xK5GZNAAUFRRzXh6Q8s9YE_xCjmc0m75CQnEkBUPlsXqOjaP4hi9gZ0dE0Qzg3ntVAn0tqCDT8DW-nAPYq7/s200/Sorto%25CC%2581s_3.jpg" width="120" /></a><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEG4NwWx9eGPnVzYQ25lYdkiwpOfqhIYCQGDQ0lTkIp6pFfExwhs2Z3zCPRi6pLe4pQVgXyzsVj5DXI3kMBLTcTbhO4G2kJaFIc5Tdni4HcOLs0diaHbiMqwpN1Or17G1_MjpKHbBjjdHs/s1600/Santuari+Coll+Histo%25CC%2580rica+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="458" data-original-width="394" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEG4NwWx9eGPnVzYQ25lYdkiwpOfqhIYCQGDQ0lTkIp6pFfExwhs2Z3zCPRi6pLe4pQVgXyzsVj5DXI3kMBLTcTbhO4G2kJaFIc5Tdni4HcOLs0diaHbiMqwpN1Or17G1_MjpKHbBjjdHs/s200/Santuari+Coll+Histo%25CC%2580rica+2.jpg" width="171" /></a><br />
<span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: orange; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">⁂</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; font-size: x-small; text-align: left; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span></div></div><div style="float: left; width: 50%;"><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Puig se alegra vostre amor<br />
si os invocam cada dia:</i></span></span><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br />
Alegráu lo nostre cor<br />
oh Verge de la Alegria. </i></span></span></blockquote></blockquote><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: orange; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">⁂</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span></span></div><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Del Coll teniu nom, Senyora,</i></span></span><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br />
de Font-Rübia en el passat,<br />
</i></span></span><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>d'ella donau l'aigua vostra<br />
</i></span></span><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>amb salut a la Ciutat:</i></span></span><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br />
Dins la font fóreu trobada</i></span></span><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br />
per miracle, i sens pensar;</i></span></span><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br />
siau la nostra Advocada,</i></span></span><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br />
Verge del Coll singular.</i></span></span></blockquote></blockquote></div><div style="float: right; width: 50%;"><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i><br />
</i></span></span> <span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Fou vostra imatge sagrada</i></span></span><br />
<span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Esmaltada,</i></span></span><br />
<span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Per Joseph Dalmau Padrés,</i></span></span><br />
<span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Sacerdot, qui en son progrés,</i></span></span><br />
<span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Ja adornada</i></span></span><br />
<span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>La colocà aquí després.</i></span></span><br />
<span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Perquè os tributem de cor</i></span></span><br />
<span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Tot amor.</i></span></span></div><br />
<span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><br />
<span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> –</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: orange; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">⁂</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><br />
<span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br />
</span> <span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Puix teniu una mirada</i></span></span></span><br />
<span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>per tot-hom qui a Vós acut,</i></span></span><br />
<span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Verge del Coll benamada</i></span></span><br />
<span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>doneu-nos gràcia i salut.</i></span></span><br />
<div style="clear: both;"></div><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><div style="line-height: 15px;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12px;"><span style="color: #999999;">De la devoció a aquesta Verge en donen testimoni els nombrosos goigs que s'han imprès. Aquestes quatre estrofes s'han extret de l'exhaustiu treball que Fèlix Olivé i <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Guilera va publicar a la revista <i>Finestrelles</i>, 1991: Núm. 3. El podeu consultar si cliqueu</span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> <i><a href="https://www.dropbox.com/s/3rp53wefigxz6d6/211485-294186-1-PB.pdf?dl=0"><span style="color: #cc0000;">aquí</span></a></i></span></span></span></div></blockquote></blockquote></blockquote><div style="text-align: center;"><span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: orange; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">⁂</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span> </div><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 14px;">En el pòrtic d’entrada sobresurt la figura d’una mà donant la benedicció amb tres dits <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">estesos que representen la Trinitat i dos dits doblegats que simbolitzen les naturaleses divina i humana de Jesús. El carrer del Santuari és estret i molt transitat i potser per això aquesta pedra passa desapercebuda com un senyal de trànsit més. De fet, però, de la descripció de la mà es desprèn que es tracta d'un altre tipus de trànsit no menys intens ni perillós: l'espiritual</span></span></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3-e4T5OfoFMBMXLjiTNoYREUT6FhOJUosTs9A41vfr6nLrK40qZk00e6yxrdooVuymfKAG23TKwtA3iEBAld-3-a9II0gHSh1abKhCPMMxJdkTjpEKVcM24mI-2DABNq0fJLwX9Fd4h5Q/s1600/Coll02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1363" data-original-width="1600" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3-e4T5OfoFMBMXLjiTNoYREUT6FhOJUosTs9A41vfr6nLrK40qZk00e6yxrdooVuymfKAG23TKwtA3iEBAld-3-a9II0gHSh1abKhCPMMxJdkTjpEKVcM24mI-2DABNq0fJLwX9Fd4h5Q/s320/Coll02.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ_-jaETH4l_ptQpnZVi9HoIgJmUN0Fcmbx1ZMZWVa9U4uR90qQfs3DCa4YoINevujUnngJhFjykxwmf7XJz_Dp1exC0rB8JIDOGMHICruYcYY_wOfcLg3t9rpS_hgdnJF4BtLxvO7G6Mv/s1600/Coll01-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="277" data-original-width="924" height="95" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ_-jaETH4l_ptQpnZVi9HoIgJmUN0Fcmbx1ZMZWVa9U4uR90qQfs3DCa4YoINevujUnngJhFjykxwmf7XJz_Dp1exC0rB8JIDOGMHICruYcYY_wOfcLg3t9rpS_hgdnJF4BtLxvO7G6Mv/s320/Coll01-2.jpg" width="320" /></a></div></blockquote><div style="text-align: center;"><span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: orange; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">⁂</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; font-size: x-small; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span> </div><blockquote class="tr_bq"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 14px;">D'altra banda cal assenyalar la semblança que aquesta Mare de Déu té amb la de Núria</span></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0XA_BuaEdYUYCX1ptkzCX74XXSEnEAbU8ZXPC51QYqJP9Zjr7ka5AQvxOYMR9kp-9JMDZm3tMG4hLtusEULHa5yvxTDJw8qojy4D2324AvqRGIdOelSdTa65wZkbqEhTFmMk_EOfWs4e7/s1600/Mare_Deu_Nuria_Front2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1072" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0XA_BuaEdYUYCX1ptkzCX74XXSEnEAbU8ZXPC51QYqJP9Zjr7ka5AQvxOYMR9kp-9JMDZm3tMG4hLtusEULHa5yvxTDJw8qojy4D2324AvqRGIdOelSdTa65wZkbqEhTFmMk_EOfWs4e7/s400/Mare_Deu_Nuria_Front2.jpg" width="266" /></a></div><div style="float: left; width: 50%;"><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>Ja que en tan freda muntanya</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>per nosaltres vol estar:</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>la Mare de Déu de Núria</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>anem tots a visitar.</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i><br />
</i></span></span> <span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>Una muntanya escarpada</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>mig any coberta de neu,</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>volgué prendre per estada</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>la Mare del Fill de Déu.</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>Des d’allí favors envia</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>a qui els hi sap demanar.</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i><br />
</i></span></span> <span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>La Mare de Déu de Núria</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>anem tots a visitar.</i></span></span></blockquote></blockquote></div><div style="float: right; width: 50%;"><i style="color: #660000; font-family: georgia, "times new roman", serif; font-size: 12px;"><br />
</i> <i style="color: #660000; font-family: georgia, "times new roman", serif; font-size: 12px;">Desitjós de dar-li glòria</i><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>el devotíssim sant Gil,</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>una imatge per memòria</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>fabricà bella i gentil,</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>per tal que els devots en ella</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>la vinguessin a honorar.</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i><br />
</i></span></span> <span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>La Mare de Déu de Núria</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>anem tots a visitar.</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i><br />
</i></span></span> <span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>Ja que per sa gran clemència</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>nostres vots vol escoltar,</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i><br />
</i></span></span> <span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>la Mare de Déu de Núria</i></span></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 12px;"><i>anem tots a visitar.</i></span></span></div><div style="clear: both;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigYptgQsO0z4566yGjQZqQQO8XCKZVnlDOPiUnT8BQ9Jq4PwMTfR-SXa8jr3yzQzPyw7e8SNl1KktLV6hkuBnW8stLQLN82yMY6iQAPSvWjoFVNTIS-xX6ewXcaN-SQxVknV-J5DOXmIvO/s1600/Nur_aa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigYptgQsO0z4566yGjQZqQQO8XCKZVnlDOPiUnT8BQ9Jq4PwMTfR-SXa8jr3yzQzPyw7e8SNl1KktLV6hkuBnW8stLQLN82yMY6iQAPSvWjoFVNTIS-xX6ewXcaN-SQxVknV-J5DOXmIvO/s320/Nur_aa.jpg" width="240" /></a></div><div style="text-align: center;"></div><script>
(function(i,s,o,g,r,a,m){i['GoogleAnalyticsObject']=r;i[r]=i[r]||function(){
(i[r].q=i[r].q||[]).push(arguments)},i[r].l=1*new Date();a=s.createElement(o),
m=s.getElementsByTagName(o)[0];a.async=1;a.src=g;m.parentNode.insertBefore(a,m)
})(window,document,'script','//www.googleanalytics.
com/analytics.js','ga');
ga('create', 'UA698398331',
'auto');
ga('send', 'pageview');
</script><br />
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-64114039690726412322018-05-20T11:11:00.000+02:002018-09-05T12:34:56.224+02:00Sobre... Adonar-se<div style="line-height: 12px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #999999; font-size: 10px;">Com d'altres vegades, he refet les entrades <br />
d'una etiqueta —en aquest cas «Poema»— en un sol document.<br />
Aquest és el resultat</span></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #999999; font-size: 10px;"><br />
</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;">El desconcert</span></div>
<div style="text-align: start;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<div style="line-height: 14px;">
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #660000;"><br />
<span style="color: #660000; font-size: 12px;"> Pensava: Ja no vull parlar més, ja no diré res més en nom del Senyor, però llavors sentia en l’interior del meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos.</span><span style="color: #cccccc; font-size: xx-small;"> Jr 20</span></span></div>
</blockquote>
</div>
</blockquote>
</blockquote>
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: orange; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">⁂</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span></div>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #990000;">1. Adonar-se</span> </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: start;">
Adonar-se: desvetllar de repent a alguna cosa i mirar que no em passi mai més per alt. Adonar-me també, però, que m’hauré de quedar amb l’estupor d’haver-me’n adonat sense poder-ne dir res. Adonar-me que només puc callar perquè tot encaixa.<br />
<a name='more'></a></div>
</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Adonar-me, prendre consciència dels treballs i neguits previs a aquest esdeveniment de llum. Adonar-me que n’haurà quedat una lluentor.<br />
Adonar-me: veure, sentir, percebre, notar, comprendre, conèixer, advertir, observar, parar esment, esbrinar, copsar, captar o capir. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Distingir amb claredat l’objecte d’aquest coneixement. Presenciar-lo, contemplar-lo, sorprendre’l amb prou nitidesa per dir: «Ah, tu ets ell!».<br />
Evocar un moment així és difícil perquè no voldríem tant evocar-lo com repetir-lo ple de la gran sorpresa de quan esdevingué. Costa perquè, proporcionalment als esforços que haurem fet per acostar-nos-hi l’esdeveniment haurà retardat la seva aparició. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
L’adonar-se de qualsevol cosa és com el ressò d’un adonar-se primordial, un esclat que repeteix un gran esclat original. Un esclat d’esclats que no pot esclatar més. En diem Déu. Aleshores l’adonar-se esdevé adonar-se que tan sols el busquem a ell. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
La tradició posa en els llavis de Déu aquestes paraules: «Jo sóc la vida». La vida! Exacte. No podia ser ningú més. Hi ha una notícia massa viva d’això en nosaltres perquè pugui seguir amagada. Cal donar la volta al guant que som per desvetllar-la. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
«No sou del món, perquè jo us he escollit del món» va dir Jesús. La concisió d’aquestes paraules fa molt exacta l’explicació d’allò que és la vida. No som del món, som de la vida. Des d’algun lloc la vida estira <i>—escull—</i> sense parar i els estirats deixem de ser uns ens passius o caòtics. Com si Jesús hagués dit: «Jo sóc el que estira, l’estirat i l’estirament. No em percebeu?».<br />
<div style="line-height: 14px;">
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #660000;"><span style="font-size: 13px;"><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000;">T’estranya si una gota de la sang del meu cor s’infiltra en tots els teus sentits i en els teus projectes?</span><br />
<span style="color: #660000;">T’admires si els pensaments del meu cor s’infiltren suaument en tu?</span><br />
<span style="color: #660000;">Si et parlo baixet, a l’orella, i dia i nit sents un murmuri, no notes la meva atracció?</span><br />
<span style="color: #660000;">Cap a l’amor que vol sofrir, cap a l’amor que, junt amb el meu, salva?</span><br />
<span style="color: #660000;">No sents el desig d’exposar la teva vida i totes les teves forces, de posar-les en perill pels teus germans?</span><br />
<span style="color: #660000;">I de completar en el teu cos, el que encara manca al meu sofriment?</span><br />
<span style="color: #660000;">Perquè, naturalment, tu no ets salvat sinó a través meu al mateix temps que jo no seria el salvador total, sinó unit a tu.</span><br />
<span style="color: #660000;">Vols completar amb mi la gran transformació, vols construir el regne del Pare? </span><span style="color: #999999;">[</span><a href="http://apropositdelfullverd.blogspot.com.es/p/vi-daurat-j-o-soc-el-cep-vosaltres-les.html"><span style="color: #cc0000;"><b>⇡</b></span></a><span style="color: #999999;">]</span></span></span></span></div>
</blockquote>
</div>
</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Adonar-se és inseparable de la facultat d’entendre i en qualsevol acció intel·lectual, poètica o espiritual hi ha un «medi diví» que envolta aquesta operació com el llaç d’un amant que uneix la ment amb el seu verb i com el fruit que emana de la unió d’ambdós. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
El llibre dels <i>Fets dels Apòstols</i> explica que durant la celebració de la diada de la Pentecosta, quan es trobaven tots junts, se sentí un gran esclat i la gent quedà molt desconcertada. Probablement el desconcert els venia que acabaven d’<i>adonar-se </i>que entenien perfectament allò que estava passant. Per això digueren que «ho havien sentit en les seves <i>pròpies</i> llengües»</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Doncs bé, un dia em vaig <i>adonar</i> que acabava de dir «Només ell em podia haver entretingut tant d’ell mateix» i vaig provar d’explicar què podia haver volgut dir amb això.</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #cc0000;"><span style="color: #990000;">2. Per resumir</span><span style="color: #cc0000;"> </span></span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Per resumir —per resumir-me, per resumir la meva vida— triaria aquesta frase: «Només ell em podia haver entretingut tant d’ell mateix». </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Això que pot semblar una tautologia són paraules que remeten a una busca sense treva i donen a entendre que aquest «ell» que mai no apareixia, era al mateix temps l’entreteniment o l’enlentiment o l’ocultació d’ell mateix. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Així, si aquest «ell» era ell i l’ocultació que d’ell m’arribava, això volia dir que ell ho era tot i també era la mateixia raó per la qual jo em preocupava tant de trobar-lo i ell d’enlentir-se. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Com si ell, servint-se d’aquest seu enlentiment, hagués aconseguit trobar la manera d'arribar fins a mi i amb ella em descobrís la grandesa d’on, sense remei, em trobava immergit, tan si el veia com si no: amb ell, en ell i per ell, i això en tan gran mesura que la desolació i l'abandó només podien ser-ho també d’ell. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Poc a poc vaig anar descobrint que el seu enlentiment era proporcional a les meves imperfeccions però que aquest enlentiment i jo, des d’aquell moment, ens convertírem en dos que no ens vàrem perdre mai més de vista.</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="background-color: white; color: #990000;">3. Les paraules anteriors</span> </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Les paraules anteriors dirien de mi, doncs, que m’hauria passat la vida com un «algú» deutor d'un «ell», ja que sempre m’hauria comportat en funció seva. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<i>Sempre</i>, aquí, vol dir una pertanyença preverbal, prèvia a mi. <i>Sempre</i> hi era aquest «meu d’ell» en mi, fins i tot abans que jo fos. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Qui sap si tot el que faig al llarg del dia no ho encamino a poder tornar una i una altra vegada a la certesa i a la proximitat d'aquest lloc seu. Qui sap si aquest meu desinterès per les coses és proporcional a aquest «més-que-ell-en-mi». Podria ser. No em conec prou. Em quedo amb la constatació que probablement en totes les paraules que dic, en totes les accions, pensaments o estimacions, sempre trobaré en mi un «d’ell» actiu que no deixa de parlar-me ni d'estar ni un sol moment al meu costat i el lloc on això esdevé és incandescent perquè és allà on es troben les dues bandes del món creant-se.</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="background-color: white; color: #990000;">4. El</span><span style="color: #990000;"><span style="background-color: white;"> </span>«d’ell» </span><span style="background-color: white; color: #990000;">que venim parlant</span> </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
El «d’ell» que venim parlant s'assembla a una arca. Una arca s’obre. Dins hi ha alguna cosa. Si no s’obrís seria «unidimensional» i no en podríem parlar però es pot obrir i es pot parlar del que hi ha dins i el <i>Llibre de Samuel</i> diu que dins l’arca hi havia una cosa portentosa. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Els israelites traslladaven l’arca però ¿per què no traslladaven directament aquesta cosa portentosa i així s'estalviaven de traslladar el pes del cofre?<br />
D’una banda perquè aquesta cosa portentosa s’hagués petrificat. Ja no seria «allò-que-és-dins» d’enlloc, ja no tindria res a veure amb el valuós pòsit interior que tots portem dins nostre i d’altra banda perquè és inherent a tota cosa portentosa ser sempre un «dins de», un interior. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
L’arca, el recipient que ella pròpiament és, explica la pertanyença deguda a allò que hi ha dins seu. El «d’» de la pertanyença a aquest «ell» també. El pur i insonor desplegament que efectua l’expressió «d’» en ser vocalitzada ens hi porta, ens hi apropa molt. No es pot dir més concisament ni més silenciosament ni millor ni amb menys paraules. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
M’agradaria parlar de la insignificància d’aquest inaudible «d’» com a motor de totes les coses. Un impuls primer que vindria d’un copet insonor però de conseqüències còsmiques.</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #990000;">5. Què vol dir ungir</span><span style="color: #990000;"> </span> </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Què vol dir ungir? Ungir vol dir que algú —Samuel, per exemple— ungeix el cap d’algú altre —Saül— al mateix temps que Saül ungeix les mans de Samuel que l’estaven ungint, fins que aquesta unció arribà també al cap de Samuel. La unció és entrar en una cinta sens fi. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Tot escrit ve d'una unció i té la obligació de donar-ne compte fins allà on pot. Però quina és la revelació d'aquesta unció? Quines paraules la podrien distingir? </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
La mateixa unció ja diu d'ella que és un retard: «Jo, la unció, sóc el retard d’allò que significo». </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Sense unció no hi hauria escrit i l’escrit no seria el que és, no portaria sota el braç la pregunta que el caracteritzaria ni explicaria la seva raó de ser que no és altre que l'admiració de poder contemplar la seva pertanyença i la seva no solitud en un amor molt gran. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
A qualsevol escrit li ve el desconcert quan sent la veu del missatge de qual és portador: «Jo sóc el que esperes que diguin les paraules que portes escrites de mi, al mateix temps que sóc el seu retard. De mi, ningú no s'escapa. Tu ets l’ungit de mi com jo ho sóc de tu. No podem viure l’un sense l’altre».</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #990000;">6. Un escrit és una porta</span> </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Un escrit és una porta que diu: «Veniu, passeu i veureu». </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Veniu, passeu i veureu va dir Jesús una vegada i s’explica que els que hi anaren, veieren i s'hi quedaren perquè van constatar que, efectivament, era des de sempre que l’havien estat buscant perquè era des de sempre que eren amb ell allà. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
També s’explica que eren vora les quatre. Potser feia calor. Jesús digué somrient: «Veniu i veureu perquè jo era la meva demora en vosaltres i per això m'heu reconegut tan fàcilment».</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #990000;">7. No m’ho creia </span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
No m'ho creia fins que no he arribat i ho he contemplat amb els meus ulls i ara veig que ningú no me n'havia dit ni la meitat. Com que dubtava, he vingut per comprovar-ho i he quedat desconcertat. Només tu em podies fer dubtar tant de tu. Ara entenc. Per fi he arribat a ara. Tan sols l’ara on sóc em podia haver fet dubtar tant abans. La vida retarda sempre la seva arribada fins a <i>aquest moment </i>d'ara.</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #990000;">8. En tota acció </span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #666666;">«En tota acció intel·lectual o espiritual sempre hi ha el </span><span style="color: #666666;"><span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">“</span>medi diví</span><span style="color: #666666; font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">”</span><span style="color: #666666;"> que envolta l'operació d'entendre com el llaç d’un amant que uneix la ment amb el seu verb i com un fruit que emana de la unió d’ambdós. </span></blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #666666;">Aquest <span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">“</span>ambient diví<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">”</span> de comunió i d'amor dóna lloc a l'operació d'estimar, correlativa a la d'entendre i de la qual emana l'esperit. En efecte, la substància divina no només és incorpòria sinó màximament espiritual i intel·lectual, i no esgota, per tant, la seva acció ni la seva vida en el pur entendre. </span></blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #666666;">En tot procés intel·lectual sempre hi trobem arrelada la força de l'amor. També en la naturalesa divina —intel·lectual i espiritual— no tan sols hi ha l'acció d’una comprensió que entén, sinó també una acció de voler, pròpia de la voluntat. S’hi dóna, per tant, una segona processó d’amor segons la qual l'estimat roman en l'amant tal com, mitjançant la concepció del Verb, la realitat entesa o dita roman en qui l’entén o la diu». </span><span style="color: #999999; font-size: 12px;">[</span><a href="https://www.dropbox.com/s/tma1tkspbbrpi7m/Diccionari13-44.pdf?dl=0" style="font-size: 12px;" target="_blank"><span style="color: #cc0000;"><b>⇡</b></span></a><span style="color: #999999; font-size: 12px;">]</span></blockquote>
</blockquote>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: orange; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">⁂</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> </span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #6fa8dc; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #9fc5e8; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #cfe2f3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span><span style="color: #d9ead3; font-family: "arial"; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">–</span> </div>
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style><style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style>Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-34191043960238542532018-05-15T11:11:00.000+02:002018-05-26T12:11:34.884+02:00Sobre... L'observança<div style="line-height: 14px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br class="Apple-interchange-newline" />Elevar rebaixant</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: start;">
<blockquote class="tr_bq">
<b><span style="color: #cc0000;">P</span></b>er què l’observança?</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Per què del més petit detall des de que et lleves en fas tema d’aquesta observança? Per què caminant et prohibeixes anar més de pressa si no és per no deixar d’observar-ho tot? L’observança de tot de vegades fa perdre el món de vista però com que al pas següent has de seguir observant no et deixa caure mai. L'observança de vegades és tan intensa que penses que omple el teu farcell de monjo seglar.<br />
<a name='more'></a>L'observança et transforma en un pensador religiós que vol ser honest i que als ulls del món és un funàmbul. Progressa, sembla, com si caminés per l’aire. El seu terreny és molt més petit del que ningú podria imaginar. Amb tot, demostra que s’hi pot caminar i ho fa desimbolt i content.<br />
La cultura és una observança, va escriure Wittgenstein.<br />
La particularitat d’una observança rau en el fet que imposa als monjos al més petit detall, d’acomplir cada cosa i cada gest amb concentració meditativa i de pronunciar cada mot amb circunspecció.<br />
Ja es tracti de la tonsura o dels hàbits o del servei a la cuina o als jardins del monestir, ja siguin les regles de comportament, la divisió dels temps de vetlla o de descans, o les lectures o les pregàries o el treball a l'escriptori o amb la cura dels cellers i dels menjadors.Són regles concretes integrades en la regla de totes les regles, segons la qual el monjo no pot fer el més petit gest de manera rutinària. Per contra, l’única verticalitat autèntica serà la que farà elevar els exercitants pel rebaixament d’ells mateixos. <i>Humilitate ascendere.</i></blockquote>
</blockquote>
</div>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-58008096128369168792018-05-10T17:51:00.000+02:002018-06-03T19:15:12.288+02:00Sobre... El punt del sant contacte<div style="line-height: 14px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; font-size: x-large;"><br class="Apple-interchange-newline" />El Coll</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: start;">
<blockquote class="tr_bq">
<b><span style="color: #cc0000;">P</span></b>er què parlem?</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
En quin moment ho comencem a fer? D’on ens ve aquesta parla? Per on passa abans de ser dita? Hi era anteriorment? On va? Per què n’hi ha? Per on transcorre? En quina cadena del dir s’inscriu? N’hi ha més d’una? Totes són la mateixa? O es tracta d’un pur dir, del «dir pur» del qual parlaven els antics? Es pensa o es pot pensar un dir així? Es pot dibuixar el punt on això esdevé?<br />
<a name='more'></a></blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
La generació de la paraula és un misteri tan gran que ningú l’ha assolit. Irineu de Lió, per exemple, parlant de la paraula i de Déu va escriure:<br />
<div style="line-height: 14px;">
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #660000;"><span style="font-size: 13px;"><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #660000;">«No es pot separar la paraula [Logos] de Déu Pare. La seva generació ¿qui la podria narrar? Quan escrutem la generació del Verb per part del Pare pensem en la prolació d'un verb dit per una llengua humana. Però si això ho apliquem mimèticament al Verb de Déu donem a entendre que ni coneixem les coses humanes ni les divines. Si algú us pregunta: “Com ha estat dit el Verb pel Pare?” li heu de respondre que aquesta emissió o generació o enunciació o manifestació o qualsevol altre nom que es vulgui donar a aquesta generació inefable, ningú no la coneix: ni Valentí, ni Marció, ni Saturní, ni Basílides, ni els Àngels, ni els Arcàngels, ni els Principats, ni els Poders, sinó tan sols el Pare que ha engendrat i el Fill que ha nascut».</span></span></span></span></span></div>
</blockquote>
</div>
</blockquote>
</blockquote>
</div>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Aquesta detallada i sugestiva descripció de com ha estat dit el verb fa pensar en el seu trajecte. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Els cristians considerem la paraula no tan sols com a dita sinó com a engendrada tal com una mare engendra un fill. Per això parlem de la mare de les paraules, la Mare de Déu, la Mare del Verb. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
El coll d’una persona parla del trajecte que fa la paraula quan és donada. Del cor, pel coll fins als llavis. És un trajecte subtil i difícil de descriure però la mà d’aquest frontal l’expressa molt bé. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Hi ha bastants santuaris vinculats a la Mare de Déu del Coll: al barri de la Font-Rúbia —el Coll— de Barcelona, l’ermita de Guiró, l’església de Salàs de Pallars o el santuari d'Osor en són exemples. D’aquest darrer el Museu de Vic conserva el frontal d'altar del segle XII. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
La Mare de Déu del Coll, la Mare de Déu del Cor, la Mare de Déu de la Paraula, el Cor de Maria, el Coll de Maria per on passa la paraula abans o en ser dita. Un punt intimíssim entre flors que ni els dits no poden tocar. Un punt lluminós i silenciós. El punt del sant contacte</blockquote>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg56TQJuk0rUvHBQociwM8XtOPZ_q9aZLp-e1QDk5DhiexFDSiUAQ2Mp9xbDqwmYwSsGibIUNWRfTYO1z5bUY5zuFBoNnwWjLBMXUjMn6yYuVxV7zl6eS6TYX-mAnQI1TMxhIR6FD4dREq7/s1600/Frontal+de+altar+de+la+Mare+de+De%25CC%2581u+del+Coll.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1001" data-original-width="1600" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg56TQJuk0rUvHBQociwM8XtOPZ_q9aZLp-e1QDk5DhiexFDSiUAQ2Mp9xbDqwmYwSsGibIUNWRfTYO1z5bUY5zuFBoNnwWjLBMXUjMn6yYuVxV7zl6eS6TYX-mAnQI1TMxhIR6FD4dREq7/s200/Frontal+de+altar+de+la+Mare+de+De%25CC%2581u+del+Coll.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4fFBa97D4_sdCWcHDaJRNl7SAV6wVBtCgXWpSArVAWEIDoJGCQ6jPLjQOBKLlBqSfl67GpuJ371WIqHWu_Yh0qZwIlf66354AGYr3ixOeUGpXRyXp5_GxmLIBbrz2UG-QPLfu5IC4ADJQ/s1600/Frontal+de+altar+de+la+Mare+de+De%25CC%2581u+del+Coll_3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1331" data-original-width="1025" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4fFBa97D4_sdCWcHDaJRNl7SAV6wVBtCgXWpSArVAWEIDoJGCQ6jPLjQOBKLlBqSfl67GpuJ371WIqHWu_Yh0qZwIlf66354AGYr3ixOeUGpXRyXp5_GxmLIBbrz2UG-QPLfu5IC4ADJQ/s320/Frontal+de+altar+de+la+Mare+de+De%25CC%2581u+del+Coll_3.jpg" width="244" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnrIHM_QizgKfXuIJVvgKU00Q2ZFYJgSBnOAkFsQHC_g27yqLaT3gV4e3XXGwbv3fgDqT7Cci3VpnSAiZPPqTnwCJj8z_SKvLClZQAcWNOrQbF1nbhtUnLVhqiPLxZM7yfUCds45Gi_5kj/s1600/Frontal+de+altar+de+la+Mare+de+De%25CC%2581u+del+Coll_6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="605" data-original-width="416" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnrIHM_QizgKfXuIJVvgKU00Q2ZFYJgSBnOAkFsQHC_g27yqLaT3gV4e3XXGwbv3fgDqT7Cci3VpnSAiZPPqTnwCJj8z_SKvLClZQAcWNOrQbF1nbhtUnLVhqiPLxZM7yfUCds45Gi_5kj/s200/Frontal+de+altar+de+la+Mare+de+De%25CC%2581u+del+Coll_6.jpg" width="110" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHOH6TExXgXUL6Oikqfq-CM8YhoTkTNhYT2XVcORhxuZSn3JGvUw3wpSHSdcYVhz9VV6pDPvOCPTcHtkb_Db8ZiwpIRYS2j0RLnkTsZmW3RlmkOAG4hc-1Q0vTR6biMfajUweCF33H5Op7/s1600/Frontal+de+altar+de+la+Mare+de+De%25CC%2581u+del+Coll_7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="840" data-original-width="831" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHOH6TExXgXUL6Oikqfq-CM8YhoTkTNhYT2XVcORhxuZSn3JGvUw3wpSHSdcYVhz9VV6pDPvOCPTcHtkb_Db8ZiwpIRYS2j0RLnkTsZmW3RlmkOAG4hc-1Q0vTR6biMfajUweCF33H5Op7/s200/Frontal+de+altar+de+la+Mare+de+De%25CC%2581u+del+Coll_7.jpg" width="210" /></a></div>
<br /></div>
</blockquote>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-4600393233064068882018-05-02T05:28:00.000+02:002018-09-21T13:00:49.024+02:00Sobre... Hans Urs von Balthasar<div style="line-height: 7px;"><br />
<br />
</div><div style="line-height: 14px;"><div style="text-align: center;"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><span style="line-height: 14px;"><i>Vi daurat</i></span></span></div></div><div style="line-height: 9px;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></div><br />
<div style="text-align: start;"><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><b><span style="color: #cc0000;">J</span></b>o sóc el cep, vosaltres les sarments. Sóc l’arrel, el tronc i la branca, sense aparença, retallat i raquític, mig cobert per la terra, sota la neu i la pissarra, però vosaltres sou les meves flors, el meu fruit. </blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">En les llargues nits hivernals reuneixo la meva força, aspiro, gota rere gota, de la terra pedrosa, l’aigua insípida; però, tant si hi ha fortes tempestes com si fa un sol clivellador, faig sortir les meves branques, d’una a una, suo la meva preciosa sang, el meu vi daurat. Aquesta sang, aquest vi: sou vosaltres.<br />
<a name='more'></a>Jo sóc el cep, vosaltres el vi que jo ploro. Primerament creixeu com sarments, sucoses i ondulants com serps; àvides de vida, us voleu allunyar del tronc gris i ple d’escorces, aspireu a una existència pròpia i a fruir de l’alegria de viure al sol. Esteneu llargs tentacles per agafar, per estrènyer, empresonar en vosaltres tot el que es mou i viu. Ho anomeneu coneixement i amor. Les sarments s’enfilen cap al cel, cap a la llum i les estrelles, busquen àvidament d’arrapar-se a Déu, però allò que toquen amb els dits torçats és aire i no-res.</blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Sense mi no podeu fer res. No dic pas «poc»; dic «res». Però qui roman en mi i jo en ell, portarà molt de fruit. Jo mateix porto fruit en ell i ell és el fruit. Si porteu molt de fruit, el meu Pare n’és glorificat. [...] </blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Vosaltres em necessiteu a mi perquè no podeu fer res sense mi, i jo us necessito —encara que a mi no em cal cap criatura— per a manifestar la meva plenitud escampant-la. Així, jo visc en vosaltres i vosaltres viviu en mi. Sóc la llavor que cau i mor en el vostre solc i, quan ressuscito del vostre sòl, és la vostra llavor que s’eleva. </blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">I sou també el gra de blat, que cau en el solc de Déu i mor en el bateig i la crucifixió, i quan ressusciten són la meva collita. Dues vides esdevenen visibles, però tanmateix només són una. Ja que en l’espiga no es pot distingir què és el que ha format la força de la planta. El material és sempre el mateix però, combinat d’una manera diferent en la vida orgànica, ha esdevingut més noble. Naturalment així viviu, però ja no vosaltres, sino que sóc jo que visc en vosaltres. Per això sou de la meva propietat, el meu fruit, les meves sarments. </blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Però també jo sóc de la vostra propietat perquè m’he donat presoner a vosaltres, i disposeu de mi com del vostre ésser més íntim. Vosaltres no us pertanyeu més a vosaltres mateixos, heu esdevingut temples de Déu, però jo tampoc no em pertanyo més a mi mateix, he esdevingut cantera de les pedres per al temple de la humanitat. </blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Jo sóc el cep, vosaltres sou les sarments. Heu florit de mi: </blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Us estranyeu si una gota de la sang del meu cor s’infiltra en tots els vostres sentits i en els vostres projectes? </blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Us admireu si els pensaments del meu cor s’infiltren suaument en el vostre cor mundà? </blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Si us parlo baixet, a l’orella, i dia i nit ¿sentiu un murmuri i noteu una atracció? ¿Cap a l’amor que vol sofrir, cap a l’amor que, junt amb el meu, salva? ¿Sentiu el desig d’exposar la vostra vida i totes les forces, de posar-les en perill pel vostres germans? ¿I de completar en el vostre cos, el que encara manca al meu sofriment, el que encara ha de mancar mentre no hauré sofert la meva passió en tots els meus membres i extremitats? </blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Perquè, naturalment, ningú de vosaltres no és salvat sinó a través meu, però jo no sóc el salvador total, sinó unit amb cadascú de vosaltres. </blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Voleu completar amb mi la gran transformació, construir el regne del Pare?</blockquote></blockquote><div style="text-align: center;"><span style="color: #660000;">Hans Urs von Balthasar </span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #660000; font-size: x-small;"><i>El cor del món,</i> Barcelona, Edicions 62, 1965. Pàg 50-57</span></div></div>Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-11966684361403611902018-04-19T04:41:00.000+02:002018-09-12T16:15:05.167+02:00Sobre... Una persona del grup<div style="line-height: 7px;"><br />
</div><div style="line-height: 14px;"><div style="text-align: center;"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><span style="line-height: 14px;"><i>Síndrome de Drap Brut</i></span></span></div></div></div><div style="line-height: 9px;"><br />
</div><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><b><span style="color: #cc0000;">U</span></b>na persona del grup de Vida Creixent ens explicà ahir com un dia s’adonà d’una cosa que feia temps que presentia. Es tractava de l’arraconament progressiu al qual havia quedat relegada. Deia: «Després de passar-te la vida estirant de tot i de tothom ara quedes a segon terme, ignorada, passant desapercebuda de tothom, i ningú —ni el marit, ni els fills, ni la casa, ni ningú— no et té en compte per a res. Ara ja no et necessiten, ara ja són grans i de repent t’adones que no serveixes per a res, que ets com un drap brut. Aquell dia em vaig fer un fart de plorar».<br />
<a name='more'></a>Per la manera com ens ho explicà vaig pensar que havia près consciència de manera forta de què vol dir deixar pas o cedir el pas i, mentre parlava, em va fer pensar en Jesús quan li diu a Maria:<br />
<div style="line-height: 13px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #660000;">Deixa'm, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: «Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.»</span></span></span></span></span></div></blockquote></div></blockquote></blockquote></div><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Jesús torna al Pare i tot sembla indicar que ho fa tranquil perquè ha trobat substituts immillorables i de tota confiança, com dient: «Me’n vaig al pare content perquè en el meu lloc ara us hi tinc a vosaltres, amics». De les paraules a Maria, doncs, es desprèn el gran crèdit que ens té. Tant, que fa por pensar-hi. Potser per això i perquè en el fons no ens ho acabem de creure o ho oblidem, sant Pere en la seva primera carta ens ho recorda.<br />
<div style="line-height: 13px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #660000;"> Ja sabeu que tots els vostres germans en la fe, mentre són al món, han de passar les mateixes penes. Però Déu, que és font de tota gràcia i que en el Crist us ha cridat a la seva glòria eterna, després d'haver sofert per poc temps, refarà les vostres forces i us deixarà ferms i ben fonamentats. D'ell és el poder per sempre. Amén.</span></span></span></span></span></div></blockquote></div></blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Som del Crist, és a dir «cristians» tal com fórem anomenats per primer cop a Antioquia, i això literalment vol dir «posats en el lloc de Jesús». Un lloc que ell personalment ens ha cedit.<br />
Sí, «ja sabem». Sabem que «ferms i ben fonamentats» vol dir tenir clara la responsabilitat i la grandesa d’aquest «traspàs de poders» que el Senyor efectua en nosaltres.<br />
Vaig pensar que quan Jesús sentí el plany d’aquesta àvia de Vida Creixent, li devia dir alguna cosa com: «Tu, ara, ets jo. Tu fas pas a la vida com jo. Tu no ets de cap manera un drap brut. Tu ets la meva preferida “com tots els teus germans en la fe”. Et dono i et confio el meu lloc. Que no ho veus?»</blockquote></blockquote>Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-42060058515992641032018-04-18T11:11:00.000+02:002018-09-12T13:07:45.703+02:00Sobre... Pere Rius i Picazo<div style="line-height: 7px;">
<br /></div>
<div style="line-height: 14px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><span style="line-height: 14px;"><i>Pere Rius i Picazo</i></span></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjer94qZmcgPTF_AaM6uvlC2rnyhD2fpilWfyCBu46OAe5OTEomk1Tq86-O14bZvhw0q59rmyhpWrFPXGtK_y8ZnvyyDW0EPoufwfQTyXvcJdSKx0Q066eb_yKrey3dq-Yww09A6bAs7lhu/s1600/Pere_011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="905" data-original-width="964" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjer94qZmcgPTF_AaM6uvlC2rnyhD2fpilWfyCBu46OAe5OTEomk1Tq86-O14bZvhw0q59rmyhpWrFPXGtK_y8ZnvyyDW0EPoufwfQTyXvcJdSKx0Q066eb_yKrey3dq-Yww09A6bAs7lhu/s200/Pere_011.jpg" width="150" /></a></div>
<div style="text-align: start;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<b><span style="color: #cc0000;">A</span></b>mb en Pere ens passàvem la tarda dels divendres veient per televisió tres pel·licules seguides. Totes eren més o menys antigues. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
En Pere, a causa de la seva insuficiència respiratòria, solia adormir-se. Les primeres vegades provava de distreure’l donant-li conversa però en el fons allò que volia era descansar. Una vegada em va dir que descansava més tranquil i amb més profunditat si tenia algú al seu costat.<br />
<a name='more'></a></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
De divendres en divendres, doncs, m’hi vaig acostumar i d’aquesta manera, quan es despertava, li podia explicar el tros de la pel·lícula que s’havia perdut i això ens donava peu a parlar de moltes altres coses. També vaig aprendre a acompanyar algú mentre dorm. Sentir-li la respiració afeixugada i, en cada un d’aquests ensurts, preguntar-me, des de la impotència, què podia fer per a ell. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Recordo el dia que van passar <i>El séptimo amanecer </i><span style="font-size: x-small;">(1964)</span>. La película se’m feia interminable, en Pere dormia, i de sobte sorgiren del meu interior aquestes paraules ingènues que ara transcric:</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="line-height: 13px;">
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #660000;">«Senyor, Jesús, què puc fer? Què et sembla que li puc donar? Per què no em deixes una estona una de les teves paraules? De seguida te la tornaré. Està cansat i li farà bé, ja ho veuràs. Abans de marxar et prometo que te la tornaré»</span></span></span></span></span></div>
</blockquote>
</div>
</blockquote>
</blockquote>
</div>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Quan la pel·lícula va acabar en Pere es va despertar. La pel·lícula finalitza que condemnen a mort la protagonista innocent —l'actriu era Capucine— sense que ni William Holden ni ningú hi pugués fer res. A l’alba, quan els soldats la van a buscar per executar-la, la càmera fa un llarg zoom fins a un primeríssim pla de la cara mentre l’actriu diu unes paraules que, molt abreujades, vaig reconèixer com la pregària de sant Francesc. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Abans de marxar li vaig explicar el desenllaç de la pel·lícula a en Pere i mentre ho feia vaig recordar que portava la pregària plegada en un full a la cartera i li vaig poder llegir sencera i li vaig donar. Per la manera que m'agafà la mà quan ens vem despedir i per la seva mirada vaig percebre que alguna d’aquestes coses silenciones que havien passat mentre ell dormia, li havia arribat. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Va estar quatre mesos ingressat a l’Aliança. En Ramon hi anava cada dia i sempre li portava alguna llaminadura. Quan jo l’anava a veure es queixava que allà a la clínica no podia sintonitzar «El canal de les tres pel·lícules» i em deia: «Recordes? Que bona aquella de la Capucine!» </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Va morir dimecres, dia 18 d'abril. Aquell dia teníem reunió de Vida Creixent i l’Empar ens va avisar que en Ramon no vindria perquè estava amb en Pere que l’havien sedat. El tema de la reunió era «Instruments en mans de Déu (El servei)». A la pàgina 78 del temari, com a pregària de comiat se'ns convidava a recitar les mateixes paraules de sant Francesc. Dijous vem pregar per ell a missa. En Ramon em va dir que va morir mentre nosaltres estàvem reunits. La pregària atribuïda a sant Francesc diu així:</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="line-height: 13px;">
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 12px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #660000;"> Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau. / On hi ha odi, que jo hi posi amor. / On hi ha ofensa, perdó. / On hi ha discòrdia, unió. / On hi ha dubte, coratge. / On hi ha error, veritat. / On hi ha desesperació, esperança. / On hi ha tenebra que jo hi posi la llum. / Senyor, feu que no desitgi tant ser consolat com consolar, ser comprès que comprendre, ser estimat que estimar, perquè és donant que es rep, és perdonant que ets perdonat i és morint que ets ressuscitat a la vida eterna.</span></span></span></span></span></div>
</blockquote>
</div>
</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Tot això m’ha vingut de sobte al cap avui, divendres, quan l’evangeli posa en boca de Jesús: «Les paraules que jo us dic són Esperit i són vida». </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Descansa en pau, Pere! Els teus amics de la parròquia t’enviem un abraçada eterna des del nostre humil <i>Full Verd.</i></blockquote>
</blockquote>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #999999; font-size: x-small;">«</span><span style="color: #999999; font-size: x-small;">En el Senyor s'inspirarà el meu himne el dia del gran aplec</span><span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: left;">»</span> </div>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-61811577534949689242018-03-21T11:11:00.000+01:002018-09-12T16:26:25.469+02:00Sobre... Una lletra O capitular<div style="line-height: 7px;"><br />
</div><div style="line-height: 14px;"><div style="text-align: center;"><span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><span style="line-height: 14px;"><i>Tanta confiança ens té</i></span></span></div></div><div style="line-height: 11px;"><br />
</div><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><div style="line-height: 7px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSfBoJ3iQUhNJwlGmHUWy4kY8y6RW9iIPC4ZxQpv9p9HfVN0o-lcoMr7YGcTsmd-27zsf534XzehWSjxYwOg9BIFbK83uGXsJt1oufn8xXICCyMGOifnMFZRKhzHR4h3Xrg_0gyQKj-M9t/s1600/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="892" data-original-width="1250" height="100" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSfBoJ3iQUhNJwlGmHUWy4kY8y6RW9iIPC4ZxQpv9p9HfVN0o-lcoMr7YGcTsmd-27zsf534XzehWSjxYwOg9BIFbK83uGXsJt1oufn8xXICCyMGOifnMFZRKhzHR4h3Xrg_0gyQKj-M9t/s200/unnamed.jpg" width="150" /></a> </div></div></blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><div style="line-height: 7px;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></div></blockquote></blockquote><div style="text-align: start;"><blockquote class="tr_bq"><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Presentació del tema</span><br />
<blockquote class="tr_bq"><div style="line-height: 13px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 11px;"> <span style="color: #cc0000;"> § </span></span><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #660000;">Deixa'm, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: «Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.»</span></span></span></span></span></div></blockquote></div></blockquote></blockquote></div><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Jesús torna al Pare i tot sembla indicar que ho fa tranquil perquè ha trobat substituts de prou confiança, com dient: «Me’n vaig al pare content perquè en el meu lloc ara us hi tinc a vosaltres, amics». De les paraules a Maria, doncs, es desprèn el gran crèdit que ens té. Tant, que fa por pensar-hi. Potser per això i perquè en el fons no ens ho acabem de creure o ho oblidem, sant Pere en la seva primera carta ens ho recorda.<br />
<a name='more'></a></blockquote><blockquote class="tr_bq"><div style="line-height: 13px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 11px;"> <span style="color: #cc0000;"> § </span></span><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #660000;">Ja sabeu que tots els vostres germans en la fe, mentre són al món, han de passar les mateixes penes. Però Déu, que és font de tota gràcia i que en el Crist us ha cridat a la seva glòria eterna, després d'haver sofert per poc temps, refarà les vostres forces i us deixarà ferms i ben fonamentats. D'ell és el poder per sempre. Amén.</span></span></span></span></span></div></blockquote></div></blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Som del Crist, és a dir «cristians» tal com fórem anomenats per primer cop a Antioquia, i això literalment vol dir «posats en el lloc de Jesús». Un lloc que ell personalment ens ha cedit. Sí, «ja sabem». Sabem que «ferms i ben fonamentats» vol dir tenir clara la responsabilitat i la grandesa d’aquest «traspàs de poders» que el Senyor efectua en nosaltres. </blockquote><blockquote class="tr_bq"><div style="line-height: 13px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 11px;"> <span style="color: #cc0000;"> § </span></span><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #660000;">Jesús digué: «Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s'asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me'n vaig, però tornaré. Si m'estimeu, us alegrareu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. El món ha de saber que jo estimo el Pare i compleixo el que ell m'ha manat».</span></span></span></span></span></div></blockquote></div></blockquote><blockquote class="tr_bq">Que s’asserenin els vostres cors. La pau, la «meva» pau. En què pot consistir això? Un s’asserena quan recupera l’estructura o l’ordre perduts com és el cas de la física quàntica de l'exemple <span style="font-size: x-small;"><span style="color: #cc0000;">—feu clic </span><b><a href="https://www.dropbox.com/s/ib4hv5aourdesbi/WhatsApp%20Video%202018-04-30%20at%2021.19.58%20%281%29%20c%C3%B2pia.mp4?dl=0">aquí</a></b><span style="color: #cc0000;">—</span></span> on podem veure com les boletes de quarç s'apleguen per la ressonància dels colors dels cristalls. Cada color té el seu ressò, el seu lloc. En el nostre cas es tractaria que cada una de les nostres mol·lecules recuperés el seu lloc en aquesta <span style="color: #cc0000;"><b>O</b></span> que som o que portem a dintre. «Som Trinitat,<i> il va <span style="font-family: inherit;">de so</span>it</i>, això no cal ni pensar-ho» probablement es deia el dibuixant mentre feia els traços amb decisió, fermesa i celeritat tot pensant en la propera lletra que havia d’il·lustrar.</blockquote><div style="text-align: start;"><div style="text-align: start;"><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">La Trinitat</span></div><blockquote class="tr_bq">La Trinitat és un concepte religiós per parlar de Déu. Facilita parlar-ne de manera afectuosa.<br />
Parla de la dinàmica de Déu que és generadora de vida i vol explicar com actua aquesta dinàmica en nosaltres.<br />
Per això proposa parlar d’un pare, d’un fill i d’un esperit familiar, que són els elements mínims generacionals.<br />
En la paraula pare hi ha implícit el fet d’engendrar i en la paraula fill el de ser engendrat. Pare i fill tenen un parentiu, un esperit que els uneix i els reconeix i els descobreix, un ambient, una conxorxa, una complicitat.<br />
És l’acte més antic i genuí que podem experimentar de nosaltres amb els sentits que tenim. El trobem en l’inici de tothom. És nuclear i més enllà no hi podem anar. En essència som fruit d’aquest «<span style="color: #990000;">moment</span>-pare-fill-esperit». A tothom li passa. Tothom és fill d’un pare. En tota llar hi ha sempre això. Potser hi ha més coses però menys no. No hi ha pare sense fill ni fill sense pare i la mateixa asseveració d'això és l’esperit. Una estructura que ens aguanta. No és un <span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">«</span>constructe<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">» </span>o un concepte complex format a partir de la combinació d'idees o conceptes més senzills. És el <i>clinc-clinc</i> de les boletes que hem vist. És una estructura que portem dins. Reconeixer-la, descobrir-la, recordar-la sempre és el treball a fer perquè la tenim amagada o ens n'oblidem.<br />
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style> <style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px 'Lucida Grande'}
</style> </blockquote></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbUm5QCu1u2c4p_JKsbXi4UT3dUMOAbCcVp4k8BdVmTnFmvAwVRoKhqTPGJiiZmEt0Lwca90WV29nqK2aXGjrSimeGVx5Lug30wL-oABhJECuwy0xR3RWz4ikpzAReHG7KLVIyNYXlbvEN/s1600/15-16_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1543" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbUm5QCu1u2c4p_JKsbXi4UT3dUMOAbCcVp4k8BdVmTnFmvAwVRoKhqTPGJiiZmEt0Lwca90WV29nqK2aXGjrSimeGVx5Lug30wL-oABhJECuwy0xR3RWz4ikpzAReHG7KLVIyNYXlbvEN/s320/15-16_01.jpg" width="200" /></a> </div><div style="text-align: start;"><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">La mare</span><br />
<blockquote class="tr_bq">Però ¿i la mare? No hi ha mare en aquesta família? La mare és la casa. És la qui conté tot això. La mare és el temple de la Trinitat. Sense aquest temple no tindríem Trinitat.<br />
I el Pare? Què fa el pare? Dóna vida. Com? Sostenint i abraçant —estimant— el fill.<br />
Des d’un punt superior i gairebé imperceptible, des d’un punt inicial molt llunyà, el pare fa un gest, fa tres quarts de volta i el vent i l’impuls del remolí que genera aquest gest donador arriba fins al fill i ho arrossega tot fins a ell. El fill, d’això que rep, del cop de vent del pare, en fa món. Ell i món són el mateix. Abans del cop de vent no hi havia món, abans no hi havia fill. El pare li dóna vida perquè el fill doni vida al món, perquè la vida no s’aturi. Estem parlant del riu de la vida: «sense interrupcions<span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">»</span>. Al fill li queda acabar de donar el quart de volta restant. Les tres quartes voltes que dóna el Pare semblen culminar en un «Mireu», perquè, efectivament, allò que ens mostra ho sosté la seva ma: el pa que veiem. El llibre de la Gènesi diu: «Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment» </blockquote></div></blockquote><blockquote class="tr_bq"><div style="text-align: start;"><blockquote class="tr_bq">Al fill ara li queda la feina d'acabar de donar el quart de volta restant. Algú pot dir que és el tram més difícil i arriscat per la pujada que fa. Costa tant que en la darrera fase de l'ascenció ens obliga a caminar de cap per avall. Però amb la força acumulada pels tres quarts de volta precedents el fill assoleix el punt inicial. D’aquest exercici Jesús en diu tornar al Pare. Per exemple diu:<br />
<div style="line-height: 13px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 11px;"> <span style="color: #cc0000;"> § </span></span><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #660000;">He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me'n torno al Pare.</span></span></span></span> </span></div></blockquote></div></blockquote></div></blockquote><blockquote class="tr_bq"><div style="text-align: start;"><blockquote class="tr_bq"><div style="line-height: 13px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 11px;"> <span style="color: #cc0000;"> § </span></span><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;">Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: «Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.»</span></span></span></span> </div></blockquote></div></blockquote></div></blockquote><blockquote class="tr_bq"><div style="text-align: start;"><blockquote class="tr_bq"><div style="line-height: 13px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 11px;"> <span style="color: #cc0000;"> § </span></span><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;">Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells: —Què significa això que ens diu: «D'aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure»? I què vol dir:«Me'n vaig al Pare»? Jesús respon: —Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi.</span></span></span></span></div></blockquote></div></blockquote></div></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0jaNnorhgR2TW6ddf7YPPiw1zvegpnmanZzBoegMI8rvrcpqBkvoXXpdr3fWSsQogqH-hUcZ-sZJhHMafF8GzC_Bmr7-QzZRtQYr_kVspOpxiZpiB4saCrvwe-NUEySoxqLfLz5iuiBfV/s1600/15-16_03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="940" data-original-width="1435" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0jaNnorhgR2TW6ddf7YPPiw1zvegpnmanZzBoegMI8rvrcpqBkvoXXpdr3fWSsQogqH-hUcZ-sZJhHMafF8GzC_Bmr7-QzZRtQYr_kVspOpxiZpiB4saCrvwe-NUEySoxqLfLz5iuiBfV/s400/15-16_03.jpg" width="290" /></a> </div><blockquote class="tr_bq"><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">La contemplació</span><br />
<blockquote class="tr_bq">Tot això ve arran de la contemplació d’una lletra cappare de la qual encara no he trobat la notícia bibliogràfica. Només puc dir que prové del bloc de Poblet<i> Lectures de la missa.</i><br />
En l’època que fou dibuixada hi havia una indústria dedicada a copiar a mà missals i bíblies amb detalls gràfics com aquest. La simplicitat, la gràcia i el dinamisme aconseguit amb tanta naturalitat ens fan pensar en la rapidesa amb que devien treballar aquells experts copistes en els monestirs. Podria ser la o d’<span style="color: #cc0000;"><b>O</b></span>rigen, d’<span style="color: #cc0000;"><b>O</b></span><i>ccassum</i>, d’<span style="color: #cc0000;"><b>O</b></span><i>mnes</i>, d’<span style="color: #cc0000;"><b>O</b></span>rte, d’<span style="color: #cc0000;"><b>O</b></span>rbe, d’<span style="color: #cc0000;"><b>O</b></span>bra, d’<span style="color: #cc0000;"><b>O</b></span>rdre o d'<b style="color: #cc0000;">O</b>pció entre d'altres.</blockquote></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><blockquote class="tr_bq"><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">El cercle</span><br />
<blockquote class="tr_bq">En la imatge destaca un cercle que ho tanca tot però que també és una roda voltant dins la qual hi ha una rodeta més petita que també roda per l’interior de la gran. Aquesta roda, a més de rodar sense parar sembla indicar-nos que fins que no arribem a dalt no sabrem res de la vida, però a mesura que ens hi apropem anem sabent alguna cosa d’aquest «dalt de tot» inicial. <i>La vida és un cercle. No sé si arribaré a tancar-lo mai. Ho intentaré.</i> Ho va escriure Rilke:</blockquote><blockquote class="tr_bq"><div style="line-height: 13px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 11px;"> <span style="color: #cc0000;"> § </span></span><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;">Visc la meva vida en cercles creixents / que envolten coses. / Potser no assoliré la última / però ho vull provar. // Cerco al voltant de Déu, al voltant de l'antiga torre / fa mil·lennis que estic rodant / tot i no saber encara ara si sóc un falcó, una tempesta o una gran cançó.</span></span></span></span> </div></blockquote></div></blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq"><div style="line-height: 13px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 11px;"><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;"> <span style="color: #cc0000;">§ </span><i>Ich lebe mein Leben in wachsenden Ringen, / die sich über die Dinge ziehn. / Ich werde den letzten vielleicht nicht vollbringen, / aber versuchen will ich ihn. // Ich kreise um Gott, um den uralten Turm, / und ich kreise jahrtausendelang; / und ich weiß noch nicht: bin ich ein Falke, ein Sturm / oder ein großer Gesang.</i></span></span></span></span></div></blockquote></div></blockquote></blockquote><blockquote><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Els cercles del cercle</span><br />
<blockquote class="tr_bq">El cercle és una <span style="color: #cc0000;"><b>o</b></span> però amb el petit cercle interior ens suggereix altres formes també molt significatives. Ens posa al davant, per exemple, del símbol d’infinit —<span style="color: #cc0000;"><b>∞</b></span>— de la lletra alfa —<span style="color: #cc0000;"><b>α</b></span>— i la lletra omega —<span style="color: #cc0000;"><b>ω</b></span>—, principi, ordre i final.</blockquote></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtOnr3QvZqQ4XeifBHMIbmaFkZJN_Moy5ptqwSpmL3lvHg49tN4ecRcglv0a-RDzfcXe9XrPLKKRrpCzm6ZHci-6tJ8bwlmbZwW0yI1SoJgOclAAZ53JG-Ye8asnxzdHhzUZPUv6IZZFhJ/s1600/15-16_02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1556" data-original-width="1531" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtOnr3QvZqQ4XeifBHMIbmaFkZJN_Moy5ptqwSpmL3lvHg49tN4ecRcglv0a-RDzfcXe9XrPLKKRrpCzm6ZHci-6tJ8bwlmbZwW0yI1SoJgOclAAZ53JG-Ye8asnxzdHhzUZPUv6IZZFhJ/s320/15-16_02.jpg" width="200" /></a> </div><blockquote><blockquote class="tr_bq"><div style="text-align: center;"></div></blockquote><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">La vida</span><br />
<blockquote class="tr_bq">La imatge que contemplem està plena de turbulències, de formes definides i clares, de colors, de conceptes, de moviments, d’aire, aigua, terra i foc, de trasllats, d’intercanvis, d’anades i vingudes, d’un tràfic incessant però solemne i silenciós com el d’una processó. Horitzontalitats, verticalitats, dinàmica pura, creus, enllaços, teixits, relacions, levitacions, elevacions, anhels, volums, cossos, fetges, lloms, mans, tot fet amb aquella gràcia i simplicitat que tan sols es dóna quan el missatge és molt clar. La imatge està plena de vida i, el que és més important, la sap explicar. </blockquote></blockquote><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3ta79EveB5cOraMmsfvUvcXTLgF-mzQP7g2st3_krFO05iDiG4y5LHOZ9Ta45a2hny09hC4_Mjz7-JU6ufurJCak7wJ62Q85PmxizvD0Dtkm96ftsY4UopW5aFDHwR3LjcVL2YzYq5amy/s1600/TriniVermMans.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1297" data-original-width="1297" height="100" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3ta79EveB5cOraMmsfvUvcXTLgF-mzQP7g2st3_krFO05iDiG4y5LHOZ9Ta45a2hny09hC4_Mjz7-JU6ufurJCak7wJ62Q85PmxizvD0Dtkm96ftsY4UopW5aFDHwR3LjcVL2YzYq5amy/s200/TriniVermMans.jpg" width="100" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Q3DDGvQKdWA8IfQA5oRU0J0XrKwF2NgdSqWcmcQihfV8faiuEz1U1616vsd6rF3cEvknqCXDjmFludt7ZvQr6mqm02HpIofVSF7A2BZ79jXikFpBfL6lca5M2aohyxiAZhPoUaPgks1T/s1600/TriniBlausMans.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1297" data-original-width="1297" height="100" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0Q3DDGvQKdWA8IfQA5oRU0J0XrKwF2NgdSqWcmcQihfV8faiuEz1U1616vsd6rF3cEvknqCXDjmFludt7ZvQr6mqm02HpIofVSF7A2BZ79jXikFpBfL6lca5M2aohyxiAZhPoUaPgks1T/s200/TriniBlausMans.jpg" width="100" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-e2ZTZnSdCpyQzA-7PQsqmbzIh1OyIXyBS1QR9bDThGUa-3pMiQAsalRtKuxWvskUIuvrlOFjz0WdsYJXQk4g_4tpYG3fqbjllqtP1lwoHAuLNyGKwHnsyLId2MHdZvVuHSTw4EGkeU5f/s1600/17-18_02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" color:="" courier="" data-original-height="1600" data-original-width="1600" e06666="" font-family:="" height="100" monospace="" new="" quot="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-e2ZTZnSdCpyQzA-7PQsqmbzIh1OyIXyBS1QR9bDThGUa-3pMiQAsalRtKuxWvskUIuvrlOFjz0WdsYJXQk4g_4tpYG3fqbjllqtP1lwoHAuLNyGKwHnsyLId2MHdZvVuHSTw4EGkeU5f/s200/17-18_02.jpg" width="100 /></a></div></blockquote><span style=" /></a> </div><div style="text-align: center;"><br />
</div><blockquote><blockquote bp.blogspot.com="" class="tr<a href=" ew-guhquo="" https:="" imageanchor="1" jpg="" rlsk1ourv-qwzmswy5d4ghu37wlyqvkhqclcbgas="" s1600="" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;" ucw3zrgf_i=""></blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">El pa</span><br />
<blockquote>Com una imatge primera de la vida se sol parlar de l’aliment. Reconeixem la vida <i>en</i> i <i>per</i> i <i>amb</i> l’aliment. Tenim gana. Volem viure. No ens volem morir de fam. Algú ens dona pa i gràcies a la digestió recuperem la vista i podem veure tot allò que la imatge conté. Quan estàvem desnodrits no hi vèiem. No podíem. D’aquest exercici Jesús en diu menjar.</blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><div style="line-height: 13px;"><blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;"><div style="text-align: left;"><blockquote class="tr_bq"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #cc0000;"> § </span></span><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;">Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Era la tercera vegada que s'apareixia després de ressuscitar.<br />
<br />
<span style="color: #cc0000;">§</span> El nostre pa de cada dia<br />
<br />
<span style="color: #cc0000;">§</span> Prengué el pa amb les seves mans santes i venerables<br />
<br />
<span style="color: #cc0000;">§</span> Prengué els pans. Hi havia molta herba. Eren uns cinc mil. Digué l’acció de gràcies i els els repartí</span></span></span></span></blockquote><blockquote class="tr_bq"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #cc0000;">§</span> El nostre pa de cada dia</span></span></span></span></blockquote><blockquote class="tr_bq"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #cc0000;">§</span> Prengué el pa amb les seves mans santes i venerables</span></span></span></span></blockquote><blockquote class="tr_bq"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #cc0000;">§</span> Prengué els pans. Hi havia molta herba. Eren uns cinc mil. Digué l’acció de gràcies i els els repartí</span></span></span></span></blockquote></div></blockquote></div><blockquote><blockquote class="tr_bq"><div style="line-height: 14px;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #660000;"><span style="font-size: 12px;"><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #660000;"><span style="color: #cc0000;">§</span> El pa que us va donar Moisès no era de debò el pa del cel, però el meu Pare sí que us dóna l'autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món». Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre pa d'aquest». Els diu: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set»</span></span></span></span></div></div></blockquote></blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">En la imatge inferior podem veure com probablement Jesús sostenia el pa. <i>Com</i> ho fa és important. No ho fa de qualsevol manera com tampoc els monjos canten les laudes de qualsevol manera.</blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTUe1C9iQVyuQ3sinXi4ZgzAi43TikXGiv5uuvxsT8Px8ojZfbPfTscCvfmLrWFhD2m5Rx3UNpjcRvXsHWj-AhaRNwqTiToXKgKhjbmtwWDtgVLkAZ9fFRrlaUwg5RLk6Ddoq3sBHeMNW9/s1600/MaPa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1297" data-original-width="1297" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTUe1C9iQVyuQ3sinXi4ZgzAi43TikXGiv5uuvxsT8Px8ojZfbPfTscCvfmLrWFhD2m5Rx3UNpjcRvXsHWj-AhaRNwqTiToXKgKhjbmtwWDtgVLkAZ9fFRrlaUwg5RLk6Ddoq3sBHeMNW9/s200/MaPa.jpg" width="150" /></a></div><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><i>Signum Sectionis</i></span><br />
<blockquote class="tr_bq">El signe <span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">«</span><span style="color: #cc0000;">§</span><span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">» </span>és un senyal que forma part de l’argot orto-tipo-biblio-gràfic i que s’utilitza per indicar la secció o el capítol d'una citació. És una expressió del llatí i vol dir <i>Senyal de Secció</i>. Una secció que amb el seu tall o separació ens il·lumina. La secció del pare! La secció del fill! Però, i l’esperit? El signe <span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">«</span><span style="color: #cc0000;">§</span><span style="font-family: "lucida grande"; font-size: 12px;">»</span> indica dues parts, dues esses —<span style="color: #cc0000;">S</span> i <span style="color: #cc0000;">S</span>— però també és indicació d’ell mateix —<span style="color: #cc0000;">§</span>— formant la imprescindible tercera part del joc trinitari del que estem parlant.</blockquote></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivvDowSsUGUgUTkerJ9YFHtdKclm_sKGBXK-MLsihVm2Zg-V2CyAZfH0Dt17MmkxGdJ4LWMzJtlY2xmnHWFktkq3T2p0vmFHv3_Ewp9Yd5pr3BfzUNs_8GEa_Zmb8sjdV5Htpm4Fq0L9vM/s1600/17-18_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="658" data-original-width="1600" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivvDowSsUGUgUTkerJ9YFHtdKclm_sKGBXK-MLsihVm2Zg-V2CyAZfH0Dt17MmkxGdJ4LWMzJtlY2xmnHWFktkq3T2p0vmFHv3_Ewp9Yd5pr3BfzUNs_8GEa_Zmb8sjdV5Htpm4Fq0L9vM/s400/17-18_01.jpg" width="400" /></a> </div><blockquote class="tr_bq"><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">La imatge</span><br />
<blockquote class="tr_bq">El pare és darrera. El pare cedeix. És la secció pre<b style="color: #cc0000;">c</b>edent.<br />
El fill és davant. També cedeix. És la secció retro<b style="color: #cc0000;">c</b>edent.<br />
El signe és arreu i amb tothom. És la secció con<span style="color: #cc0000;"><b>c</b></span>edent. </blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">Cedir! <i>Cedere</i>, caminar, deixar o fer lloc a que algú altre doni un pas o facia alguna cosa. Dir-li: <i>No, sisplau, tu primer</i>. Com en una dansa el pare fa lloc al fill, el fill fa lloc al món, el món fa lloc altre cop al pare i el «fer lloc» uneix a tots tres: al pare, al fill i al «fer lloc» pròpiament dit.</blockquote></blockquote><blockquote class="tr_bq"><blockquote class="tr_bq">El fill és davant. Davant de qui? Davant del pare però també davant o front a nosaltres. El fill ens impel·leix en l’ascensió de retorn al pare, ens fa lloc, ens dóna el seu lloc. Tanta confiança ens té.</blockquote></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhja659mMHRJqFIpwKEHYXP1CpPP7nd1U2sD-RKYMJtERRHXTW56eqmOPu0EEIyHihJC2QL9v17I1mvm0NdjUlsCe_lYYJ3cjpSNAQNriDri-CfTd0mlztV_Ug7k_uuJdJBBMKXxjLWLVT/s1600/ES%252BGroc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1297" data-original-width="1297" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhja659mMHRJqFIpwKEHYXP1CpPP7nd1U2sD-RKYMJtERRHXTW56eqmOPu0EEIyHihJC2QL9v17I1mvm0NdjUlsCe_lYYJ3cjpSNAQNriDri-CfTd0mlztV_Ug7k_uuJdJBBMKXxjLWLVT/s200/ES%252BGroc.jpg" width="150" /></a></div><blockquote class="tr_bq"><span style="color: #cc0000; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Sant Quirze de Pedret</span><br />
<blockquote class="tr_bq">La forta significació d'aquesta petita <b><span style="color: #cc0000;">O</span></b> destaca encara més si la posem al costat de la imatge coneguda com <i>L’orant de Pedret</i>, de la qual podríem dir que conté en essència els mateixos conceptes de l'anterior: un cercle, algú en el seu interior i un esperit en forma d’au.<br />
La candidesa, la bellesa, la simplicitat, el treball detalladíssim amb tants pocs mitjants —amb tan sols dos colors!—fan d’aquest orant una imatge pretrinitària que anuncia a crits i amb alegria que s'és a les portes d'una gran i nova manera de veure les coses.</blockquote></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Cy4YtuFA_45acFGgJBmKNdNxGa4cTlkFSEIB18RWxmjiCdBo2SdjDU0htZ9_WRRG9xdXsq01F2y2RUuRWeDpiQXVy-dyUOEQoYSIsVHC4jH28Vv2gAWDLDJbb0HStRcQnO9KqJNUihe_/s1600/18-19_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1208" data-original-width="1600" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Cy4YtuFA_45acFGgJBmKNdNxGa4cTlkFSEIB18RWxmjiCdBo2SdjDU0htZ9_WRRG9xdXsq01F2y2RUuRWeDpiQXVy-dyUOEQoYSIsVHC4jH28Vv2gAWDLDJbb0HStRcQnO9KqJNUihe_/s400/18-19_01.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCdk1c5Gu5d4TYuZOxNdFpcjEo65c2uAw_33oPI0lyOxuktvQnhlwEOtBaxqIxc0PrH2ffCrvTm1WU1l4QOONrC7NPqQrx3eSxYz03uzHXVkImCrbal3TGDdRGepFXo-k1twFBrNQDHmbt/s1600/Orant_b05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="440" data-original-width="1600" height="84" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCdk1c5Gu5d4TYuZOxNdFpcjEo65c2uAw_33oPI0lyOxuktvQnhlwEOtBaxqIxc0PrH2ffCrvTm1WU1l4QOONrC7NPqQrx3eSxYz03uzHXVkImCrbal3TGDdRGepFXo-k1twFBrNQDHmbt/s320/Orant_b05.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: orange;">— — </span><span style="color: #cc0000;">O</span><span style="color: #990000;"> </span><span style="color: orange;">— —</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #38761d; font-size: x-small;"><span style="color: #38761d;">Al pare </span><b><span style="color: #cc0000;">O</span></b><span style="color: #38761d;">riol Maria Diví, monjo de Montserrat</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #999999; font-size: xx-small;">Esplugues de Llobregat, 12 de febrer de 1924 — Montserrat, 21 de març de 2013</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #999999; font-size: x-small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGPOyyKMxBCltVlhipyJjWlEegpLfWImf-WzqwIlTk7sCPajsr55TLYR8-uQ7VXzmOLZ4yAJNw3UQ5jLZ4agchO5wRLTV-xNCp23LS2MUcm_mcm0KfDnnEdNa298Y6USt6AvDenjuGYajE/s1600/Retrat_03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="806" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGPOyyKMxBCltVlhipyJjWlEegpLfWImf-WzqwIlTk7sCPajsr55TLYR8-uQ7VXzmOLZ4yAJNw3UQ5jLZ4agchO5wRLTV-xNCp23LS2MUcm_mcm0KfDnnEdNa298Y6USt6AvDenjuGYajE/s200/Retrat_03.jpg" width="133" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #999999; font-size: x-small;">«</span><span style="color: #999999; font-size: x-small;">En el Senyor s'inspirarà el meu himne el dia del gran aplec</span><span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: left;">»</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #999999; font-size: x-small; text-align: left;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-81613806769779680892018-02-14T23:30:00.000+01:002018-04-03T12:47:07.521+02:00Sobre... Tots els dies de la meva vida<div style="line-height: 7px;">
<br /></div>
<div style="line-height: 14px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><span style="line-height: 14px;"><i>—Ja hem vivat!</i></span><br />
<span style="color: #cccccc;"></span> <span style="color: #999999; font-size: 9pt;"></span></span></div>
</div>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<div style="line-height: 7px;">
<br /></div>
<div style="text-align: start;">
<b style="color: #cc0000; font-size: 13pt; line-height: 20px; text-align: center;">A</b>quest era el crit de guerra que entonàvem els quatre quan tornàvem dels caps de setmana. Finalment, després d'un dia esgotador, havíem <i>vivat </i>a casa. Amb els anys he pogut comprovar, però, que aquest «a casa» no és un lloc geogràfic ni depèn de la zona on vius. Aquest lloc és fet més aviat de persones: dues, per exemple. Es coneixen, s'estimen, l'amor creix i se solidifica. Així és com es converteixen en llar les unes per les altres. </div>
</blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Recordo el casament, el moment que érem davant l'altar. Vaig dir: «Et rebo com esposa i m’entrego a tu prometent de ser-te fidel tant en la prosperitat com en l’adversitat, en la salut com en la malaltia i, d’aquesta manera, estimar-te i respectar-te tots els dies de la teva vida». Fou un moment molt intens. Sentia com Déu, donant-me-la a mi, havia donat aquesta mateixa promesa a tota la humanitat. No hi podia haver res que fós més gran. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
El profeta Ezequiel va sentir molt aprop aquesta mateixa promesa, la tenia al cor i ens la va deixar escrita: «Posaré per sempre enmig vostre el meu santuari, hi tindré el meu tabernacle, jo seré el vostre Déu i vosaltres el meu poble». D'això es desprèn, doncs, que és aquí on Déu vol viure, on se sent a gust. Un lloc on romandre, on quedar-se, on perseverar, on acostumar-se, on créixer tot fent-se lloc l'un a l'altre, amb la mateixa meticulositat i delicadesa que nosaltres hem fet els uns amb els altres. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Em commou pensar que amb el sagrament Déu em donava la possibilitat, fins allà on jo era capaç, d'una implicació i d'un compromís de lleialtat i d'honestedat amb tot l'univers i ho feia en la màxima proximitat que és una persona. Em commou pensar que jo era exactament al lloc on Déu volia que fós perquè era exactament així com ell em volia pertànyer. </blockquote>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
Comprovar com cada dia Déu ens diu les mateixes paraules que jo vaig dir aquell onze de febrer no deixa indiferent: «Et rebo i m’entrego a tu prometent de ser-te fidel tant en la prosperitat com en l’adversitat, en la salut com en la malaltia i, d’aquesta manera. estimar-te i respectar-te tots els dies de la teva vida»</blockquote>
</blockquote>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheZ4IiAVscQgKXYiDge5otlNN4YL3N2bKd0rIKT_HwgVZvQj6XeAeehGfMzSKsn6BLVTvH2vU43pqlA13nK-7IBugTOqpChTkLEbl1LY8W1t4eu-6QkCLXOmur8v-1FJTTP7EkF9b-RqX0/s1600/Ja_hem2.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="138" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheZ4IiAVscQgKXYiDge5otlNN4YL3N2bKd0rIKT_HwgVZvQj6XeAeehGfMzSKsn6BLVTvH2vU43pqlA13nK-7IBugTOqpChTkLEbl1LY8W1t4eu-6QkCLXOmur8v-1FJTTP7EkF9b-RqX0/s200/Ja_hem2.jpg" width="200" /></a> </div>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-82820883777409662722018-02-14T13:32:00.000+01:002018-04-03T12:48:27.800+02:00Sobre... El mostrar-se d'una vorera<div style="line-height: 7px;">
<br /></div>
<div style="line-height: 14px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><span style="line-height: 14px;"><i>Mostra't, vorera, mostra't!</i></span><br />
<span style="color: #cccccc;"></span> <span style="color: #999999; font-size: 9pt;"></span></span></div>
</div>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<div style="line-height: 7px;">
<br /></div>
<b style="color: #cc0000; font-size: x-large; line-height: 20px; text-align: center;">A</b>hir li vaig demanar a una vorera: «Mostra't, vorera, mostrat de debò, tal com realment ets». Ella em respongué: «Cada dia la llum em muda amb vestits de victòria, em cobreix amb un mantell de felicitat com el nuvi coronat amb la diadema, com la núvia adornada amb joiells». Era una vorera d'un carrer de Sarrià<span style="color: #999999; font-size: x-small;"><span style="color: black; font-size: small;">.</span> </span></blockquote>
</blockquote>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbPw6UntFoWHYyla8M8wsDyBxDam_EU9kO6d4iGhHt2QWMlofANV7259yMLe2RK6-I42QeO_21oEZ4dMrPG3us2aZuAUQ5Ihu9ja3eRMqgcrrkhU0EG_UMJZBTUoCtdrXV3TfuprGd-c9T/s1600/20180214_104113-5.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbPw6UntFoWHYyla8M8wsDyBxDam_EU9kO6d4iGhHt2QWMlofANV7259yMLe2RK6-I42QeO_21oEZ4dMrPG3us2aZuAUQ5Ihu9ja3eRMqgcrrkhU0EG_UMJZBTUoCtdrXV3TfuprGd-c9T/s200/20180214_104113-5.jpg" width="200" /></a><br />
<div style="line-height: 14px;">
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: center;">
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #660000;"><span style="font-size: 11px;"><span style="color: #999999; font-size: 11px;"> <i>Mostrar-se:</i> sortir, sorgir, brollar, aflorar, comparèixer, concórrer, irrompre, eixir, presentar-se, entrar.</span></span></span></blockquote>
</blockquote>
</blockquote>
</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #999999; font-size: x-small;"></span></div>
</blockquote>
</blockquote>
</blockquote>
</div>
</div>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-30847160812774177092018-02-14T10:00:00.000+01:002018-04-06T05:46:50.801+02:00Sobre... Exercicis d'admiració<div style="line-height: 7px;">
<br /></div>
<div style="line-height: 14px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large; line-height: 14px;"><span style="color: #cfe2f3;">( </span></span><span style="color: #cfe2f3; font-size: medium;"><b style="color: #cc0000; line-height: 20px;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-large;">¡</span><span style="font-size: large;"> </span></b></span><span style="color: #cfe2f3; font-size: large;">)</span><br />
<span style="color: #cfe2f3; font-size: large;"><span style="line-height: 14px;"><br /></span></span></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikSr7yTBZFN8qLDloCLZLiD3ymUIc1wN5402EfSiXP_NL-dgX6XObRhrbtiauO2KLFFa4-9tm1i58WX-F2S0Plvu1-0lOv20cfLkdXPrjD_Xsbuu5SaU8Jd_Gwh1s5G2VUoA1DJdmEmR0D/s1600/4%25C2%25A1.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikSr7yTBZFN8qLDloCLZLiD3ymUIc1wN5402EfSiXP_NL-dgX6XObRhrbtiauO2KLFFa4-9tm1i58WX-F2S0Plvu1-0lOv20cfLkdXPrjD_Xsbuu5SaU8Jd_Gwh1s5G2VUoA1DJdmEmR0D/s200/4%25C2%25A1.jpg" width="200" /></a> </div>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-44740068329081038882018-02-13T18:09:00.000+01:002018-02-19T18:11:02.186+01:00Sobre... Descobrir<div style="line-height: 7px;">
<br /></div>
<div style="line-height: 14px;">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><span style="line-height: 14px;"><i>Allò que no és paraula</i></span><br />
<span style="color: #cccccc;"></span> <span style="color: #999999; font-size: 9pt;"></span></span></div>
</div>
<blockquote class="tr_bq">
<blockquote class="tr_bq">
<div style="line-height: 7px;">
<br /></div>
<b style="color: #cc0000; font-size: x-large; line-height: 20px; text-align: center;"><span style="color: #cc0000; font-size: large;"><span style="line-height: 20px; text-align: center;">Q</span></span></b>uè diem quan diem «descobrir el cor de Déu»? Com que diem una cosa que si ens la posem a pensar sempre ens depassarà perquè no es tracta d'una descoberta qualsevol, diem que a Déu el des-cobrim en la seva paraula. Descobrir-lo en la seva paraula vol dir fer la descoberta del seu amor personal i vivent compromès en aquesta paraula que és on glateix el seu cor. La paraula és indisociable a descobrir el cor de Déu. Si això no és així, no és paraula. </blockquote>
</blockquote>
Santi Pau Bertranhttp://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.com0