dissabte, 8 de setembre del 2018

Sobre… Una nova aplicació per a editors de textos


La predicació d'un absurd

Un dia, annexat a un correu electrònic, vaig rebre un document d'un centenar de pàgines on no hi havia res escrit. Vaig contestar a l'amic que me l'havia enviat per advertir-li-ho i per dir-li que probablement s'havia equivocat d'arxiu quan el va adjuntar al correu.

       Em va respondre que no era cap equivocació i em va explicar que com que es tractava d'un text molt espiritual calia que no tan sols es parlés de l'esperit sinó que es practiqués una verdadera escriptura espiritual invisible com el mateix esperit. 
       El meu amic havia observat com tot el que escrivim, tard o d'hora va a parar a la paperera i que tota la saviesa i els signes prodigiosos amb els quals ens havíem expressat amb tant d'afany, aviat quedaven desacreditats i en ridícul perquè en el fons, quin més quin menys, no eren espirituals del tot.
       
Per això es va inventar una aplicació que actuava en paral·lel amb l'editor de textos mitjançant la qual, després d'una estona, s'esborrava automàticament tot allò que s'hi escrivia i així l'escriptura s'espiritualitzava desapareixent.
       
Aquesta estona podia ser més o menys llarga i es podia controlar fent que esborrés les paraules després d'un any, d'un mes, d'un dia o d'un segon. 
       
No cal dir que la resposta em va sorprendre molt. 
       
Em va fer riure pensar en una novel·la escrita d'aquesta manera —perquè, efectivament, hauria estat escrita— i en l'editorial que la publiqués: un llibre en blanc!

       
En certa manera el meu amic havia inventat l'absurd que és l'escriptura desapareixent en el mateix acte d'escriure mentre s'immergeix tota ella en la saviesa de Déu com escriu sant Pau:
L'Escriptura diu: «Desacreditaré la saviesa dels savis, eclipsaré la intel·ligència dels intel·ligents». On són els savis? On són els lletrats? On són els qui discuteixen qüestions d'aquest món? 
L'obra de Déu ha deixat en ridícul la saviesa del món. Ja que el món, immergit tot ell dins la saviesa de Déu, no ha arribat, per la saviesa, a reconèixer Déu, Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d'aquesta mena d'absurd. Perquè els jueus demanen signes prodigiosos, i els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. 
        Vaig pensar moltes més coses. Tantes que em vaig passar la nit tan en blanc... com el document

2 comentaris:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

La setmana passada a Rio de Janeiro va cremar tota una biblioteca sencera.

Encara i desaparèixer en el mateix acte d'escriure, si l'escriptura -també en el mateix acte d'escriure- s'immergeix tota ella en la saviesa de Déu, potser haurà estat justificada i ennoblida, i haurà valgut la pena. És admirable veure com Déu es sotmet a la nostra incompetència.

santi ha dit...

Fa pensar en aquella màquina inútil que s’apaga a si mateixa i que forma part de l’espot publicitari que precedeix al programa El Temps de TV3