dimarts, 12 de desembre de 2017

Sobre... Un parc

Però...
Mentre m'esperava al parc vaig sentir una veu que em deia: «Crida!» Jo li vaig preguntar: «Què he de cridar?» Els homes són tots com l'herba, duren un moment com la flor del prat. L'herba s'asseca i la flor es marceix així que bufa l'alè del Senyor. És veritat: el poble és com l'herba. L'herba s'asseca i la flor es marceix, però la paraula... Is 40
 

1 comentari:

Mingu Manubens ha dit...

Crec que són fulles d’àlber. Ahir van trucar la Wendy i el Josep. Havien anat a fer l’ecografia del tercer mes i els van dir que el cor del nou fillet no bategava, feia hores o dies que s’havia aturat. No vam saber gens que dir en un cas així. Després, però, em va agradar pensar que tenim un nou angelet en la família i que, des d’algun lloc bonic ens veurà, ens cuidarà i ens esperarà. Jo no li havia dit res del que havia pensat, però la Isabel em va ensenyar la foto que la Wendy havia penjat al seu Instagram: era un dibuix d’un angelet.